El sonido de los colores

FITXA
=====
Títol: El sonido de los colores
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2008
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: La soledat
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
Una noia viatja al llarg del metro de la ciutat sense veure-hi però amb el do de sentir els colors i els sons. A cada sortida i entrada trobarà un món imaginari ple de fantasies i personatges reals o no.

Un univers variat i acolorit amb abundància. Ple de bellesa i impregnat de malenconia perquè és un món de soledat. La noia hi cercarà la llum a través de les seves percepcions.

Heus aquí un nou àlbum d’aquest autor taiwanès també conegut pels seus llibres “Desencuentros” i “La piedra azul”. Ens mostra una història amb una gran riquesa visual. Unes il•lustracions detallistes que acompanyen un text poètic molt suggerent. Un festival de colors que es podrien traduir perfectament en sons i olors, si la protagonista fos la traductora. Ella ens parla en primera persona i es fa preguntes que trobaran resposta en el descobriment d’un món imaginatiu que no té fi.

L’autor dedica aquest llibre als poetes perquè tot ell és un poema. I, sobre tot, un poema visual que ens anima a observar-lo tantes vegades com puguem, sense cansar-nos. I ens podrem trobar a nosaltres mateixos i pensar com W. Szymborska quan diu que “Es una gran suerte no saber del todo en qué mundo se vive.”

El rei que desitjava el temps

FITXA
=====
Títol: El rei que desitjava el temps
Autor: Régine Joséphine
Il·lustrador: Selma Mandine
Edició: Claret, 2008
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: el pas del temps
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
“Hi havia un temps en què no hi havia temps...” En un reialme llunyà i oblidat fora del temps hi regnava un rei insatisfet. En la seva vida tot era sempre igual, mai res no canvia. Ni els seus súbdits, ni les seves terres, ni tan sols ell mateix. I res no canviaria mai... llevat que obtingués un secret que es trobava fora de les fronteres del seu regne, un secret que només coneixia un ermità desconegut de tothom. Bé, de gairebé tothom.

Un text força poètic i original presentat amb diferents tipografies que poden ajudar en la lectura. Les il•lustracions a doble pàgina i detallistes es mostren amb uns colors càlids però alhora difuminats.

Un conte que parla del pas del temps, de les estacions de l’any i de la importància de viure plenament cada instant. Una manera de mostrar el transcurs de la vida, el seu inici i la seva fi.

Gallego. A la orilla del mar

FITXA
=====
Títol: Gallego. A la orilla del mar
Autor: Juan Farias
Il·lustrador: Xosé Cobas
Edició: México: Fondo de Cultura Economica, 2006
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
Un llibre il•lustrat que segueix el to poètic propi de les obres de Farias. Un llibre que ens parla de la vida d’un pescador, ara ja vell, vidu, que viu amb la seva filla i que reflexiona sobre la vida, el mar, la feina, la joventut, etc.

Farias és un autor que necessita molt poques paraules per dibuixar-nos escenaris, paisatges plens de força i de descriure uns personatges que de seguida se’ns apareixen despullats. És un autor d’aquells que has de llegir amb un llapis al costat, per subratllar frases que hauries volgut inventar tu, que són una barreja d’humor, de sentència i d’evidència.

Xosé Cobas, diria que amb llapis de colors, va il•lustrant els petits racons del poble mariner que descriu Farias, d’una forma gairebé desdibuixada, com si s’haguessin d’esborrar ara que l’avi protagonista ja és a punt de morir.

Gallego. A la orilla del mar. és un llibre molt bonic, per llegir sense presses, encara que, com passa sovint amb Farias, no és per qualsevol lector.

Estimat Max

FITXA
=====
Títol: Estimat Max
Autor: D. J. Lucas
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008
Edat: A partir de 9-10 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
Un nou llibre de la molt recomanable col•lecció sobre cartes i diaris de Cruïlla. Aquesta vegada trobem en Max, un nen de nou anys, que després de llegir un llibre infantil que li ha agradat molt, decideix escriure a l’autora. Aquesta respon la seva carta, de manera que enceten una relació i fins i tot una amistat.

L’escriptora, que se sobrentén que és molt coneguda dins el camp de la literatura infantil i que té molts seguidors, es queda corpresa de la sinceritat del nen i de les confessions que en Max li fa. Tots dos parlen d’un nou llibre que volen escriure i s’aconsellen sobre els personatges i es donen idees.

Al llarg de les cartes d’en Max, anem descobrint que té una malaltia que impedeix el seu creixement i com la seva baixa alçada el fa el blanc de moltes bromes dels companys de classe. Però a poc a poc, gràcies als bons consells de l’escriptora, anem veient com en Max fa front als seus problemes.

Un llibre fàcil en la seva forma, però carregat d’humor i amb un rerafons ric en sentiments i emocions. Ah! I molt bones les il•lustracions de Tony Ross, que es posa a la pell del nen i esquitxa totes les pàgines amb petites imatges divertidíssimes.

Certificat C99+

FITXA
=====
Títol: Certificat C99+
Autor: Lluís Hernàndez Sonali
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: La Galera, 2008
Edat: a partir de 15 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
Imagineu una societat futura on les persones tinguin uns certificats que ens diguin quants anys els hi queden de vida. Com influeix això amb la possibilitat de rebre una beca o un préstec bancari ? Val la pena fer segons quines coses si sabem que abans de dues hores ja estarem morts?

L’autor vesteix el llibre intercalant el text de la Llei Reguladora dels Certificats amb petits capítols, històries o anècdotes que es viuen en aquesta societat futura dels ceritifcats.

Alguns exemples:

Abans d’agafar un avió es fa una prova de certificat en grup que consisteix en aillar petits grups de passatgers per assegurar-se que ningú ha de morir en les següents hores. Si s’identifica la futura persona morta, aquesta ja no es deixa pujar a l’avió.

O per exemple, una prova d’amor molt forta és que dos amants es facin el certificat però que se l’intercanviïn sense mirar el seu propi. D’aquesta manera només el seu enamorat sabrà el temps de vida que li queda a la seva parella.

O imagineu una versió de la Bella dorment, on la fada dolenta en comptes d’un malefici entrega als pares de la petita un certificat poc favorable.

En el llibre, la possibilitat de conèixer el futur es deu a l’avenç de la ciència en estudis dels forats negres i l’explicació final té a veure amb l’estudi de la física quàntica del “gat de Schrödinger”, un experiment que sembla ser que està de moda en els llibres que plantegen móns paral•lels.

És un llibre que es llegeix ràpid, i crec que les situacions que imagina l’autor estan ben trobades. En tot cas a vegades tens la sensació que no és una obra acabada, potser a causa de la fragmentació de la seva estructura o pel fet de ser una obra coral, sense un personatge clar que faci de fil conductor.

Però bé, un exercici interessant.

Amb aquest llibre, l’autor va guanyar el Premi Josep M. Folch i Torres 2007.

Gran libro de los retratos de animales

FITXA
=====
Títol: Gran libro de los retratos de animales
Autor: Svjetlan Junakovic
Il·lustrador: Svjetlan Junakovic
Edició: Pontevedra: OQO, 2006
Edat: a partir de sis anys
Temàtica: art per a nens
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
L’àlbum que se’ns presenta és una petita obra d’art farcida d’originalitat i simpatia. En aquest gran llibre de retrats es fa una petita passejada per les més grans obres d’art de la història en una interpretació lliure protagonitzada per animals.

A mesura que anem passejant per les pàgines anem descobrint petites meravelles en les genials adaptacions que l’autor fa d’aquestes pintures. Uns exemples serien L’ovella de la perla, basat en La jove de la perla en la que un animal pren el protagonisme a la persona, les granotes que substitueixen al doctor Tulp a la famosa Lliçó d’anatomia de Rembrandt o l’extraordinari hipopòtam que substitueix a la Banyista de Vapinçon d’Ingres.

També s’han de destacar els detalls que completen de manera excel•lent aquest llibre. Un exemple d’aquests seria la petita ressenya que acompanya a cadascun dels quadres en la que s’ubica el quadre cronològicament i fa referència a la moda, costums de l’època o petites curiositats respecte als propis personatges. També s’explica quines han estat les tècniques pictòriques emprades en la realització, es mostren els esbossos o s’indiquen les dimensions del propi quadre.

Aquest llibre ha estat premiat com el millor editat del passat 2007 en l’apartat de literatura infantil i juvenil. Un premi merescut.

El joc secret

FITXA
=====
Títol: El joc secret
Autor: Joan Manuel Gisbert
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Baula, 2007
Edat: 11-12 anys
Temàtica: novel·la de misteri
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
L’acció es situa a Monteforte, un petit poble del nord d’Itàlia, a finals del s.XVIII on l’existència d’una antiga casa, la casa Carvacchi, també coneguda com la Casa Fosca, serà l’epicentre de la història. Un obscur personatge, Friedrich Wolfhart, apareix silenciosament a la tranquil•la vida del poble per ser el nou propietari de la mansió Caravacchi i, juntament amb el seu inseparable servent Christophe, crearan una un temible conjur que farà que tot aquell que intenti accedir a la casa sigui víctima d’una sensació de pànic insuportable. Un petit comitè de savis del mateix poble intentaran descobrir què és el que provoca aquests terribles efectes a totes aquelles persones que accedeixen a la mansió. Per tal de resoldre la situació hauran de demanar ajuda a grans personalitats vingudes de Pàdua i Roma per poder resoldre el misteri, i entre tots decidir quina serà la solució a aquest problema.

L’autor ens fa una interessant proposta, una barreja de misteri i història, molt propera a la novel•la històrica que en els últims anys arrasa a totes les llibreries. Una història interessant, intensa en el seu inici però que s’estanca per moments i un final gris que talla amb les expectatives inicials. Cal destacar però els darrers capítols que a mode d’apèndix i a través de cartes i pàgines de diaris mostren la situació en la que es troben alguns dels personatges anys després, una proposta que trenca amb la monotonia general de l’obra.

Sherlock Holmes i el cas de la joia blava

FITXA
=====
Títol: Sherlock Holmes i el cas de la joia blava
Autor: Arthur Conan Doyle
Il·lustrador: Roger Olmos
Edició: Barcelona: Lumen, 2008
Edat: 7-8 anys
Temàtica: Misteri
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
Una vegada més el gran Sherlock Holmes amb l’ajuda del seu inseparable Watson hauran de resoldré un nou misteri. Es tracta de l’estrany robatori d’una joia molt especial i en el que es veuen involucrats tota una sèrie de persones, de les que el gran Sherlock anirà aconseguint informacions que el guiaran cap a la protagonista del cas, una oca. Holmes, amb la seva aclaparadora lògica detectivesca, a partir de les pistes aconseguides, anirà extraient conclusions que li permetran la resolució del misteri.

Aquesta adaptació de El carbunco azul destaca per la qualitat de les il•lustracions que acompanyen el text i que van a càrrec de Roger Olmos. Unes il•lustracions que en algunes ocasions arriben a superar el text i que destaquen per l’expressivitat dels personatges, els paisatges farcits de detalls o els petits “regals” que l’il•lustrador ens deixa en cadascuna de les pàgines, com petits regals. Unes il•lustracions excel•lents per a una història igualment genial. Elemental, benvolgut Watson!

Reina Gisela

FITXA
=====
Títol: Reina Gisela
Autor: Nikolaus Heidelbach
Il•lustrador: Nikolaus Heidelbach
Edició: Barcelona: Juventud, 2008
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Un cuento dentro del cuento. En esta historia, un padre cuenta a su hija un cuento que se va desarrollando noche tras noche mientras ambos están de vacaciones en la playa. El cuento, punteado por las breves interrupciones de la niña, narra la historia de Gisela, una niña cuyo barco naufraga tras una tempestad y que se ve arrastrada a una extraña isla desierta habitada por unos animales, los suricatas, que sorprendentemente saben hablar. El primer día, los suricatas le llevan comida y bebida a Gisela, que a partir de ese momento se cree que puede convertirse en la dueña y señora de la vida de estos animales. Así, se convierten prácticamente en sus esclavos, teniendo que cocinar, cuidar y entretener a la “Reina” Gisela en todos sus caprichos. La gota que colmará el vaso llegará la noche de la coronación de Gisela como reina: ante su petición de llevar un bikini hecho con auténtica piel de suricata, los animales idearán un plan para deshacerse de una reina que no sirve para nada. Así llegará el final de la historia, igual que el de las vacaciones del padre y la niña que abren y cierran el cuento.

El álbum alterna las ilustraciones a página completa o doble página con un breve texto al pie de las mismas con páginas en las que las ilustraciones son mucho más escuetas, ilustrando con detalle las situaciones descritas, y el texto más extenso. Las intervenciones de los narradores se incluyen en cursiva. Se trata en conjunto de un álbum de corte clásico con el sabor de los cuentos de siempre, muy apto para ser explicado o compartido entre niño y adulto. A su favor también que, a pesar de la moraleja que podemos extraer de la historia, ésta no se haga explícita a través del texto, sino que se deje al lector extraer las conclusiones por sí mismo.

Lletraferit

FITXA
=====
Títol: Lletraferit
Autor: Carles Arbat
Il•lustrador: Carles Arbat
Edició: Barcelona: Baula, març de 2008
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
========
Un podria imaginar-se que la sonoritat i el significat literal de la paraula “lletraferit” ha inspirat en Carles Arbat per escriure aquesta història de regust tradicional, on un comte que no sap llegir i se n’avergonyeix decideix que en les seves terres les històries estaran prohibides. És el Comte Oblit, que té el cor negre i dur com una roca i només és feliç quan veu que tothom pateix tant com ell. Comença per prohibir els llibres i acaba per sembrar la desconfiança entre els habitants de la Terra Plana, ja que per cada llibre que trobi, ficarà tres persones a la presó. Un dia en un rampell de rabia, conjurarà els vents perquè bufin i s’emportin tot rastre de lletra escrita; el Comte Oblit, però, no comptava amb l’efecte “boomerang”, que farà retornar les lletres amb més força encara, fent que la j de justícia el fereixi en el seu cor. Serà precisament arrel d’aquesta ferida que el Comte Oblit es convertirà en el Comte Lletraferit, aprenent a llegir i convertint-se en gran defensor de les històries: un final alegre, doncs, i favorable a la lectura tal com manen els cànons.

La força de la història rau en les il•lustracions (tot i que els personatges són tots "massa semblants"), però flaqueja en el text, que cau en alguns tòpics, repeticions i sentimentalismes que no feien falta. Un àlbum correcte, però que als “lletraferits” ens deixa amb la sensació de que es podria haver fet millor.

Así veo yo las cosas

FITXA
=====
Títol: Así veo yo las cosas
Autor: Sirish Rao
Il•lustrador: Bhajju Shyam
Edició: Barcelona: Editorial Juventud, 2008
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4
[Més informació]

RESSENYA
========
“Así veo yo las cosas” es la historia de un pintor con una visión diferente de la realidad. Cuando se pone a dibujar animales, piensa que al cerdo le quedarían muy bien las plumas del pavo real, o que al herrerillo le vendría bien la potente voz del león. Así nacen el cerdo-real o el herre-león, el gallo-drilo (mitad gallo y mitad cocodrilo) o el ele-grejo (mitad elefante y mitad cangrejo). Pero los animales no son felices, porque son demasiado “diferentes”, y le reclaman al pintor que haga algo para ayudarles.

Juventud nos trae un álbum ilustrado por el pintor Bhajju Shyam, y aunque la historia no es suya, bien podría ser él el protagonista. Bhajju es miembro de la tribu Gond, de la India central, y utiliza las técnicas aborígenes en sus dibujos, que destacan por su colorido, punteado por tramas negras, así como por la peculiar visión del mundo que proponen, en este caso centrándose en el mundo animal.

Es en estas ilustraciones en las que reside el valor de un libro que, por otra parte, no aporta ningún otro elemento especialmente destacable: una historia sencilla que juega con la enumeración de los diferentes animales mezclados (algo que el profesor Revillod llevó a su punto culminante) y con una resolución previsible.

El viatge d’en Kuno

FITXA
=====
Títol: El viatge d’en Kuno
Autor: Klaus Merz
Il•lustrador: Hannes Binder
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, març 2008
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
A aquestes alçades ja estem acostumats a les arriscades propostes editorials de “Libros del Zorro Rojo”. En aquest cas, ens sorprenen amb una història que gairebé no ho és d’història, sinó més aviat la descripció d’un viatge, un viatge no tant físic com psicològic, en la ment del protagonista.
Resumir l’argument? En Kuno, amb el seu patinet i un casc sobre el qual ha dibuixat un globus terraqüi, llisca pel bosc, per camins, per carreteres secundàries, mentre veu el món no només sobre el seu cap, sinó també als seus peus. Es fa fosc, i perillós, així que torna a casa. “A partir d’aleshores sempre portaria sobre les seves espatlles, al seu cap, tot el que li fes falta.”
El text, líric, se sustenta en la descripció tant dels paratges que en Kuno travessa com de la pròpia interacció del personatge amb ells: “Al principi només se sent un lleuger brunzit a l’aire. Després se’l veu arribar: la seva mirada clara sorgeix del fons d’un oceà blau calmat i es clava a la carretera. Dues gotes insaciables que devoren àvidament la franja d’asfalt que s’estén als seus peus.”

Les imatges, en tinta negra imitant el gravat, reflecteixen de la mateixa manera aquesta dualitat: per una banda, els paisatges (les cases, els camps, els boscos); i per l’altra, en Kuno: el seu casc, que representa el món, la seva velocitat i, al cap i a la fi, el seu viatge, en perspectives de vegades impossibles que venen a demostrar que el viatge és tot sovint més una qüestió de mentalitat que no pas de desplaçament físic.