El veí llegeix un llibre

FITXA
=====
Títol: El veí llegeix un llibre
Autor: Koen van Biesen
Edició: Tramuntana, 2013
Edat: de 6 a 11 anys
Temàtica: convivència


RESSENYA
=========
Un llibre que gira al voltant de les virtuts del silenci per poder gaudir d’una vetllada lectora ben plena.
Tot comença així... el veí del títol llegeix un llibre. Bé, més aviat “prova de llegir un llibre”. Perquè cada cop que s’hi posa la seva veïneta (nena d’aspecte vintage i molt sorollosa) en fa alguna que el distreu: ara canta, ara balla, ara toca el timbal... I a conseqüència de tot aquest guirigall el pobre veí no pot llegir en pau.
Fins que té una idea lluminosa: Un llibre! Un llibre per la nena!
Pensa el veí que potser la nena no para de fer xivarri per distreure’s perquè no ha tingut l’oportunitat de distreure’s d’una altra manera menys sorollosa...
I, secretament, regala un llibre a la nena. I la nena el rep. I el llegeix. I el gaudeix. I tot això ho fa en silenci.
Ah! A la fí! ... Ara tots dos llegeixen. Assossegats, tranquils... i en silenci. I s’hi estan taaaaaaaaan bé, que les hores passen i passen i ells ni se n’adonen. Sols els lladrucs sobtats del gos els desperta i els treu de l’estat de total concentració lectora en el que es troben.
I és que el pobre animal té certes “necessitats fisiològiques” que ni la millor lectura del món pot compensar... (Vaja! Que té pipi i té caca!)
I surten tots tres junts, sota la pluja, a acompanyar a l’incontinent gos a fer de les seves...
Molt senzill però molt bonic.

[Vegeu-ne algunes pàgines a la web de l'editorial]

Preguntes equivocades: Qui pot ser a aquestes hores?

FITXA
=====
Títol: Preguntes equivocades: Qui pot ser a aquestes hores?
Autor: Lemony Snicket
Il·lustrador: Seth
Edició: Barcelona: La Galera, 2013
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: detectius, aventures


RESSENYA
=========
El seu nom és Snicket, Lemony Snicket. El seu prestigi com a agent secret encara no es pot comparar al d'en 007, però doneu-li temps. De fet, en Lemony només té 12 anys i tot just acaba d'entrar a la misteriosa organització on treballa. Potser ja coneixíeu en Lemony Snicket d'abans: sí, parlem de la mateixa persona que narra la vida dels germans Baudelaire a la saga de novel•les infantils Una sèrie d'històries desafortunades. En aquesta nova col•lecció, en Lemony ens transporta a la seva adolescència; i en aquesta novel•la inicial ens explica el seu primer cas com a investigador, amb una tutora singular: la S. Theodora Markson. Una dona amb una manera d'actuar molt personal que vol fer entendre al seu alumne, des del primer moment, la importància de no fer-se mai preguntes equivocades. Aquest consell és bàsic quan s'investiga un robatori (que potser no ho és tant) en un poble de la costa (que potser ja no hi és) envoltat d'un seguit de personatges curiosos (que potser no són el que aparenten).

Qui pot ser a aquestes hores? és una novel•la desconcertant. Una paraula que en aquest cas significa que no us deixarà de sorprendre en cap moment. Tindreu la sensació constant que se us escapen detalls importants de la història i no aconseguiu lligar-hi tots els caps necessaris. Us passarà tant amb el cas que investiga en Lemony com amb els secrets que ell mateix amaga a la trama secundària, i que frisareu per poder descobrir en novel•les posteriors de la col•lecció. Desconcertant també perquè, tot i anar perduts, la història us enxamparà i us empenyerà a llegir fins al final. Això ho aconsegueixen el particular estil narratiu d'en Lemony Snicket (bé, intuïm que en Daniel Handler, l'escriptor nord-americà que dóna la cara per ell en públic, l'hi ha donat un cop de mà) i els fascinants personatges que hi apareixen: en Lemony, per descomptat, que forma una estranya parella amb la seva tutora; però també la Moxie, la nena periodista; els Mitchum, el matrimoni de policies que porten les discussions domèstiques a la feina; o els germans taxistes que canvien serveis per recomanacions literàries.

D'altra banda, l'autor compta amb un còmplice d'excepció en aquest divertit homenatge als clàssics de la novel•la negra. Ens referim a l'il•lustrador canadenc Seth: els seus dibuixos en blau i negre aporten un toc misteriós i vintage que encaixa amb la història. Un llibre, en definitiva, molt recomanable. Una paraula que en aquest cas significa que ja trigueu a fer-vos amb ell per llegir-lo.

L'illa de les 160 diferències + El país dels 260 clons

FITXA
=====
Títol: L'illa de les 160 diferències
Autor: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: llibre-joc


RESSENYA
=========
Un llibre-joc magnífic.

Acompanyant l’Estel i el Pol al llarg de la seva aventura es té l’oportunitat d’endinsar-se en un món màgic amb personatges de tot tipus. Les il•lustracions són divertides i molt atractives i contenen petites solapes que marquen la continuació de la història d’una pàgina a l’altra.

La gràcia és anar trobant les diferències entre les dues planes, cada vegada en són més i més complicades fins arribar a l’última cara que on en un desplegable que mostra l’estudi dels dos il•lustradors s’ha de trobar una única diferència. En sereu capaços? Tot un repte per a fer tot sols o acompanyats a veure qui les troba primer. Un encert d’obra.

***

FITXA
=====
Títol: El país dels 260 clons
Autor: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: llibre-joc


RESSENYA
=========

Aquesta és la peculiar seqüela de L’illa de les 160 diferències. Aquest cop l’Estel i en Pol s’endinsen en un nou món, però aquesta vegada, en compte de trobar diferències, es demana als lectors de l’obra que cerquin semblances. Dos óssos, sis bruixes... Els elements idèntics es van multiplicant a mesura que s’avança en el llibre. Tot un repte que deixa a petits i grans encantats davant les encertadíssimes il•lustracions d’aquests esplèndids autors. A l’última plana se’ns torna a situar a la cambra dels autors per cercar una nova parella d’idèntics... els sereu capaços de trobar?

Com bé diu la Paula Jarrín “El país dels 260 clons ho té tot: l’excusa per poder seure amb els nens i nenes de la casa a gaudir d’una bona estona de complicitat i tornar a ser petits per un moment, o jugar plegats a trobar clons, a trobar complicitat, mirades que s’entrecreuen, mans que busquen i es troben, il•lusió de descobrir un nou clon, l’alegria dels pares al descobrir el somriure i la satisfacció d’haver completat una pàgina. És la màgia del llibre, que traspassa totes les fronteres i es converteix en molt més que un munt de fulls plens de lletres i de dibuixos. I amb aquest llibre això passa, us ho puc garantir”.

44 poemas para leer con niños

FITXA
=====
Títol: 44 poemas para leer con niños
Autor: VVAA (selección de Mar Benegas)
Edició: Albuixech: Litera, 2013
Edat: libro para padres y madres
Temàtica: educación, poesía


RESSENYA
========
“La poesía no muerde” y “Manténgase al alcance de los niños”, rezan las guardas (del principio y del final, respectivamente) de este volumen que recoge 44 poemas de autores, épocas y estilos variados y que propone compartirlos, en familia, con los niños. Desde Federico García Lorca hasta la Canción del pirata de José de Espronceda pasando por Darabuc o Miquel Desclot, Alejandra Pizarnik, Quevedo o Beatriz Osés.

Y, como ya dije, la introducción:

Tantas familias diferentes y tantos tipos de poesía. Qué bonita tarea intentar que se encuentren, la poesía y las familias, así, en general. No ha sido un trabajo fácil, pero sí reconfortante. He tenido que imaginar todas las manos que podrán abrir este libro, dónde llegará. He tenido que imaginar que cada familia es un bosque y que cada bosque tiene sus preferencias: de luz, de humedad, de tierra. He pensado en los versos que podrían gustarles, a todas, en un momento u otro del camino que supone ser y tener una familia. Porque las familias crecen y menguan, aprenden y se divierten, echan raíces y nacen nuevos brotes, como el bosque que son. No necesitan los mismos cuidados si sus árboles son todavía tiernos, recién nacidos, que si son jóvenes y robustos. He intentado buscar poemas que puedan ser alimento para cada uno de esos pequeños bosques.

(Eso, y el decálogo sobre cómo no leer un poema, claro…)

Poemas variados, maquetados con alguna ligera modificación para hacerlos visualmente más atractivos e interesantes, más juguetones, más sugerentes, y con una brevísima nota al pie de cada uno de ellos con una reflexión, una propuesta, algo de información sobre el poeta, una anécdota… Mar Benegas lo consigue. Se nota que le encantan esos poemas, y consigue abrirnos el apetito de su lectura en voz alta y en buena compañía.

Una antología diferente y muy muy personal. Y, en este caso, de eso se trata.

Dedica'm un poema encara que sigui teu

FITXA
=====
Títol: Dedica'm un poema encara que sigui teu
Autor: Maria Carme Roca
Edició: Barcanova, 2013
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: Miquel Martí i Pol


RESSENYA
=========
Quin greu dir el què diré, perquè tenia moltes ganes que algú escrivís aquest llibre. Però un cop llegit, m’agradaria poder aturar el temps i demanar a l’autora que li acabés de fer unes quantes voltes més.

La idea inicial m’agrada molt: una novel•la juvenil de primers amors on l’estratègia que utilitza el noi per a enamorar a la noia és justament enviar-li poemes de Miquel Martí i Pol. El conflicte argumental sorgeix perquè el noi fa veure que aquests poemes són seus i no pas del poeta de Roda de Ter.

Aquest malentès és l’inici del llibre i al meu entendre, opinió totalment personal, hauria tingut més força si la Laura descobrís l’autoria dels poemes que rep per Whatsapp més endavant, no pas a la segona pàgina del llibre. Penso que hauria donat més empenta i més ritme a la narració treure més suc al malentès.

Amb el segon fil argumental del llibre, el que es basa en la Laura i la relació enigmàtica que tenia la seva besàvia amb el poeta Martí i Pol, em passa una mica el mateix: em sembla interessant en un inici, sobretot pel fet que algú reconegui públicament la seva animadversió a una figura tan estimada de la nostra literatura, però trobo que tampoc té prou trempera com per estirar al lector.

En definitiva, em sembla una juvenil que feia falta, que aporta dades biogràfiques interessants del poeta, per tant que pot ser de referència per apropar la poesia i la figura de Martí i Pol, però que tot i ser correcta, a mi no m’ha fet vibrar.

El noi que no tocava de peus a terra

FITXA
=====
Títol: El noi que no tocava de peus a terra
Autor: John Boyne
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: Barcelona: Fanbooks, 2013
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia, aventures, humor


RESSENYA
=========
L'Alistair i l'Eleanor Brocket són un matrimoni normal. Tenen feines corrents, costums discrets i dos fills assenyats. No destaquen en res i mai no desentonen. Són perfectament avorrits, i n'estan ben orgullosos. Els problemes comencen quan arriba el seu tercer fill, en Barnaby. La criatura neix amb una particularitat insòlita: flota. I per molt que els pares, escandalitzats, s'entestin a fer-lo comportar com un nen normal, en Barnaby no pot evitar enlairar-se. Després d'anys de batallar sense remei perquè el seu fill deixi d'avergonyir-los, l'Alistair i l'Eleanor prenen una decisió dràstica. Aquesta decisió suposarà l'inici d'un viatge fantàstic que durà en Barnaby per tot el món a la recerca de la seva pròpia identitat.

El noi que no tocava de peus a terra és una dolça faula sobre la necessitat d'acceptar-se un mateix tal com és. A partir d'una divertida història d'aventures carregada de fantasia, John Boyne (autor de l'exitosa novel•la El noi del pijama de ratlles) ens presenta un ampli ventall de personatges que exemplifiquen la diferència (en l'aspecte físic, en el plantejament vital, en l'orientació sexual) i ens fan veure que, en el camí cap a la felicitat, val més ser fidel a un mateix que buscar l'acceptació dels altres. D'acord que la novel•la té una moralina evident, però la història resulta tan entranyable que el lector accepta la lliçó de bon grat.

Boyne combina a la novel•la personatges fantàstics, començant pel Barnaby mateix, amb d'altres ben reals que reflecteixen problemes de la societat actual. Tant el protagonista com la seva família (la descripció de la qual m'ha fet pensar en les obres de Roald Dahl) o els amics amb qui en Barnaby comparteix viatge tenen un carisma especial i aconsegueixen deixar un record amable en el lector un cop acabat el llibre.

Per arrodonir-ho, la història va acompanyada de les meravelloses il•lustracions de l'Oliver Jeffers, que li escauen al text com l'anell al dit pel seu estil tan personal, fresc i tendre.

Si voleu saber una mica més sobre aquesta novel•la, mireu-ne el booktrailer.
I, com a curiositat, al Tumblr de l'autor trobareu un mapa del viatge d'en Barnaby.

El llibre valent

FITXA
=====
Títol: El llibre valent
Autor: Moni Port
Edició: Takatuka, 2013
Edat: de 6 a 11 anys
Temàtica: les pors


RESSENYA
=========
Un exhaustiu repàs pel món de les pors.
Sembla gairebé un llistat enumeratiu de totes les coses que són susceptibles de produir por i també de diversos remeis o maneres d’enfocar el tema.
És cert que en una primera lectura, el llibre pot semblar una mica feixuc. I potser ho seria si es pretén llegir d’una tirada, com si fos un conte infantil.
Però penso que aquest no és l’objectiu final del llibre.
Me’l miro i el veig més aviat com un llibre de capçalera. Un llibre d’aquells que han d’estar a l’habitació, a prop del nen o la nena, per a que pugui ser consultat en qualsevol moment.
I no cal que sigui consultat només en un moment de por, també es pot consultar des de la calma, o des d’una nit diferent, o des d’un moment de canvis...
Trobo que és un llibre que convida a reflexionar sobre el tema de les pors per a situar-les en el seu lloc just dins de l’imaginari infantil.

100 canciones de adultos para oír con niños

FITXA
=====
Títol: 100 canciones de adultos para oír con niños
Autor: Susana Monteagudo y Carlos Rubio
Edició: Albuixech: Litera, 2013
Edat: libro para padres y madres
Temàtica: educación, música.


RESSENYA
========
Una de las cosas que más me gustan de los libros de la editorial Litera, al menos de los tres que he tenido entre manos (100 pelis de adultos para ver con niños, 44 poemas para leer con niños - reseña la próxima semana - y este 100 canciones de adultos para oír con niños) es la introducción; la justificación de la existencia de ese libro en particular y no cualquier otro. Contagian su entusiasmo. Convencen de sus motivos. Abren los ojos y te arrastran dentro del libro y te meten en el cuerpo las ganas de probar esas pelis, esas canciones, esos poemas, con niños, con niños de verdad. Y si no los tienes, como es mi caso, ¡casi que te entran ganas de ponerte a ello!

¿Por qué hay muchos padres y madres que renuncian a escuchar música de adultos, la música que a ellos les gusta, cuando están con sus hijos? ¿Acaso a los niños no pueden gustarles los Beatles (pero los de verdad… no los de “Beatles para bebés”), los Ramones, Muchachito Bombo Infierno o Sigur Rós?

Ofrecer a los niños otros tipos de música es aportarles una cultura rica y variada. Como la dieta. ¿Por qué limitarnos a lo más edulcorado?

[¿Acaso no defendemos esto mismo en el ámbito de la literatura infantil y juvenil?]

Hablan también en la introducción, igual que en el libro de las 100 pelis, de que no se trata de una selección de “las mejores canciones” para oír con niños, sino de una muestra de 100 canciones que han sido escogidas por niños, niños auténticos y reales. Los hijos de los autores, y probablemente los hijos de los amigos de los autores. Ellos han escogido estas canciones, y para cada una de ellas se nos explica una anécdota: si el niño la pide para ir a dormir, si es una favorita para jugar con su hermana, si cuando van en el coche la pondría tres veces seguidas, si les gusta porque la letra dice una palabrota…

Además de estas anécdotas personalizadas, cada canción lleva una breve explicación sobre la misma, y la acompaña una ilustración, de estilo esquemático y muy cercana más bien al diseño gráfico (con elementos geométricos o del lenguaje del cómic y las nuevas tecnologías, con un importante uso de la tipografía, etc…), que representa algún aspecto de la canción de manera que a los que no la conozcan no les dirá nada, pero quienes sí sepan de qué canción se trata enseguida podrán identificarla.


Que la música es riqueza y lenguaje; que como tantas otras cosas, si a nosotros nos gusta es posible que a ellos también; que si se divierten disfrutarán más; que, como con todo el ocio, algunos momentos son mejores que otros para disfrutar de la música; que es una buena idea organizar turnos de escucha; que aprovechemos las películas y los videoclips para acercar a los niños a la música; y que escuchemos las canciones nosotros antes de dárselas a ellos, porque algo que ha funcionado en una familia puede no funcionar en otra (sobre todo en temas de lenguaje y temática). Así se podrían resumir los consejos que Susana Monteagudo y Carlos Rubio nos dan en la introducción.


¿Se atreven?



[En esta lista de Spotify hemos recogido casi todas las canciones que aparecen en el libro. Cuatro no las hemos encontrado, y unas cuantas proceden de álbumes diferentes a los referenciados en el libro. De todos modos, como ellos bien dicen, ni son las mejores ni tienen por qué funcionar con sus niños. Pero quizá sea un buen lugar por el que empezar!]

La Moli, la Doli i la teeela de color vermeeell

FITXA
=====
Títol: La Moli, la Doli i la teeela de color vermeeell.
Autor: Pep Molist
Il·lustrador: Valentí Gubianas
Edició: Barcanova, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre ve a continuar la història d’una adopció que va iniciar-se amb el llibre dels mateixos autors La Moli i la Doli. Si en aquella primera ocasió Pep Molist ens presentava l’adopció des del punt de vista d’una ovella desitjosa de tenir una germana, aquesta vegada fa un salt en el temps i ens parla de la relació entre les germanes un cop creixen i comença l’escola.
Ambdós llibres formen part de la col•lecció Sopa de llibres, la franja amb lletra lligada pensada per a primers lectors i per tant, es valen de frases curtes, petits diàlegs i molta il•lustració per a facilitar el viatge als lectors novells a qui es dirigeix.
Podríem pensar doncs que es tracta d’un llibret més de la col•lecció però el vull destacar perquè em sembla que té molts encerts.
Primer de tot m’agrada que l’argument parteixi d’una idea pròpia dels contes tradicionals --les ovelles que enreden la guineu--, per acabar presentant la relació quotidiana entre germanes, en aquest cas la protecció de la germana gran.
Però sobretot m’agrada que en un llibre d’aprenentatge de la lectura les il•lustracions estiguin tan ben cuidades. Valentí Gubianas és un il•lustrador del color, amb una capacitat especial per fer sortir llum dels seus pinzells. A vegades, com va passar justament amb el primer llibre d’aquesta sèrie, abans citat, la reproducció del seu treball era molt pobra i desmereixia molt el seu treball.
Aquesta vegada, tenint en compte, a més a més, la importància del color en l’argument del relat, s’ha de dir que el resultat final és excel•lent, tant a nivell de composició com pel què fa al color.

Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any

FITXA
=====
Títol: Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any
Autor: Joana Raspall
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Mediterrània
Edat: per a totes les edats
Temàtica: poesies nadalenques


RESSENYA
=========
Aquest llibre és una petita joia. L’última joia de Joana Raspall que ens va deixar el passat 4 de desembre. Aquí hi trobem un recull de poemes, alguns inèdits (tretze) i d’altres ja publicats, que giren al voltant del Nadal. Poemes tendres, càlids, profunds, clars, amb vocabulari precís, alguns que fan somriure, d’altres reflexionar... tots hi tenen cabuda en un llibre per a petits i grans. Poemes que “semblen escrits per la mà d’un àngel” com diu Carles Duarte.

Les il•lustracions d’Ignasi Blanch ajuden a entrar en aquest món que presenta la Joana amb els seus versos, desplegant una mirada clara i afectuosa al Nadal que tothom pot viure sigui quina sigui la seva situació. Destaca el desplegable central que il•lustra un pessebre força detalladament.

El llibre convida a recitar alguns dels seus versos sobre la cadira i no hi podríem estar més d’acord. Són versos que inciten a ser cantats o recitats. “Qui vol ser el primer a pujar a dalt de la cadira?”

En Roc escriu una història

FITXA
=====
Títol: En Roc escriu una història
Autor i il·lustrador: Tad Hills
Edició: Joventut
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: lectura i escriptura, amistat.


RESSENYA
=========
Torna el gosset inquiet amb nova aventura. Recordeu el llibre “El Roc aprèn a llegir”? Doncs aquesta és la continuació d’aquella història en què el gos va aprendre a llegir gràcies al petit canari.
Aquesta vegada el Roc ja coneix moltes paraules i pensa que les podria agrupar per crear una història. Necessitarà la inspiració, la imaginació i una ajuda molt especial per sortir-se’n.
Un conte molt simple que pot ser útil per incentivar la lectura i l’escriptura en els petits que comencen a llegir i escriure. És una bona manera d’animar-los a conèixer el procés pel qual passen els escriptor d’històries i contes.

Les il•lustracions presenten dolçament els esdeveniments i els personatges. La tècnica utilitzada és la pintura l’oli combinada amb llapis de colors. La mida és diferent a cada pàgina, ja sigui a plena pàgina o en forma de vinyeta. La combinació amb el text és adient i correcta.

Tad Hills és nord-americà, de Norwell, Massachusetts. És amant de la natura i de l’art, aficions que el van dur a estudiar pintura, dibuix, gravat, escultura, escriptura creativa i poesia; ara bé, ell ens explica que ser pare ha estat la millor educació: «Passar temps amb els meus fills m'ajuda a recordar el que és ser un nen. Tracte de captar la seva visió de la innocència i l'entusiasme del seu món en els meus llibres. Vull que els nens es vegin reflectits en els meus personatges».

Zoo Vivo - Poemas con Animales / Ventanales - Poemas para Mirar el mundo / Espejismos - Poemas entre el suelo y el cielo

FITXA
=====
Títol: Zoo Vivo - Poemas con Animales / Ventanales - Poemas para Mirar el mundo / Espejismos - Poemas entre el suelo y el cielo
Autor: José María Plaza (recopilador)
Il·lustrador: Agatha Ruiz de la Prada
Edició: Ed. Cast. Edebé 2013
Edat: 8 / 10 / 12 años
Temàtica: poesía


RESSENYA
=========
Esta antología es una introducción lúdica y colorida a la poesía. El primer volumen, para niños a partir de 8 años, está dedicado a los animales; un tema muy cercano a los niños. Algunas poesías humorísticas; otras breves, perfectas para aprender de memoria, y casi todas con rimas, hacen de este volumen un pequeño disfrute con musicalidad variada. La segunda antología, Ventanales, se acerca a los niños a partir de 10 años con poesías que cubren temas varios; las estaciones, qué quieres ser de mayor, el carnaval... En la tercera y última entrega se incluye un Intermedio clásico. Con nombres como Calderón de la Barca, José Zorrilla o Bécquer, es un espacio donde los autores aparecen cronológicamente y sirve como una mirada breve a poesías más complejas. Sin embargo, también cuenta con poesías aparentemente sencillas pero que ya indagan temas como el paso del tiempo o el Guernica de Picasso.

Cada libro cuenta con una introducción que incita a leer y explorar, siempre enfocadas en el disfrute de la poesía como parte de nuestra cotidianeidad. Su epilogo explica un poco el porqué de la selección de autores y poesías y muestra claramente su objetivo de “aficionar a los niños a la poesía, o más exactamente, a las poesías”.

Los tres volúmenes están acompañados por las ilustraciones de Agatha Ruiz de la Prada, dándole un toque inusual y colorido. La tipografía también es desenfadada y los textos evitan el negro, lo que hace un conjunto divertido que se puede explorar en cualquier orden, apoyado por la ausencia de índice y número de páginas.
Esta antología se convierte entonces en un juego. Como puede ser la poesía; divertida y que ayuda a crecer.

Sèrie "Claude"

FITXA
=====
Títol: Claude a la ciutat / Claude al circ / Claude va de vacances
Autor i il·lustrador: Alex T. Smith
Edició: Edebé, 2013
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
‘En Claude és un gos petit i rabassut que porta una boina i un jersei vermell molt maco’. Així és com comencen els tres primers llibres de l’autor britànic traduïts al català. En Claude és un gos aparentment dormilega i poc aventurer, però poc sospiten els seus amos que, tan bon punt ells marxen a treballar, ell es disposa a viure les aventures més sorprenents, acompanyat del seu millor amic, el senyor Mitjonetborrissol.

Les històries són senzilles i divertides, i ben trabades amb les il•lustracions de cada pàgina, del mateix autor. L’estructura és similar a tots els llibres, i alguns dels personatges fan intervencions silencioses a d’altres títols de la col•lecció.

De moment, aquesta té tres títols més en anglès, que esperem que completin la col•lecció en català.
El primer llibre, Claude a la ciutat, va ser seleccionat pel Richard and Judy Children's Book Club 2011 i el Waterstones Children's Book Prize el 2012.
L’últim de la serie, Claude in the Spotlight, ha estat nominat pel CILIP Kate Greenaway Medal 2014 i pel Surrey Libraries Children’s Book Award.

Podeu trobar més coses sobre el Claude al bloc dedicat a la col•lecció. Aquí podeu veure el portfolio de l'Alex T. Smith, i en aquest altre enllaç tafanejar el seu bloc.

Martín, de grumete a capitán

FITXA
=====
Títol: Martín, de grumete a capitán
Autor: Arianna Squilloni
Il·lustrador: David de las Heras
Edició: Thule Ediciones, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: aventures, còmic.


RESSENYA
=========
"Arrecia la tormenta en casa de Martín: su hermana Beba se ha perdido en los mundos que se esconden en un oscuro cajón. Pero él y su fiel aliado, el capitán Tartallona, acudirán al rescate de Beba enfrentándose al mayor de los peligros. Sí, quizás Martin sea solo un grumete, pero en su barco él es quien manda."

Un cómic o novela gráfica donde la aventura está servida en la imaginación de un niño, Martín, que ira en busca de su hermana, hablará con su muñeco de siempre, el capitán Tartagliona, y le aconsejará como debe deshacerse del terrible monstruo.


Esta es una historia que todos los que hayamos leído relatos de aventuras como La Isla del tesoro (¿quién se anima a buscarla dentro de este álbum?) y recordemos cuando nos imaginábamos (o imaginamos) en un barco como un capitán dirigiéndonos a un viaje y una aventura nueva, nos sentiremos identificados con la imaginación que transmite Martín. Ya sea con un muñeco o sin él, Martín vive aventuras sin cesar, su mente no deja de crear aventuras increíbles, hasta que una la vivirá realmente. ¿La queréis descubrir?

El texto aventurero de Arianna Squilloni necesitaba de un acompañante visual igual de aventurero e imaginativo y David de las Heras ha realizado unas ilustraciones perfectas (muy buen trabajo para ser su primera publicación): las alas que le pone a Martín cuando nada más empezar el libro tiene que salvar a su que está metida en el horno, cuando aparece el padre vestido como un bucanero, la espada que le entrega el capitán que al final cambia un poco de aspecto y parece un alfiler...

Ese cambio de color de la realidad a su ficción o a su aventura. ¡Magnífico!
Ese paso de las estaciones con cambios de colores, ¡ideal!
En definitiva, no os lo perdáis.

Anima Mundi: Hijos del Clan Rojo

FITXA
=====
Títol: Anima Mundi: Hijos del Clan Rojo
Autor: Elia Barceló
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Destino, 2013
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: fantasia urbana


RESSENYA
=========
Se hacen llamar karah. Son atractivos, ricos, poderosos y tan longevos que pueden vivir varios siglos. Se dividen en cuatro clanes y, aunque conviven sin levantar sospechas entre los humanos, son seres superiores. Ahora, tras mantenerse inactivos durante demasiado tiempo, han decidido actuar. Tienen entre manos un trascendental proyecto secreto cuyas consecuencias podrían afectar a la humanidad. Clara y Lena, dos amigas adolescentes, quedarán atrapadas en las redes de karah sin proponérselo. Se enfrentarán a una experiencia tan intensa que cambiará sus vidas y las de quienes les rodean para siempre.

Hijos del Clan Rojo es el primer volumen de la trilogía Anima Mundi. Su creadora, la reconocida autora de fantasía y ciencia-ficción Elia Barceló, ha imaginado para esta serie de novelas una inquietante y compleja historia fantástica que encierra también cierta crítica social. Como la propia Barceló explica en esta entrevista, su trilogía pretende ser un toque de atención sobre la huella que el ser humano está dejando en el planeta y la superioridad con la que se impone al resto de especies.

Esta extensa primera entrega de la trilogía presenta a los personajes, empieza a desvelar el plan secreto de karah y describe el inicio del viaje vital que transformará a las dos chicas a quienes podríamos considerar como protagonistas centrales. Está narrada desde múltiples puntos de vista, lo que aporta mayor riqueza a la novela; aunque el hecho de introducir tantísimos personajes (algunos de ellos poco decisivos para la trama por el momento) puede hacer que al lector le cueste seguir la historia. Con todo, la trama se encauza en la última parte de la novela para avanzar hacia el final con ritmo frenético. Un final que deja al lector en un punto culminante de la intriga, deseando hacerse ya con la segunda entrega.

Si queréis conocer más detalles sobre la novela, podéis leer la carta que Lena, una de las protagonistas, dedica a los futuros lectores.

Hilda y el trol

FITXA
=====
Títol: Hilda y el trol
Autor: Luke Pearson
Il·lustrador: Luke Pearson
Edició: Barbara Fiore, 2013
Edat: a partir de 7 años
Temàtica: cómic, aventura, fantasía


RESSENYA
=========
Luke Pearson es el creador de Hilda, un personaje que llega en castellano por primera vez gracias a la editorial Barbara Fiore en una edición con una estética muy cuidada que realza las maravillosas ilustraciones.

Hilda es una niña que vive en una cabaña en las montañas, habitadas por troles y todo tipo de seres legendarios, y acompañada por su madre y por Brizna, un tierno animal mitad zorro mitad ciervo.

Hilda y el trol es el primer volumen que inaugura las aventuras de una niña curiosa y creativa, con una fuerte personalidad y un gran espíritu aventurero. Una vuelta a los orígenes, al bosque, a lo legendario, a lo inexplicable, al instinto infantil y a las creencias arcaicas de los antiguos dioses. Un libro que aúna mitología, relato fantástico, el cómic de corte más tradicional y la historia de aventuras. Un cómic inteligente, con dosis de humor, de intriga, de magia y de personajes y situaciones enigmáticas.

Las ilustraciones de contornos definidos y colores cálidos están llenas de detalles, de símbolos que se funden con la historia, detalles que sugieren y envuelven el cuento en esa clase de magia legendaria.

Una historia abierta y enigmática en la que también hay espacio para la introspección. Como ocurre en los momentos en los que el hombre de madera, uno de los seres de ese univer
so mítico, se escabulle dentro de la cabaña de Hilda para tumbarse ante la chimenea porque en su casa “es demasiado consciente de todo.” La lucidez y la inteligencia que encarna este peculiar hombrecillo aparecen retratadas con ese contrapunto inevitable de tristeza y melancolía, de nostalgia de calidez y de familia. Detalles como éste recorren un libro cuidado, intrigante y muy interesante para lectores de todas las edades.

El libro guarda la magia de esas historias primitivas que no necesitan ser explicadas, que se nos presentan de manera elemental como un enigma irresoluble. Esto es lo que hace tan atractivo el universo de Hilda, un universo en el que la naturaleza es ese ente mágico y maravilloso que sólo descubre su secreto a aquellos que verdaderamente son capaces de escuchar y observar.

Baobab

FITXA
=====
Títol: Baobab
Autora i il·lustradora: Montserrat Codina Plans
Edició: SD Edicions, 2013
Edat: de 8 en endavant
Temàtica: els baobabs i les primeres paraules dels germans petits


RESSENYA
=========
Un llibre desplegable molt poètic i tendre.
L’argument al voltant del qual versa és el següent: una nena té una germana petita. Molt petita. Tan petita que encara no parla. Però un dia aquesta germana petita diu la seva “primera paraula”. I aquesta paraula no és altra que “baobab”.
El que ha estat un balbuceig a penes vocalitzat del nadó, ella ho interpreta com un interès precoç de la seva germaneta cap al món dels baobabs. I amb aquesta premissa la protagonista fa del llibre un petit catàleg sobre el món dels baobabs: mides, origen, llegendes...
I els lectors... els lectors ens podem permetre el luxe de jugar a aprendre coses dels baobabs amb aquest petit (literalment parlant... petit, petitíssim) llibre tan especial.

Soy pequeñito

FITXA
=====
Títol: Soy pequeñito

Autor: Juan Arjona
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: A buen paso, 2013
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: autoestima, família


RESSENYA
=========
Considerat un dels 10 millors àlbums del 2013 pel diari El País, aquesta breu història és dues vegades bona, és a dir, per partida doble. D’una banda l’escriptor i narrador sevillenc Juan Arjona que ha editat amb A buen paso diversos llibres de la col•lecció Antonino. Tots ells amb un to poètic i còmic. Textos breus que contenen un gran significat. Com el llibre que ens pertoca. El personatge principal narra com se’n surt en situacions difícils tot i ser petit. I no tan sols ell sol sinó que els altres que l’estimen també l’ajuden. I qui són tots aquests? Podríeu pensar en amics d’escola, en mascotes desitjades, en joguines preferides. No és el cas. A “Soy pequeñito” els integrants de la família del menut són presentats d’una manera molt original. I aquí hi entra l’il•lustrador, el prolífic Emilio Urberuaga. Ens ofereix imatges a doble pàgina, amb el text integrat i respectat. I el joc d’endevinar qui és qui en la família del protagonista està assegurat. Perquè cadascú pot tenir un punt de vista diferent de les coses que ens envolten.

Un àlbum molt tendre i agradable. Per ensenyar als més petits que les dificultats es poden superar amb l’ajuda d’aquells que ens estimen incondicionalment.


La increïble història de... el noi del milió

FITXA
=====
Títol: La increïble història de... el noi del milió
Autor: David Walliams
Il·lustrador: Tony Ross
Edició: Random House Mondadori, octubre 2013
Edat: de 8 a 10
Temàtica: dinero, aceptación social, amigos, valores


RESSENYA
=========
¿Imaginas como sería tener todo el dinero del mundo? A partir de esta pregunta comienza la historia de Joe Patata, un niño que lo tenía todo. Todo. Y aquello que no tenía era porque no lo había pedido nunca. Bueno, sí había algo que se le resistía. Joe no tenía amigos.

La inmensa riqueza del padre de Joe venía de haber inventado - y vender- un papel higiénico con una cara húmeda y otra seca. Como correspondía a su clase, Joe asistía a un colegio super exclusivo pero era despreciado por el origen de su riqueza familiar. Por eso decide ir a un colegio público donde tiene la esperanza de hacer un amigo.

Esta historia va tocando temas comunes a los niños de unos 12 años como Joe Patata. Plagado de malentendidos y segundas intenciones, conocemos a Saphire, los Cucs, Bob, Lauren. Encontramos a los profesores, el amigo, la chica que le gusta, el quiosquero confidente, los abusones. Son estos últimos uno de los personajes más logrados en la historia. Nadie es capaz de distinguir cuál de los dos es el chico y cuál la chica al ser los dos igual de maleducados y agresivos.

¡Y el Sr. Patata! Un hombre bueno y trabajador que se aliena con tanto dinero e intenta desde su nueva soledad ayudar y complacer a Joe.

Nuestro Joe navega por diferentes situaciones donde el dinero juega un papel determinante. En unas, hay quien quiere aprovecharse de su riqueza, minando su incipiente confianza; y en otras es él quien quiere utilizar su dinero para solucionar cualquier conflicto que se le presenta.

Esta sencilla fábula urbana desata su nudo haciendo desaparecer aquello que en principio lo generaba. Una solución simple para lograr colocar a los personajes principales otra vez “en la realidad”.

A lo largo del libro encontramos las ilustraciones de Tony Ross como pequeñas anotaciones que complementan o enriquecen el texto. Imágenes de los personajes, gráficos de barra; toda una variedad de apoyo visual que hace la lectura entretenida más allá del texto mismo.

La traducción, en este caso al catalán, debe haber sido todo un reto y una diversión por las largas listas de apodos o los nombres que no puedes tener si eres profesor.

Un espejo de las aristas de la vida de un pre-adolescente. Aceptación social y seguridad en sí mismo, amores, amigos, conflictos escolares. Y sobre todo, ¿es el dinero un problema o una solución? Todo en clave desenfadada y humorística, como cabe esperar de este comediante inglés.

Sencillo, divertido y recomendable. Para niños entre 8 y 10 años aunque sus personajes sean un poco mayores.

(Aquí os dejo el enlace a unas breves entrevistas al autor, realizadas por niños. –en inglés)