Ressenyes flash - novembre 2009

Títol: Terronets de sucre
Autor: Mabel
Il•lustrador: George Lambert
Edició: Editorial Flamboyant
Edat: ¿?
Es tracta d’una col•lecció que recupera llibres il•lustrats per infants antics. Aquest concretament, es va publicar l’any 1881, i es tracta d’il•lustracions acompanyades de petits versos, poemes o textos rimats on predomina l’absurd (que recorda l’Edward Lear), en uns casos més encertats o amb més gràcia que en d’altres. Es tracta d’un llibre més aviat adreçat als adults que vulguin tenir en la seva col•lecció un “tresor” d’aquest estil, tot i que de ben segur preferirien una edició original o facsímil, en qualsevol cas...

[Imatges i més opinions en aquest enllaç]

(Marta Martí)

***

Títol: Grisela
Autor: Anke de Vries
Il•lustrador: Willemien Min
Edició: Faktoria K de Libros
Edat: de 0 a 6
Senzilla i simpàtica història d’una ratolina que, trista pel seu color gris, decideix “camuflar-se” de diferents maneres (pintant-se de colors o cobrint-se de flors), però que finalment, i gràcies a l’enamorament d’un ratolinet per ella tal com és, descobreix la seva bellesa sense necessitat d’artificis. Uns personatges que recorden en Frederick al servei d’una història amb missatge per petits lectors.

(Marta Martí)

***

Títol: La caja azul / El bastón azul
Autor: Iwona Chmielewska
Il•lustrador: Iwona Chmielewska
Edició: Océano
Edat: de 6 a 8
Un llibre amb una edició espectacular (gran format, capiculat – es pot començar tant pel davant com darrere – amb fulls d’acetat al centre de la història, que indiquen el canvi d’història al centre del llibre), però del qual no en sabem treure l’entrellat. La caixa del títol l’hereta el noi d’una família, junt amb una llibreta on explica per a què han fet servir la caixa aquells que la van heretar abans que ell. El bastó, en canvi, l’hereta la noia d’una família, i igual que el noi, també rep el quadern amb les històries de les noies que el van heretar abans que ella. Les històries no s’encreuen en cap moment: quan el noi / la noia han acabat de llegir el passat de les seves respectives herències, troben fulles en blanc per explicar la seva experiència i, suposem, continuar amb la tradició en la propera generació. Potser hi ha alguna simbologia amagada en la caixa / el bastó que se’ns escapa?

[Una altra ressenya en aquest enllaç]

(Glòria Gorchs)

***

Títol: El triomf d’en Polit Bonaveu
Autor: Carles Sala i Vila
Il•lustrador: Susana del Baño Ranner
Edició: Cruïlla (Premi Vaixell de Vapor 2009)
Edat: de 8 a 10
El nou premi Vaixell de Vapor explica el descobriment del talent amagat d’en Polit Bonaveu, que com el seu nom indica canta d’allò més bé, però únicament en la privacitat de la seva dutxa. Una història senzilla i divertida, que fa de bon llegir. Per passar una estona entretinguda.

(Glòria Gorchs)

***

Títol: El rey y el mar
Autor: Heinz Janisch
Il•lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Lóguez
Edat: de 8 a 10 (i més...)
Si Barbara Fiore ens portava un il•lustrat del Wolf Erlbruch que em va deixar l’estomac una mica regirat (veieu la ressenya de “Ratas”), Lóguez ens porta un altre de més agradable, però també amb un to... podríem dir que no apte per tots els públics? Es tracta d’històries breus (quatre o cinc frases; de vegades, més breus i tot), en les que el rei del títol dialoga amb (o reflexiona en presència de) tot un seguit de personatges, que van des del mar fins a un llibre, passant per un esquirol o un gat. En algunes ocasions els fa una pregunta i la resposta el fa pensar. En d’altres és l’actitud del rei la que provoca una reacció en el seu interlocutor. Un llibre per beure a glopets i pensar-hi... o potser no.

(Glòria Gorchs)

***

Títol: Quatre gats
Autor: Mercè Anguera
Il•lustrador: Javier Carbajo
Edició: La Galera
Edat: de 8 a 10
En la meva opinió, el llibre nominat a l’Atrapallibres d’enguany, en la categoria de 10 anys, que té més possibilitats de guanyar. Per què? Doncs perquè és un llibre fresc, àgil, real, divertit, entretingut (fins i tot a mi hi ha hagut moments que m’han arrencat el somriure, i reconec que me l’he llegit amb molt de gust)... Ja veurem com acaben les apostes quan arribi el dia de la veritat. Llarga vida a les anti-barbis! Els nostres nens (i especialment les nostres nenes, no ens enganyem), se les mereixen.

(Sfer)

***

Títol: El despertador del sol
Autor: Martin Baltscheit
Il•lustrador: Christoph Mett
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: de 0 a 6
Un àlbum que explica la història d’un gall que es debat entre creure’s que ell, amb la seva veu potent, realment és qui fa que el sol es desperti cada matí, o escoltar-se de debó el que li diuen la resta d’animals de la granja, que el volen fer veure que, encara que ell no hi fos, el sol continuaria llevant-se puntualment cada dia. L’evidència li demostrarà quina de les dues creences és la de debó, però també li farà veure que, encara que no ho sembli, la seva feina també és important en el dia a dia de la granja. Animals personificats amb un toc humorístic (el gall amb tupé tipus Elvis és un punt), però al que, personalment, no li he trobat gaire gràcia.

(Sfer)

Croc Croc en la escuela de esqueletitos

FITXA
=====
Títol: Croc Croc en la escuela de esqueletitos
Autor: Stéphane Levallois
Il•lustrador: Stéphane Levallois
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2009
Edat: de 0 a 5
Temàtica: Igualtat


RESSENYA
=========
Croc Croc és sens dubte el personatge “gòtic” menys macabre amb que mai m’hagi topat. Dic gòtic perquè, seguint les darreres tendències literàries, és un esquelet que viu en el món dels morts envoltat de la seva família esquelet i dels seus companys de classe, també esquelets. Tota l’escenografia seria, a priori, sinistra. En Croc Croc menja cucs, dorm en un taüt i porta, per motxilla una làpida. Però en Croc Croc no és més que un ésser trist perquè és un esquelet diferent (té el cap completament vermell) que no és acceptat pels seus companys de classe. I en el seu afany de ser acceptat ens fa seus i es converteix en un personatge entranyable. En definitiva, un conte sobre les diferències i com superar-les de la mà d’un personatge tendre i divertit.

La ciutat invisible. Expedient Joshua

FITXA
=====
Títol: La ciutat invisible. Expedient Joshua
Autor: M.G. Harris
Il•lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2009
Edat: de 11-13
Temàtica: Ciencia ficció- història


RESSENYA
=========
En Joshua,un adol•lescent britànic perd el seu pare, reputat arqueòleg, en circumstàncies estranyes. Estava investigant un còdex perdut de la cultura maia. Les proves i declaracions policials sobr la seva mort porten a en Joshua a concloure que ha estat assassinat. En Joshua decideix anar a passar una temporada a Mèxic amb els seus amics. Ha d’aclarir també els rumors sobre una relació amorosa que el seu pare mantenia amb una jove mexicana i que han trsasbalsat la seva mare. Un cop a Mèxic descobreix l’existència d’una civilització maia que ha perdurat fins als nostres dies i que viu sota terra. També s’assabenta que ell forma part d’aquesta civilitzacio i que n’és un dels seus representants, igual que ho fou el seu pare…

La ciutat invisible és una novel•la amena i de lectura fàcil que pot ser interessant per a joves a qui els agradi l’aventura i la ciènmcia ficció i que estiguin una mica cansats de la temàtica gòtica que s’ha apoderat de la novel•la juvenil en els darrers temps.

Mil caballos

FITXA
=====
Títol: Mil caballos
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Michel Fuzellier
Edició: Siruela, 2009 (Las tres edades)
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: contes sobre cavalls


RESSENYA
=========
Recull de contes amb arguments d’orígens diversos (n’hi ha d’inventats per l’autor, per descomptat, però també de tema mitològic, llegendari, històric...). Cadascun explica amb traça, naturalitat i una extensió aproximada de tres pàgines, el cas d’un cavall diferent. Bucèfal i el cavall de Tròia són només dos dels molts equins que comparteixen llibre amb una pila de personatges valents, curiosos, eixerits... Els contes, a més, tan aviat tenen lloc a Amèrica com a l’Orient Llunyà, a Austràlia con a la Grècia Antiga... Senzill i molt recomanable.

Poe

FITXA
=====
Títol: Poe
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il·lustrador: Alberto Vázquez
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2009
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: biografia


RESSENYA
=========
Poe, relat biogràfic d’Edgar Allan Poe, recorre diversos episodis determinants a la vida i a la escriptura de l’autor nord-americà. Jordi Sierra i Fabra ha volgut ser rigorós amb les dades: les cites de cartes que apareixen al llarg del llibre són textuals i cada esdeveniment està curosament encapçalat per la seva data (exacta o aproximada). Aquesta tasca divulgativa –apreciable per sí mateixa- la du a terme Sierra i Fabra desplegant els seus dots de narrador i la seva passió per l’obra de Poe: sap aplegar els commovedors retrats dels principals personatges, una interessant panoràmica dels títols imprescindibles del protagonista i de les circumstàncies en que van ser escrits, i un acostament planer a la vida de Poe, en un text que atrapa al lector. L’únic que entela l’eficàcia del llibre és que la prosa de Sierra i Fabra (precisa, dinàmica, clara) no aconsegueix evocar l’univers literari de Poe, les paraules el descriuen però no ens hi traslladen: enmig del text biogràfic, els breus fragments de “El corb”, “La caiguda de la casa Usher” o “La màscara de la mort vermella”, entre d’altres, sonen hermètics, foscos, aliens al conjunt. En canvi, les il•lustracions de Alberto Vázquez copsen de manera suggerent, en blanc i negre, l’esperit de l’obra de Edgar Allan Poe. Una bona opció seria recomanar la lectura d’aquest llibre i, paral•lelament, la dels contes originals que s’hi esmenten.

Pequeña Parka

FITXA
=====
Títol: Pequeña Parka
Autor: Arianna Squilloni
Il·lustrador: Arianne Faber
Edició: A buen paso, 2009
Edat: ¿?
Temàtica: Mort


RESSENYA
=========
Curiós volum que, mitjançant un senzill argument, engega un recorregut artístic a través de diverses manifestacions o encarnacions tradicionals de la mort. Fa abstracció de temes propis de la cultura i el folklore que encara són estranys per a les criatures: les tres parques, els escacs com a metàfora, la mort que pesca... No sembla, doncs, un llibre infantil, sinó un brevíssim àlbum per a adults que ha estat adaptat als nens afegint-hi una breu nota explicativa final.

Del cuidado de las ardillas. Una guia práctica

FITXA
=====
Títol: Del cuidado de las ardillas. Una guía práctica
Autor: -
Il·lustrador: Axel Scheffler
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest és un llibre de format petit que amb l’excusa de ser una guia que explica com domesticar un esquirol, ens retrata el comportament d’aquest simpàtic animal. Cada plana descriu una situació i va acompanyada d’unes il•lustracions molt entranyables que volen transmetre el respecte cap a la natura i els animals amb un punt d’humor. Explica com ha de ser la gàbia on ha d’estar l’esquirol, el que ha de menjar, etc... però en cap moment veiem l’esquirol tancat i tampoc al final, on deduïm que el millor lloc on pot estar és a la natura, ja que és un animal salvatge.
Al final hi ha una explicació de com es comporta l’esquirol amb els homes i a la natura: és un animal àgil i astut que aconsegueix tot el que es proposa.

No sé on tinc el cap

FITXA
=====
Títol: No sé on tinc el cap
Autor: André Bouchard
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Combel, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“No sé on tinc el cap” és una expressió que fem servir ben sovint i que en aquest conte pren un caire molt explícit. Un bon dia el pare d’una família arriba a casa sense cap i com que no hi veu ensopega per tot arreu. Els seus fills per solucionar el problema, després de buscar-lo per tot arreu, li fan un cap de cartró per tranquil•litzar la seva mare que no para de plorar pensant el què diran els veïns. Li posen el cap de cartró i com si d’un robot es tractés tots s’aprofiten de la situació. Els nens el porten a comprar a una botiga de joguines i compren mig establiment ja que el pare tecleja el número secret com si fos un autòmat. La mare també està encantada, ja que li fa fer totes les feines de la casa sense que es queixi i a més no ronca a les nits. Tota la història pren un aire molt còmic amb les il•lustracions de Blake però també té un punt sòrdid en alguns moments com per exemple quan la mare li treu el cap de cartró per alimentar-lo amb un embut. Estan més preocupats del què diran que no pas del fet que no tingui cap. Però ésclar, tota la història només és una metàfora ja que un dia l’home torna de treballar amb el cap autèntic que se l’havia deixat un dia a la feina.

La poma vermella

FITXA
=====
Títol: La poma vermella
Autor: Feridun Oral
Il·lustrador: Feridun Oral
Edició: Joventut, 2009
Edat: de 0 a 5
Temàtica:


RESSENYA
=========
Una poma vermella és el centre argumental d’aquest conte que tracta de la solidaritat i l’amistat. És hivern, està nevant, tot és blanc i un conill veu una poma vermella dalt d’un arbre tot pelat. Per tal d’aconseguir-la busca l’ajuda d’altres animals. Cada vegada s’adreça a un depredador més gran fins que gràcies a un ós ho aconsegueix, però no se la menja tot sol sinó que se la reparteix entre els qui l’han ajudat. El conte s’acaba amb una il•lustració de tots els animals dormint a la cova de l’ós satisfets com si s’haguessin menjat un gran àpat.
És una història amb un argument senzill però destaca pel tractament plàstic de la narració. Les il•lustracions tot i retratar un temps fred d’hivern són molt càlides amb tot un ventall de grisos i blancs on hi contrasta el vermell de la poma. Totes les planes tenen flocs de neu que van caient sobre els personatges, les guardes i la portada. Entremig de la neu també destaquen les expressions dels animals que en comptes de menjar-se uns als altres s’uneixen per aconseguir un objectiu comú.