Aigua

FITXA
=====
Títol: Aigua
Autora/Il·lustradora: Anna Aparicio
Edició: Babulinka, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: cooperació i emocions


RESSENYA
=========
Es tracta d’un petit poble on els habitants, uns animalons humanitzats, estan tan ocupats que no mantenen cap mena de contacte ni relació entre ells i elles. Fins que un dia, sense saber per quin motiu, el seu indret comença a inundar-se i inundar-se cada vegada més. Amb l’objectiu de solucionar amb èxit aquesta problemàtica que els afecta a tots i a totes, treballen en equip i cooperen fins que coneixen l’origen i el causant dels fets: els plors d’un animal que troba a faltar la seva amiga eruga que, al convertir-se en papallona, se’n va per sempre més.

La jove autora i il·lustradora Anna Aparicio, a banda de presentar una història amb un missatge d’allò més humanitari i bonic, les il·lustracions tan potents plenes de detalls permeten que gaudim plenament de la seva obra.

A més, al final del llibre se suggereixen unes activitats amb la col·laboració de l’Associació ELNA, les quals se centren en formar tant a infants com pares, mares i mestres en l’educació emocional.

Això era un alfabet. Una història per cada lletra

FITXA
=====
Títol: Això era un alfabet. Una història per cada lletra
Autor i il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: Andana
Edat: totes les edats
Temàtica: l'alfabet


RESSENYA
=========
Un original alfabet on res no és el que sembla. Cada lletra ens duu a una història, però de vegades és la història la que ens duu a alguna lletra.
Oliver Jeffers ens trasllada al seu univers particular amb aquest llibre on l’absurd regna amb anarquia per cadascuna de les seves planes. O no.
Es un llibre tendre, gamberro, existencial, esbojarrat, elemental, juganer... i crec que podríem dir un atribut per a cada lletra i cada capítol. El cas és que si un es deixa dur pel ritme i la lògica que se’ns proposa des d’aquest àlbum, s’ho pot arribar a passar molt bé. I els més marrecs, millor encara! Estic segura que és el tipus de llibre que als més menuts els hi agradarà moltíssim, encara que no sàpiguen explicar ben bé perquè els ha divertit tant (...ni falta que fa, perquè de vegades no cal saber el perquè una cosa ens diverteix... amb que ens diverteixi ja n’hi ha prou!). A gaudir-lo, aficionats i aficionades al LIJ!

A juego/fuego lento

FITXA
=====
Títol: A juego/fuego lento
Autora: Mar Benegas
Diseño e ilustración: Carlos Rubio
Edició: Litera Libros, 2016
Edat: a partir de 6/8 anys
Temàtica: llibre d’activitats poètiques


RESSENYA
=========
No sé si este libro se titula “A juego lento” o “A fuego lento”.
No me malinterpreten, es que en la cubierta la F y la J del título se mezclan, la F azul como UEGO y la J negra como LENTO. Y es que todo el libro está escrito en negro y azul.
Lo que está claro es el subtítulo, que resulta ser, además, la mejor descripción de su contenido: taller de poesía.

Pero, antes de entrar al taller, a la cocina, de ponernos manos a la obra, o meterlas en la masa, una cosa: los responsables de este libro son Mar Benegas, poeta, mediadora y alma de LIJ y poesía a partes iguales, y la gente de la editorial valenciana LITERA, especialmente Carlos Rubio, autor del diseño y las ilustraciones/fotografías de este libro (entre otros de la misma editorial).

[Un inciso: no he conseguido encontrar el nombre de Carlos Rubio en los créditos de “44 poemas para leer con niños”, la excelente selección de poemas que Mar B
enegas publicó en 2013 también con LITERA, pero estoy convencida de que su mano diseñadora se encuentra también detrás de aquel libro. Puedo sentirla…]

[Y aprovecho el inciso para decir que 44 poemas… es también un libro maravilloso, y que hace muy buena pareja con este taller de poesía, pues si allí leíamos, aquí nos atrevemos a pasar de la lectura a la escritura.]

No se engañen: a pesar de la delgadez de este librito, se trata de una obra muy completa, en la que Mar propone ejercicios sobre, no nos atreveremos a decir que todas (¡somos cautos!), pero sí muchas de las características de la poesía: por supuesto están la rima y el ritmo, así como las metáforas y otras figuras literarias, además de tratar algunos movimientos artísticos y literarios como el dadaísmo, o tipos de poemas como los haikus o los limericks. A medida que va avanzando, Mar propone sus propias creaciones a modo de ejemplo, y siempre siempre siempre, antes de soltar la mano del lector, le da algunas claves por las que empezar. A medida que avanza el libro, avanza también la libertad del lector para crear, hasta llegar a un final en el que la autonomía es total.
Se trata de un libro muy lúdico, en el que la poesía es también canción, juego de palabras y humor, quizá la manera de acercarla a un público al que las clases de lengua y literatura no hayan ayudado a apreciarla demasiado.

Trazado, un atlas literario

FITXA
=====
Títol: Trazado, un atlas literario
Autor: Andrew De Graff
Traductor: Arnoldo Lagner
Edició: Impedimenta, 2016
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: narrativa gràfica


RESSENYA
=========
Interessant manera d’abordar una antologia de clàssics literaris de tots els temps, des d’una “óptica” diferent (i mai més ben dit!). En comptes de ressenyar cadascuna de les 19 obres seleccionades (que també i tan breument com encertada), el que mostra el llibre són, a doble plana, els escenaris de l’acció. Ubicar el lector allí on és qui a cada moment del relat, o per on es desplaça o cap on es dirigeix pretén ajudar a fer-se càrrec de l’obra i a no perdre’s en un laberint verbal. Són interessants les diferents estàtiques abordades segons ens ubiquem dins el palau de Elsinor (Hamlet, de W. Shakespeare), La biblioteca de Babel (de Jorge Luis Borges), o Tot esperant Godot (de Samuel Beckett), estètiques que, sense deixar de tenir aquell puntet undergr
ound que caracteritza l’autor, també es poden apreciar en cadascuna de les targes de presentació de cada obra, perquè en constitueixen una síntesi perfecte.

Aquest és un molt bon llibre per a mediadors de la literatura per a joves, perquè pot desvetllar, des d’un punt de vista diferent del potser massa habitual criteri dels valors, interès per llegir els títols desconeguts, tant si es tracta de la gran literatura per a adults, com de clàssics tan suposadament infantils com Huckleberry Finn. També es pot ampliar i complementar la lectura d’aquest llibre concret, visitant la web de l’autor on podem trobar el mateix truc aplicat a grans pel·lícules americanes, com ara Star Treck o Indiana Jones. El bon ofici de De Graff en l’ús de les perspectives isomètriques és manifest en ambdós casos i creiem que val la pena fer-li un lloc a les biblioteques públiques, als instituts i a les escoles d’art...

¿Por qué el arte está lleno de gente desnuda?

FITXA
=====
Títol: ¿Por qué el arte está lleno de gente desnuda?
Autor: Susie Hodge
Il·lustrador: -
Edició: Librooks
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: art


RESSENYA
=========
Un molt bon llibre de coneixements sobre el món de l’art.

M’ha agradat per diversos motius: primer, perquè té un format que el fa apte per tot tipus de nivells i/o inquietuds. Gràcies a la fórmula de “Preguntes amb xispa” i diversos tipus de capçaleres i grafies cridaneres, aconsegueix despertar la curiositat tant a infants com a joves (... i segur que a més d’un adult també!).

També m’ha agradat molt perquè traspua humor -i una mica de provocació- en l’enfocament de tots els temes que tracta: des de perquè hi ha tants nuus en el món de l’art, a perquè són més valuoses les obres dels artistes un cop aquests han mort.

I també prova d’explicar el significat de molts tipus d’obres, corrents i artistes. Des perquè les obres d’alguns artistes són tan turmentades com les seves pròpies vides a perquè el fet que pintar una línia vermella sobre un fons blanc es considera una obra d’art magna i no una passada amb un corró d’un pintor de parets de cases –que s’ha quedat a mitges-.

En general, diria que té la fita de despertar curiositats i, després, un pot aprofundir més o menys, depenent de l’interès que li desperti tal o qual obra o moviment.

Hoy me siento

FITXA
=====
Títol: Hoy me siento
Autora i il·lustradora: Madalena Moniz
Edició: Pepa Montano editora, 2017
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: abecedari d'emocions


RESSENYA
=========
Un abecedari diferent i especial és el de “Hoy me siento” de Madalena Moniz, un àlbum preciós en què cada lletra presenta un sentiment o emoció que descriu un estat emocional o físic que experimenta el protagonista, un nen d’uns 7 o 8 anys.

Per una banda, a la pàgina de l’esquerra consta la lletra, la qual està decorada en relació tant a la paraula que comença per aquesta lletra com de la il·lustració que l’acompanya, i a sota, la paraula. D’altra banda, a la pàgina dreta s’hi observa la il·lustració associada a la paraula i el seu significat. Per exemple, la lletra “D” fa referència a la paraula “Distraido” en què la “D” és un llibre i a la il·lustració tracta del nen llegint en un llit sobre un mar blau amb petites onades on, sota seu, hi neda una balena.

L’autora, amb la intenció de potenciar i donar protagonisme a les imatges per davant del text, assoleix el seu objectiu, ja que aquestes són metàfores visuals molt i molt potents, i algunes força abstractes, fet que permet que sigui apte per a totes les edats depenent del nivell de comprensió, imaginació i abstracció que es tingui.

A més, Moniz finalitza el llibre en dues últimes pàgines que tenen com a títol “Y tú, como te sientes?”, on apareixen totes les lletres de l’abecedari per tal que s’hi pugui escriure.

Per acabar, comentar que el fet que es tracti d’un abecedari m’ha recordat a “Metamorphabet”, una aplicació en què a partir de la interacció del lector cada lletra es va transformant en un concepte.

El libro que hace clap

FITXA
=====
Títol: El libro que hace clap
Autora i il·lustradora: Madalena Matoso
Edició: Fulgencio Pimentel, 2016
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: llibre-joc


RESSENYA
=========
No sé si esto es el principio pero voy a empezar por aquí.

Madalena Matoso es una de las responsables de la premiada editorial portuguesa Planeta Tangerina, que entre otros recibió el premio a la mejor editorial infantil europea en la feria de Bologna de 2013 y a la que vale la pena seguir porque es de esas con un catálogo interesantísimo y bastante desconocido por aquí, que tenemos más tendencia a mirar hacia Francia que hacia nuestra vecina Portugal. Es ilustradora y diseñadora gráfica, y de ella nos ha llegado ya alguna otra obra. Quizás, la que gráficamente más recuerda al libro que nos ocupa hoy sea Mi vecino es un perro/El meu veí és un gos, publicado por Intermón Oxfam en 2011 (¿descatalogado? disponible en muchas bibliotecas).

Matoso utiliza en la ilustración de ambos libros los mismos recursos estilísticos: formas geométricas y esquemáticas y una paleta de colores limitada y muy vivaz: las caras de los personajes son círculos rosas, los ojos apenas dos puntos (o dos rayas) negras, la nariz un triángulo, igual que las faldas, y así. Sin embargo, mientras aquel (el perro vecino) narraba una historia que podríamos llamar “tradicional” (cabe decir que en aquel la autora no era Madalena Matoso, sino Isabel Minhós Martins, con quien ha hecho tándem también en otros libros) (un inciso para mis colegas de tertulia: Isabel Minhós es la autora a su vez del maravilloso Daqui ninguém passa*, el libro en el que los personajes tienen prohibido traspasar el pliegue de las páginas, TAMBIÉN publicado por Planeta Tangerina) (¿voy a tener que hacer un esquema de esta reseña?), en este El libro que hace clap nos deshacemos de la narración para entrar en el terreno de los libros-juego, que proponen al lector la interacción física con el libro como objeto, y en el que no hay historia ni hilo conductor que nos lleve de una página a la siguiente.

En este sentido, se trata de un libro que a muchos recordará al Un libro/Un llibre de Hervé Tullet. Uno de los recursos que ya usaba Tullet en aquel título, el de aquello que sucede cuando juntamos la página izquierda con la página derecha del libro hasta que se tocan (SPOILER: en aquel caso era que los dos colores primarios se mezclaban para mostrarnos el color resultante), explota en manos de Matoso en concretamente quince acciones que, para completarse requieren que juntemos las páginas (algo que pasará de forma natural si, simplemente, PASAMOS las páginas para avanzar en la lectura del libro).

Así, las bocas de la mujer de la izquierda y el hombre de la derecha se fundirán en un beso, la mano del hombre de la izquierda llamará a la puerta de la derecha, aletearán las alas de la mariposa (flap flap flap) y el pájaro (FLAP FLAP FLAP), o el forzudo conseguirá levantar sus pesas.

Cada doble página va acompañada de una serie de onomatopeyas que acompañan la acción representada, y que se repiten tantas veces como indica el número de acción en la que nos encontramos (en la primera acción, una onomatopeya; en la segunda, dos; y así). (Debo decir que de esto no me había dado cuenta, pero para esto y mucho más sirve comentar los libros con el equipo de tertulianas!) (Y Sergi.)

Un aplauso para Fulgencio Pimentel por traernos una pizquita de Madalena Matoso y su Planeta Tangerina a nuestras librerías.

CLAP CLAP CLAP CLAP.



*NOTICIA DE ÚLTIMA HORA
La editorial Takatuka va a publicar Daqui ninguém passa en catalán.
Aquí la ficha del libro.
¡Albricias!

Animalari de carrer

FITXA
=====
Títol: Animalari de carrer
Autor: Joan Mitjons
Il·lustrador: Júlio Aliau
Edició: Piscina, un petit oceà, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Poques vegades des de la senzillesa tan acusada es pot escriure un conte ple de tendresa i sentit comú. Una pluja abundant i seguida deixa un poble ple d’aigua per tot els cantons i les coses comencen a canviar... els animals lliures pel carrer i les persones tancades a casa... Un crit enèrgic i clar a ser innovadors, trencadors, imaginatius, a voler fer les coses diferents i originals, pensar situacions creatives sense lògica, a trencar models fets... i buscar sempre allò nou, viu, inesperat, màgic, passional, únic... Un petit tresor emocional i ple de vida.

Llibre guardonat amb el V premi de contes infantils il·lustrats “llegir per créixer” de la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra.

¡Qué tirria! Los mejores y más odiosos cuentos clásicos

FITXA
=====
Títol: ¡Qué tirria! Los mejores y más odiosos cuentos clásicos
Autor: Javier Fernández Rubio
Edició: Milrazones
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: noves maneres d'apropar-se als clàssics


RESSENYA
=========
A veure, sigueu sincers: Quin és aquell conte clàssic que mai us ha agradat? Aquell que us produïa una urticària impossible de resistir. Segur que n’hi ha un. Sempre n’hi ha un (...com a mínim!). A mi, per exemple, el Pinotxo em posava feta una fúria... em feia molta pena en Geppetto i pensava que aquell pobre home no es mereixia un fill així, tan desagraït i capriciós!

I això és el que han fet en aquest llibre: han demanat a un grup d’artistes que fessin una il·lustració d’aquell conte clàssic que els hi produeix més tírria i en Javier Fernàndez Rubio es va encarregar de posar-hi paraules a cadascuna de les imatges. I així han sortit coses tan curioses com una Rapunzel que després de tanta gent pujant amunt i avall per la seva cabellera, acaba quedant-se calba; o una àvia de la Caputxeta que espera d’allò més preparada al llop –resulta que la velleta pren classes de defensa personal...-; o una bella dorment que es desperta d’allò més despentinada i pensant nomes en menjar alguna cosa després de tants anys dormint (i no pas en besar a cap príncep!). Ei! I també surt en Pinotxo, el meu travessat Pinotxo, però en aquest cas no fa cap referència al mal comportament d’aquell titella de fusta sinó al seu canvi d’estat, ja que la fada li pregunta al nino: “Però tu ja n’estàs segur, d’això que em demanes? Segur que vols deixar de ser de fusta (mira que la fusta aguanta anys i panys...) i passar a ser una cosa tan fràgil com un ésser humà que està exposat a refredats, a l’envelliment i finalment a la mort? N’estàs segur que vols això???

Els il·lustradors que participen en aquest original àlbum són la Yolanda Mosquera, Marina Eiro, Kike Ibáñez, María Beitia, Marcos Guardiola, Mónica Jorquera, Paloma Corral, Fría Aguilar, Paz Tamburini, Raquel Fernández, Yael Frankel i Pablo García.

És un llibre que també pot agradar als més menuts però crec que el gaudiran més quan més granadets siguin... per allò de desmitificar els clàssics i donar-los una altra volta.

Aquí és on tot comença

FITXA
=====
Títol: Aquí és on tot comença
Autor: Jennifer Niven
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Fanbooks, 2016
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Novel·la juvenil, de caire romàntic. L’argument d’entrada sembla ja un xic trillat, noia nova a l’institut i no gaire popular que té com a aspiració entrar al grup d’animadores, coneix al típic noi popular i entre ells neix una connexió especial que no serà difícil de fer entendre a la resta del món.

Però no tot és tan trillat, la noia, la Libby, pesa gairebé 100 kilos;
tot i que ja n’ha perdut més de 90, és encara una noia molt grassa. De fet, a culpa del seu pes va quedar immobilitzada a casa, i la van haver de treure amb una grua per poder dur-la a l’hospital, cosa que la va fer molt popular a la seva població.

Ell, en Jack, pateix en secret una malaltia no gaire coneguda anomenada prosopagnòsia, que l’impedeix reconèixer o distingir les cares de totes les persones, incloent familiars i amics.

Aquestes dues casuístiques són el tret diferencial d’aquesta novel·la i el que la fa digne de menció. Les diferències son sempre difícils de dur, i en l’adolescència encara mes i aquest tipus de diferència (física i mental) encara més, però ells dos, junts, son prou forts com per superar-les.

És una novel·la que enganxa, que entreté i amb uns personatges que et cauen bé d’entrada i amb els que connectes de bon començament. Tot i que podria no ser-ho, es tracta d’una novel·la optimista, vital i que et deixa un molt bon gust de boca.

La Jennifer Niven, ha escrit diverses novel·les i té una fantàstica pàgina web que podeu consultar si voleu tenir més informació sobre ella o les seves novel·les.

Jaume I i el vuitè passadís

FITXA
=====
Títol: Jaume I i el vuitè passadís
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Pol Cunyat
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: històrica, aventures


RESSENYA
=========
De Jaume I coneixem el seu paper com a rei d’Aragó, associat a una destacada llista de victòries que li van fer guanyar el sobrenom de Conqueridor. Però, sabem gaire cosa de la seva infància? Orfe als cinc anys, l'infant Jaume va passar una llarga temporada al Castell de Montsó a càrrec dels cavallers templers. En Jaume va compartir l’estada amb un altre nen: el seu cosí Ramon Berenguer.

Durant aquells anys, a més de rebre educació per part dels monjos guerrers, podem pensar que els dos nens van compartir un munt de jocs i trapelleries. I precisament això és el que intenta imaginar aquest llibre. Jaume I i el vuitè passadís ens convida a acompanyar en Jaume i en Ramon en una de les seves aventures al castell de Montsó. Una aventura que barreja intriga, humor i amistat.

Saber que Dolors Garcia i Cornellà signa aquest llibre és garantia de qualitat. Aquesta autora ja ens tenia guanyats amb títols com Serena o Diumenge al matí, al peu del salze, dues obres juvenils excel·lents de caire ben diferent que vam ressenyar en aquest blog. Ara, Garcia i Cornellà torna a la novel·la històrica (que ja havia tocat a Serena) amb un relat amable, senzill, de lectura fàcil, gràcies al qual els nens podran conèixer aquests personatges, saber com vivien al castell i, fins i tot, descobrir com es podria haver forjat la llegenda de l‘espasa Tisona.

Visualment, el relat beu de la influència dels llibres de Geronimo Stilton i productes similars. Presentat d’una manera molt atractiva per als lectors, juga sense abusar-ne amb les divertides il·lustracions de Pol Cunyat, amb bafarades i amb diferents cossos de lletra i colors al text.

No és la primera vegada que Publicacions de l’Abadia de Montserrat presenta personatges històrics d’aquesta manera. A la col·lecció de novel·la gràfica infantil també trobem En Bernat i el pirata Barba-rossa, sobre el temut corsari que actuava a la Mediterrània al s. XVI, i El bandoler de la corona, ambientada en l’època de bandolers com Joan Serrallonga o Perot Rocaguinarda. Una bona manera d’acostar els petits lectors a la història de Catalunya a través de l’aventura.

Per anar obrint boca, aquí teniu el booktrailer de la novel·la:

Batman presenta: Academia Gotham - Bienvenidos a la Academia

FITXA

=====
Títol: Batman presenta: Academia Gotham - Bienvenidos a la Academia
Autors / Dibuixants: Becky Cloonan, Brenden Fletcher; Karl Kerschl
Edició: ECC, 2016
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: adolescència, amistat, aventures, superherois.


RESSENYA
=========
Una nova sèrie juvenil sobre l’univers DC que ofereix altes dosis d’aventura, misteri, amistat, amor, acció, fantasmes... Aquest volum reuneix els 6 primers episodis de l’edició americana. Actualment, ja s’han publicat un segon i tercer volum: Calamidad i Anuario.

La jove Olive Silverlock i els seus amics, alumnes de la centenària institució Acadèmia Gotham, hauran de fer front als secrets obscurs que amaguen el centre escolar i la ciutat de Gotham. Alhora, uns esdeveniments esfereïdors viscuts per l’Olive durant el darrer estiu, als quals no és capaç de donar explicació, completaran aquest trencaclosques amb moltes preguntes sense resposta.

La trama d’Academia Gotham, amb elements sobrenaturals propis de les històries de terror, evoca la fantasia i la màgia de la sèrie de Harry Potter. La qualitat del dibuix, el color elèctric i el ritme trepidant atrapen al lector juvenil. El material extra format per cobertes alternatives, esbossos i extractes del guió, esdevé un colofó perfecte.



Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació

FITXA
=====
Títol: Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació
Autor: Gideon Samson
Il·lustrador: Anke Kuhl
Edició: Takatuka, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: natació


RESSENYA
=========
Llibre seleccionat a la Llista d'Honor de l'IBBY 2012. Té una bona estètica: tapa dura, portada cridanera, guardes que recorden el fons d’una piscina, tipografia del títol com si fos aigua, la tinta de tot el text és blava i a l'inici de cada capítol hi ha una il·lustració. Gideon Samson és un jove holandès que ha rebut diversos premis al seu país. Anke Kuhl és alemanya i ha il·lustrat els llibres Explica-m’ho, La Lola vola, En família, entre d’altres.

Narra la història d'en Gied, un nen de 9 anys que té pànic a l'aigua. Odia nadar però cada dijous ha d'anar a classe de natació amb l’escola.

Tot el relat gira al voltant de la seva fòbia aquàtica i de les obsessions que se’n deriven. Té la superstició que s'ofegarà si no seu sempre al mateix seient de l’autocar que el porta a la piscina. És imprescindible per així poder veure a un home vell, envoltat de coloms, que s’asseu en un banc d'una placeta. El considera el seu protector. Té la certesa que si hi és, la classe de natació anirà bé.

I fa tres setmanes que no el veu, llavors utilitza els seus trucs per a saltar-se l’odiosa classe. Trucs enginyosos i divertits, de fet, són el més destacable, ja que els capítols on explica qui són els companys de natació i la seva família resulten poc interessants.

La part final del llibre és més entretinguda, quan decideix buscar a l’home misteriós. Pregunta als veïns i es sincera amb ells. Finalment el troba i no és el que esperava, és un vell malhumorat que no té la intenció d’ajudar-lo. Gied creu que ara si que s’ofegarà però, gràcies a la cerca s’ha guanyat l’amistat dels veïns, que són els que veu asseguts al banc de la placeta el dia que va a classe de natació.

Final rodó per una història que no acaba d’enganxar. El llibre destaca perquè aborda el tema de les obsessions, un tema poc recurrent en la literatura infantil i juvenil.

Les quatre estacions d'en Bru

FITXA
=====
Títol:
Les quatre estacions d'en Bru
Autor: Pep Molist
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Pagès Editors, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Dins la col·lecció Nandibú acaben de publicar-se tres llibres que comparteixen certa temàtica i sensibilitat i que valdria la pena no deixar-se perdre.

De A veure si m’atrapes! d’Adrià Gòdia i de L’ós que volia deixar de ser petit, amb text de Ricardo Alcántara i il·lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia, no en parlaré, però no volia deixar d’anomenar-los com a companys de viatge del llibre de Pep Molist.

Les quatre estacions d’en Bru es compon de quatre contes on s’expliquen quatre aventures de l’ós Bru, des que neix fins que comença a viure sol i s’enamora. Cada una d’elles, com ens avança el títol, està ambientada en una estació de l’any.

A la contracuberta podem llegir que “tot i que els contes i els protagonistes són inventats, estan inspirats en la vida i els costums dels óssos bruns que es mouen pels Pirineus i per altres muntanyes semblants d’arreu del món”.

Francament, desconec el món animal i no sé dir-vos si realment és un reflex de la vida de l’ós bru, però els quatre contes són d’una sensibilitat tan gran que enamoren. En tot cas, sí que diria que són un reflex del vincle entre una mare i els seus fills, del fer-se gran, del créixer i caure i tornar-se a aixecar. De les pors, de la relació amb els germans i del lligam amb la natura...

En la majoria de les obres de l’autor sempre s’hi endevina una voluntat de trobar la paraula exacte, sense cap frase de més, un esforç perquè tot quedi ben lligat i encaixi argumentalment. Alguna vegada aquesta voluntat mil·limètrica, de rellotgeria, crec que no li ha jugat a favor perquè provocava un excés de sobrietat. Però aquesta vegada crec que Molist ha trobat la mida justa. Frases breus, acció i emoció a parts iguals, amb un vocabulari assequible per als infants però capaç de crear imatges potents, petites escenes i ambients entranyables. Les quatre estacions d’en Bru segueix la línia de grans llibres, com els contes de la Mel i l’Ós d’Ursula Duborsarsky (Corimbo, 2013) o les obres de Janosch i Lobel.

Cal dir també que l’elecció de la il·lustradora ha estat clau perquè Zuzanna Celej fa una interpretació brillant de les paraules de Molist. Realment no m’imagino un sense l’altre. Les seves aquarel·les retraten molt bé aquest pas de les estacions i la tendresa de tots els gests d’aquesta família d’óssos.

Potser en un format més gran, tapa dura, les il·lustracions o el llibre en el seu conjunt lluiria més, però també és cert que m’agrada la idea de diposar de llibres per a primers lectors d’aquesta mida, amb una bona disposició del text, lletra de mida correcta i amb unes il·lustracions boniques.

Cal mimar els lectors novells que comencen a caminar sols!

Allò de l'avi

FITXA
=====
Títol: Allò de l'avi
Autor: Anna Manso
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2016
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano una història que parla de la caiguda d’un mite, corrupció i família. Un relat de ficció amb molts punts de realitat.

Per al Salva, el seu avi, el Carles Canoseda, és un heroi, la persona més important del món. Però quan descobreix que darrere el gran home s´amaga una persona diferent, que ha enganyat tothom, el seu món es desmunta. Sinopsi: La meva vida s´ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. Ja no tinc ni idea de qui sóc. Només sé que pertanyo a l´espècie humana, em dic Salva, tinc setze anys, i sóc al sofà de casa, concentrat. Vull fer memòria i tirar uns mesos enrere, quan encara era feliç. Abans que passés allò de l´avi i ser feliç resultés impossible.

Passar de l’orgull fatxenda a la vergonya absoluta d’un cognom en un instant, això és ras i curt, el que li passa a en Salva, el protagonista d’una història, que per les similituds amb un dels més sonats casos de corrupció catalana, resulta d’allò més creïble. Però el més interessant, és que l’autora ofereix la història vista des d’una perspectiva molt interessant i sovint oblidada, la dels familiars de gent encausada.

Com reacciona un jove davant la notícia que el seu avi ha malversat fons, ha defraudat, ha, estafat, ha robat, en definitiva s’ha corromput? Doncs, en el cas del Salva, amb una lleialtat absoluta, innocent i entranyable, davant de tot i tothom, ara bé, què passarà quan la campana de vidre on s’ha amagat, esclati i deixa a la vista la crua realitat? Quines posicions prendrà cadascú?
Aquesta és una interessant i intel·ligent novel·la, tracta temes molt potents com la família, els valors, l’amistat, l’assetjament escolar i el poder de la veritat.

«L’única amistat que conservava era la de la Clara. De fet, ara me n’adonava que potser era la primera amiga de debò que tenia, perquè tot el que havia viscut fins llavors eren amistats infantils, per pixar-te de riure i prou. Mai havia compartit res tan fotut com el que en aquell moment ella i jo compartíem.»

Anna Manso
(Barcelona, 1969). Escriptora i guionista, des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes infantils (Barri Sèsam, Super3, Mic, Una mà de contes), programes d’entreteniment i sèries (El joc de viure, El cor de la ciutat, Mar de fons, Ventdelplà, KMM, 39+1). Com a escriptora té més de quaranta títols publicats de literatura infantil i juvenil a diferents editorials, com ara les col·leccions N.O.R.M.A.L. i Quin fàstic de fama! Guanyadora del Premi Atrapallibres 2016 (categoria 9 anys) amb el llibre Amics monstruosos, i del Premi Gran Angular 2008 amb l’obra Canelons freds, també ha estat finalista del premi Protagonista Jove 2012 i del premi Atrapallibres 2015. També és l’autora de la columna periodística i el llibre La pitjor mare del món i de l’obra de teatre adreçada al públic familiar Perduts a la Viquipèdia, estrenada al Grec Festival 2014.