Björn: sis històries d'un os

FITXA
=====
Títol: Björn: sis històries d'un os (també disponible en cast.)
Autora i il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: la secreta vida cotidiana de los animales del bosque


RESSENYA
=========
Es curioso, pero hay libros que me hacen reaccionar con un “Ogggg… otro libro sobre x?” (donde x suele ser un tema tratado con un alto contenido en pedagogía y un bajo - por no decir nulo - contenido en literatura), mientras que en otros más bien la reacción es de “Bieeeeen!!! Otro libro sobre x!!!”.

Björn es de los segundos, aunque el tema sería un poco difícil de especificar. Podría ser algo así como “la vida cotidiana de un puñado de animales de bosque personificados”, pero creo que queda más claro si digo que se enmarca en la tradición de obras como los clásicos de A. A. Milne y Kenneth Grahame, Janosch y Arnold Lobel, los Mumin de Jansson (aunque tengáis que hacer la vista gorda con lo de “animales de bosque”) o los Melops de Ungerer. Ah, y por supuesto, Pomelo (que no es de bosque, es de huerto, pero concededme el capricho…).

En estas seis historias, ilustradas con pequeñas y sencillas viñetas que Delphine parece haber dibujado simplemente con un pilot negro (¿Recordáis Yo, el lobo y las galletas de chocolate? Su autora también es Delphine Perret) y que utiliza para acompañar e introducir algunas pinceladas de humor (no del de carcajada, sino más bien del de sonrisa cómplice), veremos como Björn recibe un sofá que no ha pedido y que ocupa demasiado espacio en su cueva, organiza una fiesta de disfraces de humanos, quiere enviar por correo un regalo a su amiga Ramona, o simplemente lo acompañamos en una jornada en la que no le pasa nada fuera de lo que es habitual en la vida de un oso (aunque tengamos que aceptar el pacto de que los osos jueguen a cartas o lean).

Nada de grandes aventuras, contratiempos, o emociones. Tampoco de grandes enseñanzas ni moralejas (de hecho, ni grandes ni pequeñas). Un libro sencillo, pero que quizás por eso despierta simpatía y ternura.

Existe un segundo tomo con historias de Björn ya publicado en Francia (se titula Björn et le vaste monde), y esperamos que Joventut se anime a publicarlo también por aquí para que podamos comprarlo, regalarlo, e incorporarlo a nuestras bibliotecas.





Frank. La increïble historia de una dictadura olvidada

FITXA
=====
Títol: Frank. La increïble historia de una dictadura olvidada
Autor: Ximo Abadia
Edició: Dibbuks, 2017
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Hi ha llibres que mereixen tot el nostre respecte i admiració. Aquest àlbum n’és un. L’il·lustrador Ximo Abadia (Alacant, 1983) hi aborda la meritòria tasca de descriure amb objectivitat narrativa i creativitat formal la vida i els fets del general Francisco Franco, des de la infantesa fins a la mort. Algú podria considerar que aquest és un tema tabú, del qual millor no parlar-ne. Algú altre podria dir que no calia fer-lo tan assequible i comprensible a una població infantil. I un tercer podria proclamar als quatre vents que tot al contrari: que aquest és un llibre tan necessari com reeixit. No cal ni dir que jo m’afegeixo a l’opinió d’aquest tercer personatge.

Crec que és un esforç notable. I es nota que l’autor hi ha donat voltes i més voltes, fins a trobar solucions formalment simples a conceptes realment complexos. Per exemple: quan es tracta de descriure la llibertat de pensament, Abadia oposa a la regularitat del quadrat (al·legoria del
rígid pensament dictatorial) a les formes del cercle, el triangle i fins i tot el rectangle, obtenint així una imatge propera a l’abstracció geomètrica, però també una metàfora d’una llegibilitat diàfana.


Abadia es manté fidel a si mateix i al seu estil en l’ús i tractament de les figures humanes i dels colors en tintes planes, i, a més, assoleix crear composicions tremendament expressives com la del vaixell que portarà els exiliats a l’altra banda de l’Atlàntic (d’una estètica molt semblant a la del llibre de El Zorro Rojo: Mexique. El nom del vaixell) o aquella en la qual es representa l’escultor que està fent l’estàtua llagotera del dictador, o aquella altra en que la mort se l’emporta. Vull dir que Ximo Abadia sap jugar el contrast entre fons i forma, entre eixos perpendiculars i eixos en diagonal, entre la massa negra i el toc d’atenció del roig. Un mestre gràfic, en una paraula.


Pel que fa al text, l’autor juga amb frases brevíssimes, pràcticament enunciats, que obtenen així un pes i una contundència que es perdrien si s’utilitzaven descripcions prolixes. Segurament perquè com a bon autor de còmic que és, Abadia deixa que la imatge arribi a ser més explícita que el text.

Potser en el vessant de la successivitat de les dobles pàgines és on l’obra corre el major risc. Algunes etapes i conceptes de la biografia del personatge són més explícites i ocupen tempos més llargs i d’altres es limiten a la simple a anècdota puntual. Però això no és cap retret. Un pèl de desequilibri i descompensació ja li va bé a la biografia d’un dictador. El conjunt és prou complet, prou entenedor i prou atractiu com a obra gràfica innovadora com per felicitar al seu autor per la seva iniciativa. De llibres il·lustrats per a lectors infantils n’hi ha molts. De llibres que abordin temes tan espinosos, molt pocs. I si volem que els àlbums puguin presumir de no deixar cap temàtica oblidada o fora de registre comunicatiu, aplaudim, tots plegats, l’aparició d’aquest tal Frank, un nom postís que amb prou feines sap dissimular de quin nom real i històric se’ns parla.

[Fitxa de l'editorial]


Bup mèu piu-piu

FITXA
=====
Títol: Bup mèu piu-piu
Autor: Cécile Boyer
Traducció: María Teresa Rivas
Edició: Tramuntana
Temàtica: álbum... onomatopéyico!


RESSENYA
=========
¿Qué hacen un gato, un perro y un pájaro? ¿Qué les gusta? ¿Dónde viven? ¿Cómo se relacionan? ¿Qué sucede cuándo se encuentran? Este álbum responde a todas estas preguntas con una historia sencilla y divertida.

Un gato camina entre las copas sobre la mesa, un perro ladra desde su casa en el jardín, un pájaro se posa sobre una rama. Pero este álbum tiene un toque especial. ¡Quién diría que las letras podrían ronronear, volar o sentarse!

Una historia sencilla narrada con gran inventiva visual convierte este libro en un álbum ingenioso y divertido.

¿Estáis listos?

El meu pare abans era genial

FITXA
=====
Títol: El meu pare abans era genial!
Autor i il·lustrador: Keith Negley
Edició: Monsa, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: relació pares-fills,


RESSENYA
=========
Com eren els nostres pares abans de ser això mateix, pares? Pot un pare tatuat, motociclista i rockero plegar roba, passar l’aspiradora o ajudar-me a cordar les bambes? Tot això sembla que ens ho pregunti un nen mentre ens mostra les activitats domèstiques i diàries del seu pare. Aquest és un excel·lent relat que ajuda a trencar estereotips i que segueix la mateixa línia del seu anterior llibre “TIPUS DURS”. L’autor ens torna a presentar a homes forts, grans, musculats i tatuats fent tota mena de tasques associades normalment a les dones. El pare del relat... era “genial” abans, quan era jove i tocava la guitarra? O é
s massa “normal” i seriós ara que posa rentadores i surt al parc infantil a jugar amb el seu fill?. En Keith Negley ens provoca aquesta mena de reflexions amb unes il·lustracions tant fràgils com emocionals.

Marcos Mostaza

FITXA
=====
Títol: Marcos Mostaza
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustradora: Claudia Ranucci
Edició: Anaya 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: família, amistat, humor


RESSENYA
=========
Daniel Nesquens fa més de deu anys va escriure una col·lecció de cinc llibres on Marcos Mostaza és el protagonista. Aquest nou llibre es tracta d’un recull de les seves millors històries. No escriu noves aventures sinó que compila el que considera que són les millors anècdotes d’en Marcos Mostaza, tot ajuntant capítols i suprimint paràgrafs, creant una història connectada. Les il·lustracions són a llapis i són les mateixes, de vegades ampliades o més petites. L’únic dibuix nou és el de la portada, a color i molt vistós.

A destacar que, per situar-nos, l’autor fa una introducció on explica com va crear el personatge i el perquè de la nova edició. També ens regala una entrevista entre l’autor i el protagonista del llibre, tota una demostració d’enginy.

Però qui és Marcos Mostaza? Un noi de 10 anys que viu amb els seus pares i germana. Viu situacions quotidianes amb ells i també amb el seu avi, que és expert en posar-se en embolics. Els seus millors amics són en Hanif i la Lorena. Tenen molta imaginació i complicitat, amb Hanif s’inventen moltes històries, fins i tot tenen un codi secret, i Lorena és molt enigmàtica.

El llibre funciona, són capítols curts escrits amb sentit de l’humor i són històries del dia a dia, fresques, divertides, absurdes, curioses, un punt esbojarrades que t’encomanen més d’un somriure.

Aconsello llegir els llibres previs ja que, amb la present edició, és com veure la pel·lícula dels cinc llibres. Es perden situacions entretingudes, no apareixen certs personatges (com l’entremaliat veí o el seu cosí amb qui s’escriu correus electrònics) i les aventures no estan tan
desenvolupades. Una bona oportunitat per remetre a la lectura de tota la col·lecció.

Herbari

FITXA
=====
Títol: Herbari
Autora i il·lustradora:
Adrienne Barman
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Temàtica: Llibre de coneixements sobre herbes, plantes, arbres, vegetals...


RESSENYA
=========
Després de la bona acollida de Bestiari, arriba Herbari, un llibre de coneixements, un mostrari de plantes, flors, arbres, verdures i hortalisses servits amb unes il·lustracions acolorides que conviden a la curiositat i al descobriment de la natura.

Cada plana o doble plana presenta diverses plantes en els seus hàbitats i dibuixades meticulosament, una barreja d’il·lustració científica i artística, filtrada per la mirada de l’autora. En molts moments també hi són presents les bèsties, com a la mateixa natura, i això ja t’ho està dient a la portada amb divertits animals que també busquen el seu protagonisme.

Tot i que incorpora tocs d’humor jo la veig com a una guia exhaustiva i això fa que el llibre sigui especial i útil per divulgar el regne vegetal. Des del primer moment l’autora aconsegueix cridar l’atenció del lector, sigui gran o petit, amb unes il·lustracions plenes de color i contrast, una explosió de formes i tonalitats que captiven ja a la portada.

El que té d’original i a vegades divertit és el sistema de classificació de les plantes, ja que sovint és una mirada subjectiva com si adoptessin qualitats humanes, no pretén ser ortodoxa, però és molt més fàcil d’aprendre ja que es basa en qualitats molt identificables (màgiques, fosques, convidades, enganyoses, útils, devoradores, viatgeres...)

No només et presenta les plantes si no que també t’explica coses d’elles: llegendes on hi són presents, països que les tenen com a emblema, quines serveixen per elaborar productes...i això enriqueix tot el plantejament del llibre. Un recorregut per dues-centes pàgines i a través de tots els continents amb moltes anècdotes i curiositats, un plantejament molt ambiciós que no deu haver estat fàcil per l’autora. La magnitud de l’obra es veu en l’índex de noms i famílies al final del llibre, fet que s’agraeix que hi sigui.

De la mateixa manera que altres llibres de coneixements penso que no només està adreçat a infants si no que també és apte per als adults, ja que aconsegueix despertar la curiositat per l’entorn en que vivim i això no és exclusiu dels nens i l’autora sap com fer-ho, un llibre que bé de gust tenir-lo a la prestatgeria. I per cert, després d’Herbari, què vindrà? Les nostres ments curioses esperen que l’autora ens torni a sorprendre a través d’aquest aprenentatge tan divertit.

El jardín

FITXA
=====
Títol: El jardín
Autor i il·lustrador: Atak
Traducció: Rafael Spregelburd
Edició: Niño, 2017
Edat: a partir de 5 anys


RESSENYA
=========
Atak, pseudònim de Georg Barber (Frankfurt, 1967) és un conegut il·lustrador en l’àmbit europeu, que algunes de nosaltres vam descobrir a les nostres escapades a la fira de Montreuil. Allà sempre pensàvem que difícilment arribaria a casa nostra, segurament pel seu estil o atreviment gràfic. Professor d’il·lustració en diverses universitats d’Alemanya i Bèlgica, treballa com a artista independent, il·lustrador i dissenyador gràfic a Berlín i Estocolm.

Per sort, existeixen petits editors que es llencen a la piscina i tradueixen llibres valents i segurament molt poc comercials.

Amb l’obra d’Atak diria que no hi ha matisos: o t’atrau bojament o et tira d’esquena. El seu estil és provocador i impactant, recordant a vegades l’estètica del còmic underground.

Les seves pàgines són recarregades expressament, com si fes tres o quatre capes de pintura, omplint tota la pàgina de referències a la cultura popular, però també al cinema, l’art o la pintura.

Al llibre El Jardín podem trobar-hi una clicada d’ullet a la pintura de Rousseau, però també referències a l’esmorzar de Manet, així com a Tintín o Mickey Mouse.

Cada doble pàgina és una escena, a sang, d’una part d’un jardí. Es tracta doncs de passejar-nos-hi i deixar-nos sorprendre per totes les coses qu
e hi podem trobar, per tots els canvis de color, de llum, que provoca el pas del temps, metereològic i estacional.

“La tierra se extendía en silencio. Cuando el viento tira para casa, algo retorna. En los rincones hay sosiego, en el aire hay silencio. Así fue hoy.”

Paraules poètiques que acompanyen aquest univers, simbòlic potser, surrealista segur. Un llibre que no té res però alhora ho té tot: una manera de ser, una manera d’entendre la vida, una manera de llegir.

Paf, el drac màgic

FITXA
=====
Títol: Paf, el drac màgic
Autor: Peter Yarrow / Lenny Lipton
Il·lustrador: Eric Puybaret
Edició: Barcelona: Símbol, 2008
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Un àlbum il·lustrat molt molt especial, l'aventura d'un drac que viu al fons del mar però surt a la platja a jugar amb un amic, un nen que se l'estima molt, però els nens es fan grans i coneixen altres realitats, jocs i persones, i el drac al seu amic li dóna la força i el coratge per encarar la vida i les aventures del món real i creure en ell mateix. Al final del llibre, quan el nen marxa, una nova amistat arriba per jugar amb el Paf, i així l'amistat entre nen i drac continua a través d'altres infants.

Un llibre de records, d'una època de caus, esplais, sortides i aventures, jocs i cançons, d'unes generacions marcades per un món de canvis, silencis, guerres i esperances.

Una casa per a en Tom

FITXA
=====
Títol: Una casa per a en Tom
Autor: Leo Timmers
Edició: Animallibres, 2017
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: aventures, humor, animals domèstics


RESSENYA
=========
En Harry és un gat grassonet de color marró i blanc que mai ha sortit de casa seva, però un dia la papallona Vera li demana d’anar a jugar i decideix seguir-la. En Harry corre i corre darrera d’ella, però no arriba mai a atrapar-la i quan se n’adona, casa seva ha desaparegut. Buscant-la en totes direccions trobarà cases petites (un cargol), cases altes (un arbre i una farola), cases baixes (un forat i una caixa de cartró), cases adossades (cubells d’escombraries), però com casa seva, cap ni una. Caminant trobarà uns gats de carrer a qui explica el problema que té i ells l’acompanyaran fins al parc on es troben les papallones, i allà trobaran la Vera, que ajudarà en Harry a tornar a casa seva.

Una història dolça i divertida a la que no li caldria ni tan sols tenir text de tan boniques i expressives com són les seves il·lustracions, que ens ajuden a seguir la història pàgina a pàgina.

Yo, Leonardo

FITXA
=====
Títol: Yo, Leonardo
Autor: Ralph Steadman
Traductor: David Paradela López
Edició: Barcelona. Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: biografia, art, història


RESSENYA
=========
Com confessa ell mateix en més d’una entrevista, l’il·lustrador britànic Ralph Steadman sent una tan profunda admiració pel mestre renaixentista Leonardo da Vinci, que va acabar concretant-se en aquest llibre, Yo, Leonardo, que Libros del Zorro Rojo ens fa a mans just ara, tot i que l’edició original data del 1983.

Cal contemplar-lo i llegir-lo poc a poquet, per a poder destriar què pertany a Leonardo i què a Steadman., tan gran és la fusió de les imatges d’un i d’altre o, sobretot, aquell caràcter anàrquic i aquell tarannà febril que semblen repartits entre tots dos per igual. El text és una biografia ben documentada de Da Vinci, farcida d’anècdotes, de reganys, dels neguits econòmics que constantment l’assetgen, però sobretot de preguntes sobre la naturalesa de les coses, sobre els envitricolls del pensament humà, sobre per què costa tant que els poderosos acceptin la bona veritat, etc. Les imatges són del més pur estil Steadman, amb personatges disforjos de mirada embogida, amb acuradíssimes mostres de la seva innegable traça pel dibuix acadèmic, entremesclades amb fotografies tractades a manera de col·lage, amb reproduccions fidelíssimes dels dibuixos del geni toscà, amb apunts al marge, amb taques imprevistes, amb notes extretes de la realitat, perquè el llibre és també el resultat dels viatges i estances fetes per l’autor exactament allí on el geni renaixentista va viure i maldar per tirar endavant els seus ginys voladors i altres màquines, escultures o pintures, de les quals ben poques han arribat fins als nostres dies.

No és un llibre fàcil. Però sí que és una joia bibliogràfica com poques se n’editen cada any. La seva lectura reclama tenacitat i coneixements previs sobre història i sobre el personatge biografiat. L’estil de la prosa és prolífic, a vegades s’hi insinuen certes digressions que obliguen a l’autor a dir i repetir, com si fos un leit-motiv “Pero me estoy desviando”. Això no és cap retret, al contrari: de quina altra manera es podia acarar el retrat suposadament autobiogràfic d’un personatge tan complex? Com explicar, des de l’infantesa fins a la mort, la vida tan sorprenent d’un geni com ell? Com entreteixir dins aquesta vida tot el context d’una època convulsa per les ambicions, les guerres i el canvi de mentalitat cultural?

Per damunt de tot hi ha algunes coses d’aquesta publicació que cal destacar:
a) Innegablement, l’art de les imatges creades per Steadman, en un dels seus títols més reeixits.
b) El fet que s’hi incloguin els esbossos que en petits requadres ajuden al lector/a a veure el pas entre els apunts del quadern de croquis del propi Steadman i la imatge acabada i primfilada (veure, per exemple, les pàgines 114-115)
c) El respecte amb què l’edició espanyola ha conservat en l’anglès original les notes de Ralph Steadman adjunta amb la seva nerviosa cal·ligrafia aquí o allà dels seus apunts (Veure, per exemple, la pàgina 64) o en les fotos del fresc del Sant Sopar (p.80-81).
d) El to sarcàstic que aflora en algun episodi, com quan parla dels banquers florentins, i que no està renyit amb el to d’altres fragments més decididament filosòfics o que posen en qüestió l’essència de l’ofici artístic i, sobretot, el canvi de registre tonal amb què acaba el llibre, a l’hora d’acarar, textualment i gràfica, la mort de Leonardo.
e) L’encert del títol, que sintetitza magistralment el contingut de l’obra. Yo, Leonardo, on aquest “yo” tant pot anunciar que es tracta d’una suposada autobiografia leonardesca com el “yo” de l’autor britànic acarant-se i contraposant-se a un artista admirat.

Per dir-ho ras i curt: un títol admirable.

Podeu veure com Steadman el comenta aquí o com treballa aquí.

Comerç de poemes, poemes de comerç

FITXA
=====
Títol: Comerç de poemes, poemes de comerç
Autora: Lola Casas
Il·lustradora: Gibet Ramon
Edició: La Galera, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: comerç, objectes, vida quotidiana


RESSENYA
=========
En català tenim sobre tot tres models de poesia per a infants, diria. Un és el Miquel Desclot, de gran pulcritud i diversitat mètrica i un vocabulari particularment ric, a voltes difícil. Un altre és la Joana Raspall, de gran correcció mètrica, però poca diversitat, un vocabulari en general a l’abast, però que no menysprea les formes literàries, i un filtre temàtic molt proper a l’«educació en valors». El tercer és Lola Casas: irregularitat o llibertat mètrica, vocabulari de carrer, sovint humor. Des del meu punt de vista personal, els llibres més trobats que jo he llegit de Casas són els de colors publicats per l’Abadia de Montserrat: Blanc, Blau, Negre, Roig, Verd. Aquí la llibertat mètrica, afegida a la llibertat que dona l’organització cromàtica, més que temàtica, té moments excel·lents.

Comerç de poemes m’ha deixat més fred. La meva impressió personal (com a lector) és que es tracta un llibre fet d’afegits, més que no concebut d’entrada amb una unitat temàtica rectora. El fet que es destaquin mots en negreta no m’ajuda, més aviat em distreu; no sempre són els mots clau del poema. A la secció «Perruqueria», per exemple, hi ha unes celles, però el poema no té a veure amb la depilació, sinó que comenta, de forma lúdica, la disposició de les celles a la cara: «Com dues ditades / sobre les parpelles / les duem plantades». No penso pas que sigui un mal poema; el que com a lector entenc que vol fer, ho fa ben fet; però el context no enriqueix, sinó que distreu. Un poema tan bonic com «Pensament», que combina el lèxic gramatical amb la força sobtada de la imatgeria dels haiku, al meu parer s’ofega a sota de «Assegurances».

D’altra banda, jo tinc un problema personal (ja com a autor i com a filòleg) amb la rima de versos irregulars, per exemple estructures senar-parell rimades com 4-4-6a-7a-7b-7b-8b. No és la tradició catalana i musicalment no hi sé trobar el sentit. Les estructures més rimades, i alguns apariats transparents, potser són el més fluix del llibre. De «Patates xips», per exemple («Talladetes / tan primetes! / Arrissades, / tan rossetes! / A grapats les he endrapat / (mare meva, quin pecat!) / i la bossa... he buidat») en criticaria la rima pobra, de diminutius i participis, i encara amb un vers final més aviat forçat perquè encaixi. «Llibreter» («El llibreter és la persona / que amb amor, mesura i cura, / t’aconsellarà la millor lectura») no té l’energia imaginista de les «capses de somnis / amb trossets de vida» amb què es defineixen els «Llibres» dues planes més tard. En altres casos rima i ritme fan el seu fet sense queixa: l’endevinalla de la p. 146 guanyarà la riallada dels nanos, i aquí metre i rima ajuden, no al revés.

Els moments d’humor i, a vegades, de menys calaix mètric són els meus preferits. Així, alguns apunts gairebé ramonians, com «@ Arrova» («Nou segell de les adreces / d’un correu / farcit de presses») o «Planxa» («Vaixell de vapor / que llisques / per un mar casolà / ple d’arrugues»). També hi ha moments ben encertats que conviden a la reflexió, filosòfico-vital, com el citat «Pensament» («Ahir: passat. / Avui: present. / Demà: futur. / Fil d’esperança»), o ecològica, com la benzina que és «sang del cor mundial» que hauríem d’«administrar amb cura [...] perquè, senyors i senyores, / queda clar: no tot s’hi val».

Potser en la valoració general influeix que llegeixo aquest llibre després d’El domador de paraules, de la mateixa casa però d’un mestre de la tècnica, com ara Desclot. En tot cas, trobo probable que el to conversacional, quotidià i molt proper als nanos convenci més al lector en general que a mi amb la meva (de)formació filològica i els meus «no tot s’hi val» mètrics; suggeriria una lectura dels poemes més teatral que musical.

Els infants de la resistència (volum 1): Les primeres accions

FITXA
=====
Títol: Els infants de la resistència (volum 1): Les primeres accions
Autors: Benoît Ers i Vincent Dugomier
Edició: Editorial Base
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: còmic històric d'aventures, 2a guerra mundial, França, la resistència, infants.


RESSENYA
=========
Donem la benvinguda a la primera part d’aquest còmic seriat francès que explica el dia a dia d’uns nens en un poble, Pontain l’Ecluse, de la França ocupada pel règim de Hitler als anys 40. La vida de dos nens de tretze anys que no volen sotmetre’s a l’ocupació nazi. Es sorprenen de com els francesos es resignen en la situació i pensen diverses accions perquè la gent es planti davant el règim opressor. El còmic explica el nazisme des de la mirada crítica i innocent d’uns infants que són prou adults per adonar-se de les contradiccions i injustícies de la guerra.

Els dibuixos estan fets amb una paleta àmplia de colors canviants en funció d’allò que s’explica i són molt expressius i plens de detall, tocs d’humor quan toca i en altres creen atmosferes més fosques. També traslladen al lector a la realitat d’uns infants que fan les seves entremaliadures dins d’una situació excepcional i crua sense esquivar la realitat del que va ser la guerra. Les cares dels nens transmeten tendresa, innocència, ràbia, dolor...en algunes escenes el dibuix abandona el límit de la vinyeta i omple el full per impregnar de realitat la situació.

L’autor s’ha inspirat en un fet que va succeir de veritat, la història dels infants que per raons de seguretat no es van allistar a la resistència però que sí que van prestar-hi serveis, com fer arribar missatges o transportar paquets, sense que l’exèrcit alemany sospités d’ells degut a la seva edat. I malgrat créixer abans d’hora van arribar a tenir un paper molt rellevant. Per construir aquests relats l’autor ha recuperat testimonis orals de la seva família i en alguns casos han sortit secrets amagats durant molts anys. Això és un petit homenatge a una generació que va patir en silenci i al ser nens nens en aquella època va ser difícil que tinguessin veu.

Al final del llibre hi ha un dossier amb informació de tots aquests aspectes amb fotografies i dades històriques que ajuden a contextualitzar els fets que s’expliquen.

Aquest és el primer dels quatre llibres de la sèrie (de moment), donem les gràcies a l’editorial Base, per haver triat traduir aquest còmic, un gran encert.

Soc un animal

FITXA
=====
Títol: Soc un animal
Autor: Alfredo Soderguit
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: animals, natura


RESSENYA
=========
Llibres on apareixen animals, en la immensitat d’obres que conformen la literatura infantil i juvenil, en coneixem un munt! Alguns molt humanitzats, immersos dins de les profunditats de la ficció vestint amb un pantaló de peto texà i entristint-se quan un amic -una possible presa- marxa; d’altres que, tot i no vestir-se com “nosaltres” dormen en una casa en comptes d’on li pertany...

A Soc un animal tot això queda lluny. A Soc un animal els animals són animals: l’òliba obre els ulls com taronges per mirar, el ratpenat de cap per avall escolta, l’ós dorm arraulit al bosc, el gos juga amb una pilota, el peix mentre neda oblida... i és que tot això no ho fem “nosaltres”? No mirem, escoltem, dormim, juguem, oblidem?

Si recordem el que cita Sophie Van der Linden al seu llibre d’assaig Album[s] (2013) sobre la dimensió sign
ificativa que exerceixen les guardes, és a dir el primer que podem observar un cop obrim el llibre, en aquest cas denota el rol narratiu mitjançant la representació d’una petjada d’animal a l’inici i la d’un humà o humana, al final. Amb una senzillesa carregada d’intenció dóna a conèixer del que tracta aquest llibre: de les semblances que compartim en la nostra quotidianitat amb els animals.

Mitjançant una paleta terrosa, la qual ens transporta directament a la natura, anem descobrint el que fa cada animal i, entremig, com la tornada d’una cançó, Soderguit ens recorda que som animals. La doble pàgina respecta sempre la mateixa configuració. A l’esquerra el text, breu, concís, amb lletra d’impremta d’una mida força gran, i que va agafat de la mà de la il·lustració, la qual trobem a la dreta.

Així doncs, si voleu conèixer els animals des de la seva naturalitat amb un toc d’humor, originalitat i un final sorprenent no us perdeu la lectura d’aquest àlbum, una altra joia de l’editorial Libros del Zorro Rojo!

I tu, ets un animal?

El paseo nocturno de Tippy

FITXA
=====
Títol: El paseo nocturno de Tippy
Autora: Lilli Carré
Edició: La casita roja, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: somnis, imaginació, nit, somnambulisme, animals


RESSENYA
=========
Lilli Carré ens presenta una història tan real i quotidiana com el desordre en l’habitació d’un infant i ho fa amb format de còmic. Aquest és un tema ja aparegut en la literatura infantil i l’autora aquest cop l’envolta d’un argument surrealista.

Si amb el Xavier Salomó i el seu Quin caos d’habitació! participàvem del creixent i premonitori desordre en l’habitació d’un nen que acaba amb un final apoteòsic i ple d’humor, amb la Lilli Carré i el seu passeig nocturn comencem amb un caos d’origen desconegut i un possible recorregut explicatiu que barreja realitat i ficció però que també inclou aquesta nota d’humor.

La mare de la Tippy la desperta un matí descobrint-li una habitació que sembla un camp de batalla, La Tippy, sense sortir del llit, intenta fer memòria d’allò que va passar la nit anterior per poder trobar resposta a aquell desori i així és com compartim el món oníric de la nena i assistim amb ella a un imaginari passeig nocturn que acabarà convertint-se en una desfilada carnavalesca d’animals en la que sorgiran divertides complicitats entre ells.

El tractament del color juga un paper molt destacat en la història, doncs ens separa dos estats diferents, amb el blau podem saber quan la Tippy està adormida i amb el taronja quan està desperta.

El text és senzill i curt, però el joc dels sons que suggereixen els llibres que parlen dels passejos nocturns és infinit: els silencis, les petjades, les aus nocturnes, cadascun dels animals que va apareixent, les fulles al ser trepitjades, l’aigua, els badalls...

La història té un començament i un final que enllaça amb l’inici però també és una invitació a somniar noves aventures, què li passarà demà a la Tippy quan clogui els ulls? Quin paisatge recorrerà? Quins animals la seguiran fins a l’habitació per quedar-se adormits als peus del llit?

El text i les il·lustracions de Lilli Carré fan del llibre un altre encert d’aquesta petita i acurada editorial que ja ens ha regalat títols tan esplèndids i ben acabats com El globo rojo en la lluvia de Liniers o La caja sorpresa d’Art Spiegelman. La coberta, la contracoberta, les guardes, la portada... la història comença abans que comenci el conte i els múltiples detalls conviden a fer-ne més lectures per descobrir una mica més.

Si voleu gaudir amb les primeres pàgines del llibre feu un click aquí.

Botánica poética

FITXA
=====
Títol: Botánica poética
Autor (textos, concepte i fotografies): Juan Lima
Edició: Calibroscopio, Buenos Aires, 2015
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: poesia, alegria vital, experimentació


RESSENYA
=========
A veces hay libros que destacan quizá por lo que no son; destacan entre el paisaje, frente a lo común, porque claramente no comparten vicios comunes.

¿Se publica mucha mala poesía infantil? Si fuera así, yo le atribuiría antes que nada los siguientes defectos. Uno: a faltarle el mínimo de calidad formal: las estructuras métricas son cojas o no van mucho más allá del romance, los ripios se ven más que el yeso, se mezclan registros sin que se perciba una intención. Dos: le falta calidad poética: las imágenes son manidas, o carecen de fuerza, los temas ya se han tratado mil veces y no se les aporta nada, el lenguaje no tiene interés, tensión ni peculiaridad. Tres: le falta alegría, quizá incluso vida: se constata una idea, con suerte un hilo conductor de todo el libro, pero tan rígido que ahoga al poema o al conjunto, o tan laxo y poco acompañado que es música como lo es un silbato. Cuatro, claro: se desaprovecha la ocasión para algo cada día más necesario, como es «deseducar en valores».

Botánica poética tiene ligereza y alegría estructural, puntos de tensión sin interpretación evidente, un hilo conductor —dos, en realidad, creo— que no me recuerdan a ropa tendida sino a pasajes de castillo de fuegos, y por fortuna no le he visto valores. Lo peor, desde mi punto de vista, imágenes que acompañan, pero sin la altura del texto. Poesía para todas las edades (de 8 en adelante, por decir algo) en un sentido lúdico y sugerente de los que a mí, personalmente, me dan ganas de escribir. Se me destaca tanto de lo habitualillo que me resulta difícil valorarlo, pero el imperativo es claro: pruébalo.