Serena

FITXA
=====
Títol: Serena
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Edició: Cruïlla, 2012
Edat: a partir de 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer. La Gelvira, una llevadora amiga de la família, l’ajuda a ocupar-se de les germanes, li ensenya l’ofici de llevadora i l’anima cada vegada que la noia s’enfonsa i pensa que no se’n sortiran. La Serena ha de fer front a moltes situacions adverses, però la família va tirant endavant, i de mica en mica les coses milloren.

Feia molt de temps que no m’enganxava tant a una novel•la juvenil, Dolors Garcia i Cornellà ha cuinat una història de ficció farcida amb una generosa quantitat d’ingredients reals que posen de manifest la seva cocció a foc lent, la detallada descripció de l’ofici de tapiners, les localitzacions i quotidianitats del dia a dia aconsegueixen un resultat exquisit, una història saborosa i creïble, que ens trasllada a la Barcelona del segle XV.

La relació de complicitat que s’estableix entre la Serena decidida a tirar endavant la seva família amb la Gelvira aconsegueix emocionar i transmetre una tendresa excepcional. Aquesta novel•la i especialment el caràcter tossut i positiu de la seva jove protagonista, malgrat totes les dificultats que assetgen a les germanes Estrany és un clam en defensa al paper de la dona tantes vegades menystingut quan no directament ignorat.

Una novel•la que crec, hauria de ser de lectura obligatòria als primers cursos d’institut o als clubs de lectura; per la seva qualitat narrativa, per narrar una història que tot i ser ficció bé podria ser real, tal com ens indica al final del llibre la mateixa autora, per aconseguir que la lectura es converteixi en una fantàstica estona, per emocionar i sobretot per iniciar els joves lectors en la novel•la històrica de forma immillorable, sobren les raons, per dir-ho ras i curt: Serena és una magnífica novel•la juvenil que no pot faltar a les vostres biblioteques, s’ha de llegir.

4 comentarios:

mondorino dijo...

Completament d'acord amb tu, Sílvia! Aquesta novel·la em va enganxar fins al punt de no voler que s'acabés...

Està molt ben escrita, i trobo que aconsegueix transportar-te de manera molt eficaç a la Barcelona d'aquella època, explicant-te com funcionava la societat, quins costums se seguien en el dia a dia i quin paper tenien les dones. Els personatges tenen molt carisma i se't fan entranyables, especialment la Serena i la Gelvira.

Jo també penso que és una lectura molt recomanable. Per la seva qualitat, per l'aportació històrica i perquè et pot fer reflexionar sobre el fet que, fins i tot en moments de crisi, te'n pots sortir si intentes tirar endavant sense rendir-te...

Chus

Un chat botté dijo...

A mi també m'ha agradat. La veritat és que m'ha recordat, tot i la distància i les diferències al llibre que comentàvem fa poc de la Ciutat d'orfes.
En el sentit que mostra una època i com els nanos s'en surten. Són històries optimistes malgrat les dificultats. A Serena a vegades trobo que tot els hi surt "massa bé", que no sé si és real, però per altra banda, potser ja era hora de trobar protagonistes que se'n surten de les dificultats.

Dolors Garcia i Cornellà dijo...

Bon dia a tothom,
Moltíssimes gràcies per la ressenya i les opinions. La veritat és que vaig escriure aquesta història amb moltes ganes i il·lusió i em va permetre descobrir una Barcelona que desconeixia. Espero de debò que agradi a tots aquells que es decideixin a llegir-la. Bon estiu i bones lectures!

mondorino dijo...

Dolors, gràcies a tu per posa-hi tanta il·lusió i permetre'ns descobrir aquesta Barcelona amb tu. Bon estiu! :-)