L'esquirol poruc de nit

FITXA
=====
Títol: L'esquirol poruc de nit
Autor: Mélanie Watt
Il·lustrador: Mélanie Watt
Edició: Castellnou edicions, 2011
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Vet aquí la història, a «glans» trets: No dormo MAI. Em fa massa por. Podria somiar fantasmes, dracs i monstres de piquets! Per això cada nit del món m’entretinc fent coses per no adormir-me. Però no dormir té efectes secundaris gravíssims, com ara l’esgotament total. Arribat en aquest punt, m’adono d’una cosa esgarrifosa: tots els meus somnis estan a punt de fer-se realitat! Sobreviuré a aquesta terrible experiència?

Tornem a trobar-nos amb l’entranyable personatge creat per Mélanie Watt, aquest esquirol poruc de mena, que quan no té por dels estranys, en té de la seva pròpia ombra. En aquest nou títol, ens parla de la seva por a la nit, als dracs, vampirs, fantasmes, unicorns i fins i tot els terrorífics monstres de piquets. El petit protagonista organitza un enginyós sistema per enfrontar-se als seus malsons, amb tot tipus de gadgets que, com no pot ser d’altra manera, fracassa estrepitosament, alhora que posa de manifest que les pors de l’esquirol provenen més de la seva imaginació que no pas del món real.

Un conte divertit amb il•lustracions que combinen la pàgina sencera, amb les vinyetes tipus còmics dotant la història d’un ritme i dinamisme que faciliten la lectura treballades amb una paleta acrílica de colors pastel que resulten molt dolces i agradables. Un títol a tenir molt en compte amb aquells nens i nenes que temen l’hora d’anar a dormir, aquest àlbum il•lustrat els pot ajudar a superar els seus malsons de la mateixa manera com ho fa l’Esquirol Poruc.

Us deixo l’enllaç a la web des de la qual podreu descarregar material divers per jugar amb els menuts com ara caretes, punts de llibre o adhesius i també fons d’escriptori que us permetran seguir jugant amb les històries d’aquest esquirol poruc.

La avellana

FITXA
=====
Títol: La avellana
Autor: Éric Battut
Il·lustrador: Éric Battut
Edició: Kókinos, 2011
Edat: de 2 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Després de El Secreto, Éric Battut torna amb aquest nou àlbum. El punt de partida, com en el primer llibre, és la trobada amb una cosa inesperada: ‘¡Oh! ¡Qué hermosa avellana!’ (¡Oh! ¡Qué hermosa manzana!, deia a El secreto el ratolí). L’acció en aquest àlbum és aconseguir la intenció del ratolí: ‘la romperé y me la comeré’. Però tot sol, el ratolí no pot, i haurà de demanar ajuda als animals amb qui es va trobant: sumant les seves forces (i el seu pes, ja que salten sobre l’avellana), aconsegueixen trencar-la, però es troben amb alguna cosa inesperada!

Un àlbum d’animals, encadenat, amb frases repetitives que conviden els més petits a repetir i repetir.
El final, però, trenca de cop el ritme... dins l’avellana hi viu un cuc blanc, i a tots els sap molt greu no haver pensat que hi podria ser! Per això decideixen portar-li cadascún un regal per disculpar-se, i junts, fan una festa.

A diferència del primer llibre, la tècnica d’il•lustració és diferent: enlloc de fer servir pintura (acrílic, potser) l’Éric Batut fa servir retoladors, i l’acabat és molt diferent, sobretot en les il•lustracions més minimalistes, en què la força del dibuix no és tanta com en l’anterior. Així i tot, és un àlbum que segur que encantarà als infants més petits.

Fede quiere ser pirata

FITXA
=====
Títol: Fede quiere ser pirata
Autor: Pablo Aranda
Il·lustrador: Esther Gómez Madrid
Edició: Anaya, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica:


II Premio de Literatura Infantil Ciudad de Málaga, 2011

RESSENYA
=========
Qui de nosaltres no ha volgut ser pirata! Tots; alguns de petits o joves; d’altres ho volem ser, encara, d’adults.

Fede és un nen de quasi 5 anys que vol ser pirata: dur tatuatges a la pell, navegar arreu del món en un vaixell molt gran (sempre de dia, doncs de nit té por) i tenir un lloro. Sap que ser pirata no és fàcil ja que cal complir amb una sèrie de requisits: no tenir mai temor, banyar-se sol i perdre una cama que s’haurà de substituir per una crossa de fusta. Aquest bell somni de rebel•lia i llibertat el comparteix amb la seva amiga íntima, Marga. Aquesta és la companya de classe de Fede i una nena decidida i amb les idees molt clares. La Marga està convençuda, a diferència d’en Fede, que per ser un pirata es pot ser una persona completa i no cal que et manqui res. Aquesta parella de personatges, estimables, es completa amb la figura de Sergio. I amb aquest tenim el trio perfecte. Sergio comença les classes a l’escola tard perquè ha patit un accident de cotxe i li han hagut d’amputar la cama. El nen té la seva discapacitat assumida i això li facilita les coses enormement. En Fede està convençut que per aquesta causa, en Sergio serà millor pirata que ell, i que per aquest motiu la Marga preferirà al noi nou. Al final, però, la història fa un gir i els tres personatges passen a ser molt amics. El contrapunt dels tres amics és la família de Fede. La seva germana Isa, més gran que ell, i que, tot i que se l’estima moltíssim, sempre que pot el fa enrabiar. Els pares; els responsables d’oferir un entorn d’estimació i seguretat als seus fills i els que reaccionen com poden davant les preguntes a les que els sotmet el Fede. Tots configuren un mosaic equilibradament esbojarrat de personatges, que esdevé finalment un quadre de composició quasi perfecte.

Amb aquesta obra, guanyadora del Premio de Literatura Infantil Ciudad de Malaga 2011, Pablo Aranda tracta temes com la importància de l’amistat, la imaginació i la família, presentant-los des del punt de vista del nen. Alhora de tractar el tema de la discapacitat, tema delicat i moltes vegades considerat tabú, s’hi enfronta de manera senzilla i directa, amb la normalitat que es pot esperar d’uns infants que reben la notícia, primer amb interès i curiositat, però que l’assumeixen ràpidament. És un relat divertit i tendre presentat amb un humor irònic, quasi negre, que encaixa molt bé amb l’edat i la manera de ser dels personatges. El Fede, de naturalesa molt curiosa, es comença a fer preguntes que resulten incòmodes de respondre pels adults. Preguntes que moltes vegades queden sense resposta i que el nen resol de manera enginyosa i intel•ligent. També m’agradaria destacar el ritme particular del llibre i el jocs de paraules constant, que es mantenen al llarg de tot el relat, sense decréixer en cap moment.

Si voleu més informació sobre aquest autor aquí us deixo una entrevista que li van fer Al programa Tesis de canal Sur. També podeu trobar i escoltar al blog d’Anaya infantil y juvenil una entrevista que li van fer al programa Menudo Castillo emès per Radio 21 en relació al llibre.


Pel que fa a les il•lustracions d’Esther Gómez Madrid  dir que des de la portada, en què s’estableix un joc entre la figura del nen i l’ombra de pirata que es projecta al darrere, fins a les il•lustracions de l’interior, totes resumeixen i completen molt bé cadascun dels episodis del llibre. Destacar també com, de manera juganera, el lloro esdevé un personatge més present al llarg de tot el llibre. Una marca d’identitat del bon pirata i l’emblema més desitjat pel Fede. L’au que recorre pàgines en blanc perseguint somnis, voleiant i fent l’ullet al lector. Una història divertida, commovedora i tendra que ens parla de grans valors i que a banda de deixar-nos amb un somriure als llavis ens ho farà passar d’allò més bé transformant-nos en pirates. Cal fer esment del llenguatge i els jocs de paraules que atorguen un ritme al llibre, ben propi, i adequat al sentit de l’humor amb què tot està narrat.

Pomelo y los contrarios

FITXA
=====
Títol: Pomelo y los contrarios
Autor: Ramona Badescu
Il·lustrador: Benjamin Chaud
Edició: Kókinos, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: contraris


RESSENYA
=========
Un cop més en Pomelo arriba amb les seves “elefantàstiques” aventures per fer-nos passar una bona estona, en aquesta ocasió, descobrint i coneixent contraris però no es fa de la manera habitual sinó... a la manera del Pomelo.

Una història divertida, dinàmica, sorprenent, original... que fuig dels clàssics i dels tòpics llibres de contraris... en Pomelo és diferent i això queda plasmat en aquesta obra en la que fins hi tot els termes que es contraposen també s’interpreten d’una manera única. Els conceptes que es presenten no són els més habituals i la manera en que es representen gràficament també és molt particular i el que converteix aquest llibre en una peça especial.

D’en Pomelo ja hem parlat altres vegades en aquest blog, (veure Pomelo crece) i jo, per ser just en el meu comentari, no em queda més remei que declarar-me “pomelista”. I és que es tracta d’un personatge que arriba, que transmet. En aquesta ocasió les situacions en les que apareix, de vegades divertides d’altres commovedores, fan d’en Pomelo un personatge únic que sempre aconsegueix dibuixar-nos un somriure a la cara.

Este soy yo

FITXA
=====
Títol: Este soy yo
Autor: Daniel Nesquens
Il•lustrador: Jesús Sotés
Edició: EGN, 2011
Edat: de 8 a 10 años
Temàtica:


RESSENYA
========
No voy a parar hasta que todos, TODOS, hayan leído al menos UN libro de Nesquens. Mira que tienen donde escoger, eh? Porque a este hombre, es que no se le acaban las historias! Quizá si tuviera que recomendarles uno, SOLO UNO de sus libros, no escogería Este soy yo, pero está claro que, empiecen por el que empiecen, si les gusta, si se ENGANCHAN, les pasará como a mí, que no paran de dar saltitos de alegría cada vez que les llega la noticia de que ha publicado un nuevo libro.

En Este soy yo, Nesquens se mete en la piel de Alejandro y en cada capítulo nos cuenta algún detalle sobre su vida, aunque algunas veces no sepamos si la de verdad o la que se imagina. Los episodios pueden leerse casi de manera autónoma, así que es un libro ideal para coger y dejar en cualquier momento, abrir al azar, y encontrarse con historias como una de mis favoritas, que además parece hacer referencia a algún que otro libro de Nesquens... Me tomo la libertad de dejarles con ella para que vean lo que se están perdiendo:

Mi vecino de arriba

Mi vecino de arriba es muy pesado. Mucho. Siempre que coincidimos en el ascensor me pregunta lo mismo: a qué piso voy.
Al quinto, le respondo.
Qué casualidad, yo voy al sexto, dice con esa voz que tiene de domador de leones.
Hace dos días volvimos a coincidir en el ascensor.
- Vaya, hay que ver cómo has credido – me dijo.
No supe qué contestar y me limité a afirmar con la cabeza.
- ¿A qué piso vas? – me preguntó.
Iba a contestar que al quinto cuando algo dentro de mí contestó:
- Al sexto.
- Qué casualidad – dijo –, yo voy al séptimo.

El Dr. W. en: el misterioso caso del sentido olvidado

FITXA
=====
Títol: El Dr. W. en: el misterioso caso del sentido olvidado
Autor: Magoproduction
Il·lustrador: Karina Letelier Oteiza
Edició: Blume, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: els sentits


RESSENYA
=========
És el primer llibre de la sèrie d’animació feta per Magoproduction, i que es pot veure a casa nostra al canal super 3.

La sèrie apropa diferents temes als infants d’una manera amena i intel•ligent. Ens pot agradar més o menys l’estil de la il•lustració, però compleix perfectament amb el seu objectiu i ja ha traspassat fronteres.
El llibre (del què es pot veure una part aquí), però, no resulta tan amè com la sèrie, ja que, gràficament no resol -segons la meva opinió- la distància entre la pantalla i el paper. Tot i que conté propostes interessants, sovint resulta massa fosc i confús, i el sentit de l’humor una mica forçat. És per això que us recomano molt més la sèrie. Això sí, pels fans de la sèrie, és un producte d’èxit assegurat!

Podeu veure què més fan la gent de Magoproduction als següents enllaços, trobareu coses ben interessants!
http://www.magoproduction.blogspot.com/
http://magoproduction.com/
http://ilustracion-kletelier.blogspot.com/

Els sis clauets màgics

FITXA
=====
Títol: Els sis clauets màgics
Autor: Miquel Albert Soler
Il·lustrador: Òscar Julve
Edició: Claret Kids, 2011
Edat: de 6 a 12 anys
Temàtica: divulgació de la vida de Louis Braille


RESSENYA
=========
Aquest llibre explica la vida de Louis Braille i de com va arribar a fer la troballa del sistema Braille de lectura i escriptura per a cecs.
D’entrada els llibres divulgatius compten amb la meva simpatia, però en aquest cas no el puc valorar gaire positivament ja que crec que ha estat una experiència fallida.
El llibre es divideix en dues parts: una primera, on explica com si fos un conte –es a dir, amb llicències pròpies del relat de ficció- la infància i les circumstàncies que van fer que el nen Louis Braille arribés a idear el sistema que duu el seu nom; i una segona part on s’explica la biografia del propi Braille.
Se suposa que la primera part és la que hauria de ser més lleugera i entretinguda pels menuts, perquè gràcies a recursos propis de la fantasia pot animar els fets reals que van envoltar la vida d’en Braille. Però no. Es fa força farregós de llegir.
Gairebé resulta més agradable la segona part (la biografia pura i dura del personatge) que no pas el conte ficcionat sobre aquest sistema de lectoescriptura per a cecs.
A més, personalment, trobo que hauria estat tot un detall que en un llibre d’aquestes característiques (dedicat a l’invent del Braille...) el relat hagués estat escrit també paral•lelament en el propi sistema Braille, vull dir puntejat. Perquè, de fet, hi ha alguns fragments escrits en Braille, però quan dic “escrits” vull dir “escrits visualment”, es a dir, amb tinta només. Cap puntejat ni cap relleu. De manera que els infants (cecs o no) deixen de tenir l’experiència “tàctil” de saber com és la lectura del sistema Braille.

Piccolo y Nuvola

FITXA
=====
Títol: Piccolo y Nuvola
Autor: Emilio Urberuaga
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Narval Editores, 2012
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica:

Premi Nacional d'Il·lustració 2011

RESSENYA
=========

L’ocell Piccolo es distreu de la seva bandada uns segons per saludar al núvol Nuvola i... es perd! El viatge d’en Piccolo i la Nuvola a la recerca dels seus companys els portarà a recórrer molts paisatges i indrets diversos. Aquest llibre tracta amb cura i de forma subtil el tema de la contaminació ambiental mentre narra una bonica història d’amistat, i tot això ho fa sense cap paraula. Un magnífic exemple de com senzilles il•lustracions poden transmetre tota una història plena de matisos que parlen per sí mateixes. Un títol ideal per posar a prova la imaginació dels més petits, feu-ho, mostreu l’àlbum a un infant sense explicar-li res i deixeu que sigui ell qui inventi la història, sens dubte us sorprendrà.

L’il•lustrador madrileny, pare de l’entranyable personatge ’Manolito gafotas’ ha estat recentment guardonat amb el Premi Nacional d’il•lustració 2011 que reconeix la seva trajectòria professional, publicada a Europa, Àsia i Estats Units. Una mostra de la seva humilitat i bon humor és que afirma que el traç bast o poc definit es deu a que no sap dibuixar, argument evidentment fals i absurd, que posa de manifest la senzillesa d’aquest gran autor, ja que amb una senzilla línea Urberuaga aconsegueix dotar un personatge d’expressions perfectament identificable.


Doncs res, que no cal que us digui que us recomano moltíssim aquest títol d’Emilio Urberuaga, i sobretot us animo a jugar-hi amb els més petits, promet grans sorpreses i una molt bona estona, ja sabeu, que no falti a la vostra biblioteca!

El señor Don Nicanor

FITXA
=====
Títol: El señor Don Nicanor
Autor: Ana Fernández Abascal
Il•lustrador: Flavio Morais
Edició: Kalandraka, 2011
Edat: de 3 a 6 años
Temàtica: lectura


RESSENYA
========

EL SEÑOR DON NICANOR
ESTABA SOLO EN SU CASA
VIENDO LA TELEVISIÓN.

ESTABA VIENDO UNA HISTORIA
DE INDIOS Y DE VAQUEROS
CON PLUMAS Y CON SOMBREROS.

- ¡QUÉ PELÍCULA TAN FEA!
ES MEJOR QUE NO LA VEA.
Y PARA ESTAR MÁS CONTENTO
SE PUSO A LEER UN CUENTO.


... el cuento del lagarto Gedeón que estaba solo en su casa viendo la televisión... y así hasta tres personajes que se encuentran dentro del cuento que lee el que lee el cuento que es leído por el que lee el cuento... y que acaba, por supuesto, en un final imposible en el que (¿se lo cuento?) el señor don Nicanor también resulta ser un personaje de un cuento que es leído por otro. Un texto sencillo que compensa la moralina (la tele es mala, los libros son buenos...) con el sentido del humor que se desprende tanto de la rima como de las ilustraciones. El brasileño (barcelonés de adopción) Flavio Morais, al que conocemos del álbum “Solo un segundo”, utiliza tan solo cuatro colores texturizados (verde, rojo, azul y amarillo), dibujos icónicos, casi geométricos, y recurre a menudo a símbolos propios de la señalética o de la narrativa visual del cómic. Un libro objeto de los que nos alegramos de ver cada vez más en nuestras librerías, y especialmente cuando han nacido dentro de nuestras fronteras.

Més!

FITXA
=====
Títol: Més!
Autor: Emily Gravett
Il·lustrador: Emily Gravett
Edició: Cruïlla, 2012
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: Sant Jordi, dracs


RESSENYA
=========
Una altra vegada Emily Gravett ens sorprèn amb un àlbum il•lustrat divertit i amb el toc d’originalitat que la caracteritza, sobretot en l’edició.

En aquest cas, en Cuallarga, el petit drac li demana a la seva mare que li expliqui el conte del drac de Sant Jordi... La mare dragona li llegeix un conte on el protagonista és en Cuallarga, un drac vermell i ferotge i que narrat en vers li dóna molta musicalitat al text. En Cuallarga incansable i encantat amb aquella història li demana més, primer tímidament... i tot i que la mare va llegint un conte que sembla més sortit de la seva imaginació que del propi llibre, en Cuallarga mai en té prou... Més! Més! Més!! Demana cada vegada amb més insistència i més enfadat.

Les imatges il•lustren i enriqueixen el text des de les guardes que també formen part del conte i que al llarg de les pàgines van mostrant al lector com la mare cada vegada està més cansada, se li van tancant els ulls de son. El mateix els passa als personatges del conte que es van adormint, mentre en Cuallarga, està cada vegada més vermell de la ràbia... Més! Més! Més!!

No us desvetllaré el final, perquè és el “toc” Emily Gravett, però us podeu imaginar per on van els trets... aquesta vegada per culpa d’una bona flamarada!!

La única cosa que vull criticar perquè la trobo poc encertada, és la traducció del títol. A mi no m’acaba de convèncer.
L’original és Again! A França l’han traduït com Une fois encore!, però en la versió catalana han triat Més! I crec que la connotació és diferent, que modifica la intenció del conte. És una apreciació personal, però penso que crea una mica de confusió amb el que interpreto que vol transmetre l’autora:
En Cuallarga vol que li tornin a explicar una altra vegada el conte i la mare cada cop va explicant una història diferent, carregada de missatges personals i ben directes, amb la idea de que finalment s’adormi:

Cuallarga és molt dormilega,
i ell mateix ha decidit
que com que ja s’ha fet tard,
se n’anirà depressa CAP AL LLIT!!

Amb la traducció catalana es perd aquest sentit, i és una llàstima...

Yo mataré monstruos por ti

FITXA
=====
Títol: Yo mataré monstruos por ti
Autor: Santi Balmes
Il·lustrador: Lyona
Edició: Barcelona: Principal de los Libros, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: monstruos, temores nocturnos


RESSENYA
=========
Llega la noche y Martina tiene miedo. No puede dormir. Está convencida de que bajo su habitación existe un mundo poblado de monstruos que viven boca abajo. Teme que, en cuanto se descuide, los monstruos hagan un agujero en el suelo, la agarren del brazo y la arrastren hasta su mundo. Lo que no sabe Martina es que, en ese mismo momento, bajo su habitación, una niña-monstruo llamada Anitram tampoco puede dormir…

Yo mataré monstruos por ti es algo más que el título de este cuento. Es toda una declaración de intenciones. Y también es el verso estrella de una de las canciones más conocidas del grupo Love of Lesbian. ¿Coincidencia? En realidad no. Porque Santi Balmes, el autor de este cuento, es cantante y compositor de Love of Lesbian. Y porque Martina, la niña protagonista de este cuento, bien podría ser la hija de Balmes, a quien parece que dedicó la canción que incluye el verso en cuestión.

Santi Balmes se estrena como escritor infantil recordando un terror que le impedía dormir cuando era pequeño. Y lo hace con una compañera de lujo, que también debuta en este libro como ilustradora de cuentos: la realizadora y diseñadora gráfica Lyona, que ya había colaborado con Balmes dirigiendo algunos de los videoclips de Love of Lesbian. Ambos consiguen tramar una historia entrañable, ilustrada con un estilo fresco y divertido, que gustará a los pequeños y provocará una sonrisa cómplice a los fans del grupo.

Adiós Manoplas

FITXA
=====
Títol: Adiós Manoplas
Autor: Benjamin Chaud
Il·lustrador: Benjamin Chaud
Edició: Kókinos, 2011
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: fer-se gran, vincles afectius


RESSENYA
=========
Benjamin Chaud ens presenta la història del conill Manoplas i del seu amo, que decideix desfer-se d’ell, perquè ja no és un bebé per a tenir com a mascota un conill.

Des del principi, en Manoplas ens roba el cor, i, sobretot, a mesura que el seu amo va mostrant-se més i més cruel amb ell. Com en el conte de la Blancaneu, assistim al camí d’abandó del conill, i imaginem el pitjor. El text, escrit en primera persona, ens mostra el raonament del nen, la justificació que va fent del procés, però les imatges fan el contrapunt que dóna una altra versió de la realitat.

L’infant vol fer-se gran, i pensa que en Manoplas és el que el reté en el món infantil, però veiem que és el contrari:

‘Abandonar a Manoplas es mucho más difícil de lo que yo creía: este conejo es una lapa y me lo está poniendo difícil’

Ràpidament, es penedeix i torna enrera, on descobreix que en Manoplas ja no hi és: ‘Manoplas! No me puedo creer que mi conejo haya sido capaz de hacerme esto.’

El relat, divertit i un pèl irònic, tracta sobre el fet de voler fer-se gran, els vincles afectius i la tensió que en aquest viatge s’estableix entre ells.

Només un petit apunt: la traducció del nom del conill com ‘Manoplas’, del francès ‘Chaussette’ (mitjó) perd tendresa i simpatia en castellà.


Un día de pasos alegres

FITXA
=====
Títol: Un día de pasos alegres
Autor: Raquel Díaz Reguera
Il·lustrador: Raquel Díaz Reguera
Edició: Narval editores, 2012
Edat: de 5 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En un dia de passos alegres qualsevol cosa pot succeir. Els problemes es fan petits i el sol entra per la finestra. En un dia de passos alegres la màgia es cola a cada racó i tot té un altre color.

La sevillana Raquel Díaz Reguera va iniciar la seva carrera en la vessant musical escrivint lletres per grans autors com ara Miguel Ríos, Víctor Manuel o Zucchero, no va ser fins al 2010 que es va dedicar a la vessant literària infantil amb l’àlbum Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? (Thule), però celebro que sembla no ha estat una simple incursió, doncs al 2011 ha publicat tres títols més: Un amor tan grande (Imaginarium), Un beso antes de desayunar (Lóguez), i El monument a l’estel (Thule), i pel que sembla aquest 2012 té diversos títols a punt.


Un llenguatge proper, amb un estil desenfadat presenta en aquest títol la història d’una nena que veu sempre el costat positiu de les coses, amb la imaginació per bandera ens planteja situacions surrealistes que prenen vida donant fe de la gran creativitat d’aquesta artista polifacètica. Les il•lustracions són molt atractives, grans focus de colors vius centren l’atenció sobre fons neutres, amb un treball digital acurat saben captar l’atenció dels infants.


Una història carregada d’optimisme i bon humor, ideal per estimular la imaginació dels nens i nenes. Us deixo l’enllaç al bloc de l’autora on podreu veure algunes il•lustracions d’aquest àlbum que us recomano i altres treballs de la mateixa artista, us recomano molt tant aquest títol com perdre-us una estona navegant per aquesta adreça, no us decepcionarà.