L'habitació de ma germana

FITXA
=====
Títol: L'habitació de ma germana
Autor: Pep Coll
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Empúries, 2008 (L'Odissea)
Edat: A partir de 12 anys
Gènere: humor i misteri
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
No havia llegit encara mai res de Pep Coll i sempre l’havia relacionat amb la cultura tradicional, el món màgic dels Pirineus, etc. Per això m’ha sorprès trobar-me amb una novel•la mig de misteri però amb una intenció humorística important.

La Laia, una noia de 20 anys i el seu nòvio xinès, moren intoxicats a causa de la mala combustió d’una estufa, una nit mentre dormien.

Rosaura, la germana petita de la Laia, i el noi que compartia pis amb el xinès, enceten una investigació perquè tenen algunes sospites de que allò no ha estat un accident.

El xinès no para de trobar possibles sospitosos i els dos joves no paren de seguir, perseguir, a personatges com el pizzero, un comprador d’estufes de segona mà, etc. Amb els que viuran escenes rocambolesques.

En alguns moments l’autor abusa de la broma fàcil dels restaurants xinesos, i altres aspectes dels orientals, però bé, sense ser un llibre especialment destacable pel meu gust, si es llegeix amb clau d’humor, pot fer passar una bona estona a alguns joves.

Les valls dels bandolers

FITXA
=====
Títol: Les valls dels bandolers
Autor: Lluís Miret
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Columna, 2008 (Columna Jove; 230)
Edat: A partir de 12 anys
Gènere: històric i aventura
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
Història ambientada al segle XVI, a València, i narrada per un noi en primera persona, que ens parla del què va viure a l’edat de nou anys.

De molt petit, aquest personatge es queda orfe i per sobreviure acaba marxant a les muntanyes on l’acullen uns bandolers. Però els bandolers no són tractats en el llibre de forma idíl•lica o romàntica, en absolut. Es tracta d’un llibre directe i cru, on aquest infant és acceptat pel fet de demostrar que és capaç de robar, matar i altres atrocitats pròpies dels bandolers.

Ens trobem en un llibre seriós, que tot i tenir un fil argumental, té la intenció de parlar-nos de la realitat d’aquell moment: la gent rica, amb l’expulsió dels moriscos es van quedar sense vasalls. Van començar a fer ofertes de terres per aconseguir de nou mà d’obra. Però tot era una farsa perquè estaven mig arruinats. De manera que la misèria va fer créixer encara més el nombre de bandolers, que vivien de robar i escapar la por.

Un llibre ben escrit, documentat, però que demana cert interès pel tema. O com a mínim no es tracta d’una novel•la lleugera, d’argument trepidant, que pugui enganxar a algú poc avesat a llegir.

M'agrada...

FITXA
=====
Títol: M’agrada...
Autor: Anna Obiols
Il•lustrador: Subi
Edició: Barcelona: Terrabastall, 2008 (Col•lecció Solcanúvols)
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Aquesta nova editorial, Terrabastall, continua ampliant la seva oferta amb un parell de nous àlbums. Aquest “M’agrada...” és un d’ells, i tot i no ser una proposta innovadora (recordem el “Me encanta”, de Minne i Natali Fortier, a Kókinos, per exemple), crec que és un pas endavant respecte als dos àlbums de tall més tradicional que ens van oferir en la seva estrena ("La Clementina al bosc" i "De com l’ornitorrinc va esdevenir el rei dels animals").

Tenim, en aquest “M’agrada...” un catàleg d’allò que més li agrada al narrador, que es caracteritza per una barreja d’elements realistes i fantasiosos, tant en el text com en les il•lustracions. Així, una frase realista com “m’agrada mirar el cel quan plou” va acompanyada de la fantasia que les gotes de pluja provinguin d’un bon grapat de regadores penjades del cel. Altres frases, però, ja contenen l’element imaginatiu en elles mateixes, i la il•lustració se n’aprofita per a delit dels lectors (és el cas, per exemple, del “M’agrada mirar els ocells que fan el niu damunt dels caps de les àvies que surten de la perruqueria”).

Un llibre ple de bon rotllo, de personatges riallers, alguns d’allò més estrafolaris, de colors i de fantasia. Es nota que tant autora com il•lustrador s’ho han passat d’allò més bé en l’elaboració d’aquest treball. I un últim apunt: a la darrera il•lustració descobrireu el personatge que fa de “narrador” d’aquests “M’agrada...”, però l’heu vist en totes les altres il•lustracions? Busqueu-lo, perquè no falta a cap d’elles!

Que el cielo espere

FITXA
=====
Títol: Que el cielo espere
Autor: Katja Henkel
Il•lustrador: Sybille Hein
Edició: Madrid: Siruela, 2008 (Col. Las Tres Edades)
Edat: de 10 a 12 años
Temàtica: Mort d’un avi.
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Greta y Julián todavía no se pueden creer que Litalotte, su abuela paterna, haya muerto. De hecho, están convencidos de que pueden hacer algo para que vuelva. Y si que Lotte vuelva está en sus manos, no se lo pensarán ni un momento en llevar su descabellado plan hasta las últimas consecuencias. ¿Que cómo lo van a conseguir? Portándose tan mal tan mal que Lotte, desde allá donde esté, no tenga más remedio que volver para regañarlos y obligarlos a comportarse como es debido.
Así que Greta, la pequeña, se empeña en ponerse la ropa que le da la gana, en llevar las gafas de buceo puestas al cole, en portarse mal en clase (no colgar el abrigo donde toca, no hacer más que rallotes con las ceras, no comerse ni uno solo de los espaguetis que le ponen en el comedor) y Julián en vez de comerse la merienda que le prepara su madre se compra un montón de golosinas y ya no levanta nunca la mano en clase ni lleva hechos los deberes. Ambos unen esfuerzos más adelante y destrozan las galletas que han estado preparando con su madre y “ese Michael”, el novio de mamá; van hasta la playa para tirar al mar el anillo que Lotte le regaló a su madre y ella siempre lleva puesto porque es su anillo favorito, y se escapan (y se pierden, y casi acaba en un desastre) cuando salen todos juntos de excursión. Pero nada parece funcionar, así que si Lotte no viene, será Julián el que decida ir a buscarla.
Mientras, Lotte los está viendo, desde la antesala del cielo, donde se encuentra con Gustav VII, el ángel que pacientemente intenta convencerla de que deben dirigirse al cielo, de que allí no pueden quedarse. Pero Lotte no puede marcharse todavía: su familia la necesita, tiene que volver y poner orden. Pero claro, eso no puede ser...
Henkel ha construído una historia sobre el amor y la necesidad de cariño, la familia y la muerte en la que, con un lenguaje sencillo, consigue transmitir con gran realismo los sentimientos de los diferentes miembros de la familia (la madre, que no comprende el comportamiento de sus hijos; el padrastro, que todavía está intentando ganarse la confianza de los niños; y los dos hermanos, que a su manera hacen frente a la pérdida de una persona tan querida para ellos como su abuela) ante situaciones muy dolorosas sin caer en el dramatismo ni en la voluntad de conseguir una lágrima fácil. El final es por supuesto feliz y realista, aunque la autora no reprime la necesidad de incluir un punto de magia que, aunque prescindible, tampoco es excesivo. Las dulces ilustraciones en bitono de Sybille Hein acompañan perfectamente la atmósfera creada por el texto.

Té de palacio

FITXA
=====
Títol: Té de palacio
Autor: Nicolás Arispe
Il•lustrador: Nicolás Arispe
Edició: Barcelona: Ediciones del Eclipse, 2007
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Una mesa preparada para una buena merienda. Galletas, pan, mantequilla, mermelada y chocolate. Y en la siguiente lámina: “En una mesa estaban los cuatro: Mondrián, el Rey, Iván y el Gato”. Y a partir de aquí, una historia en texto rimado, de hilo argumental mínimo y de humor deliciosamente absurdo en el que el autor mantiene siempre la misma perspectiva sobre la ilustración de la mesa y los personajes e incluye, para terminar, una pincelada artística (recordemos que Mondrián es uno de los personajes sentados a la mesa).

La trama, como decíamos, es minúscula. El rey quiere saber por qué se ha invitado al gato a merendar, e Iván le explica (siempre en verso y utilizando un lenguaje ultracorrectísimo... vamos, como debe uno expresarse en presencia de un rey), que el gato era de algún modo el menor de los males, comparado con los otros animales que podrían estar sentados a la mesa. Mejor un gato que un oso goloso, un lento perezoso, un punzante erizo, una girafa a la que solo se le puede ver la cara con gafas, o una foca que con sus acrobacias pusiera en peligro la vajilla. Las eficientes argumentaciones de Iván convencen al Rey, mientras Mondrián sueña con convertirse en un famoso pintor.

Quizá sea este uno de esos libros que a pesar de no ofrecer gran cosa, cae bien y no se olvida fácilmente, lo cual ya es todo un logro.

Invisible

FITXA
=====
Títol: Invisible
Autor: Katja Kamm
Il•lustrador: Katja Kamm
Edició: México: Fondo de Cultura Económica, 2007.
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
========
INVISIB E (o VISIBLE; segons si llegim el títol a la portada o a la primera pàgina del llibre trobarem unes lletres o unes altres amagades) és un llibre d’aquells que, encara que no tinguin text (o precisament perquè no en tenen), requereixen de tota la nostra atenció per trobar tots els detalls que s’amaguen darrera del joc que ens proposa l’autora. I el joc consisteix a adonar-nos de què és el que hi ha d’invisible a cadascuna de les il•lustracions. Com ho aconsegueix? Molt fàcil: jugant amb els colors. Si posem un personatge que du una samarreta del mateix color que el fons de la pàgina, ens semblarà que, de fet, no hi ha samarreta; és a dir, una samarreta invisible!

Cada làmina ens proposa una invisibilitat diferent: no només tot tipus de robes. També un arbre, un autobús, un gos, una pilota, o fins i tot persones senceres! I d’una làmina a un altre, canviant el color de fons, anirem fent visible o invisible diferents elements de les il•lustracions, que tenen continuïtat al llarg del llibre.

Amb colors ben vius i totalment plans, sense ombres ni línies negres per definir els contorns dels personatges o objectes, l’autora ens convida a seguir el fil d’aquesta història sense argument i a jugar a fet i amagar amb els elements del llibre. Enginyós, original i atrevit. Encara es poden fer moltes coses només amb il•lustracions!

Olivia y su banda

FITXA
=====
Títol: Olivia y su banda
Autor: Ian Falconer
Il·lustrador: Ian Falconer
Edició: México: FCE, 2007
Edat: 7/8 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
L’Olívia és una porqueta amb ganes d’aprendre i de descobrir com és el món que l’envolta. En aquesta nova aventura, l’Olívia i la seva família aniran a gaudir de l’espectacle dels focs artificials a la vora del mar. En aquesta ocasió, i per sorpresa per a l’Olívia, no actuarà la banda de música. Això la disgusta tant que decideix convertir-se ella mateixa en tota una banda musical.

Destaca en aquest àlbum, al marge de les ja tradicionals il•lustracions en blanc i negre, el toc de color (un vermell llampant) que fa prendre protagonisme als petits elements sobre el fons dominat pels grisos i negres, així com la introducció de petites fotografies que representen diferents bandes de música que reforcen el concepte principal al voltant del qual gira la trama. Podem destacar també petits detalls, com és la partitura que podem trobar mig amagada al centre de la història i que completa i reforça la visió general del que és una banda de música.

Les aventures d’Olívia destaquen per la qualitat dels seus textos i il•lustracions. Una manera divertida de mostrar el món i la vida a través de la mirada dels més petits, en aquest cas representats a través dels ulls d’una porqueta encantadora.

I spy numbers in art = Veo y cuento en el arte

FITXA
=====
Títol: I spy numbers in art = Veo y cuento en el arte
Autor: Lucy Micklethwait
Il·lustrador:
Edició: Madrid: SM, 2007
Edat: A partir dels 4 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
Una interessant manera d’iniciar en l’art als més petits de forma divertida i de donar a conèixer les obres dels més grans artistes de totes les èpoques, des de Boticelli fins a Van Gogh passant per Matisse o Picasso. Aquesta tasca aparentment complicada l’autora la resol d’una manera divertida, a través d’un joc. El conegut “Veo, veo...” és el fil conductor de l’obra i l’eina que ens permet desenvolupar l’activitat a través de les 20 magnífiques obres que conformen el llibre. El joc consisteix en identificar un nombre de petits objectes que apareixen en les diferents obres. Això obliga al lector/observador a realitzar un petit esforç per localitzar els elements que es van esmentant i mirar els quadres amb més atenció per poder superar la prova i passar a la següent obra.

Es tracta d’una proposta innovador d’ensenyar a mirar, no només les obres d’art, sinó també la vida d’una altra manera. Consisteix en mirar els quadres, observar els detalls, aprofundir en la història que ens volen transmetre. I això ho podem extrapolar a la realitat que ens envolta, a ensenyar a mirar el món amb uns altres ulls, en fixar-nos en els petits detalls que, de vegades, fan que les coses passin de ser normals a extraordinàries.

Ellison, l'elefant que desitjava cantar

FITXA
=====
Títol: Ellison, l'elefant que desitjava cantar
Autor: Eric Drachman
Il·lustrador: James Muscarello
Edició: Barcelona: Malsinet, 2008
Edat: 7/8 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
L’Ellison és un petit elefant amb una veu singular, peculiar, diferent a la dels seus amics, i això l’entristeix i el fa avergonyir-se d’ell mateix. Una bona amiga seva li farà descobrir que la seva veu no és un problema, tot el contrari, que és prodigiosa i que li permet fer sons molt especials que la resta d’elefants poden aconseguir. L’Ellison descobreix que ser diferent no és dolent sinó tot el contrari, el fa especial.

Una història carregada de valors en la que es vol tractar la discriminació positiva. Tots som especials, tots tenim alguna cosa que ens diferencia de la resta i això no ha de ser un valor negatiu. Del que es tracta és d’entendre que tots som diferents i que aquesta diferencia és el que ens fa esdevenir éssers únics i especials.

Les il•lustracions que acompanyen la història destaquen per ser dibuixos suaus, tendres, arrodonits que potser ensucren massa una història que per ella mateixa no necessita aquest grau tan elevat d’edulcorant.

El bruixot, l'horrible i el llibre vermell dels encanteris

FITXA
=====
Títol: El bruixot, l'horrible i el llibre vermell dels encanteris
Autor: Bernasconi, Pablo
Il·lustrador: Bernasconi, Pablo
Edició: Barcelona: Lumen, 2007
Edat: 8-10 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
Leitmeritz és un gran mag que viu en un castell llunyà, tan llunyà que per arribar-hi s’han de pujar 7209 graons. Aquest mag viu acompanyat de Chancery, el seu ajudant, i pel Llibre vermell dels encanteris, un llibre màgic.

Un dia en que Leitmeritz ha d’abandonar el castell, Chancery aprofita per tafanejar el llibre i comprovar si pot fer realitat un dels seus somnis: ser bell. Aquesta acció li comportarà molts problemes, i no només a ell sinó també al seu estimat Leitmeritz, ja que el llibre vermell només el poden fer servir mags. Després de moltes aventures Chancery comprendrà que un simple somriure potser la màgia més poderosa.

Una gran història acompanyada d’una gran il·lustració. Uns dibuixos formats a base de petites fotografies, textures i altres elements que donen a l’obra una personalitat pròpia.