El meu fill princesa

FITXA
=====
Títol: El meu fill princesa
Autor: Cheryl Kilodavis
Il·lustrador: Suzanne DeSimone
Edició: Bellaterra, 2015
Edat: de 6 a 9
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us vull parlar d’un llibre molt especial, un àlbum il·lustrat que parla amb tendresa infinita del transvestisme en els infants, un fet encara ara difícil d’acceptar sense estranyesa.

El meu fill princesa és un conte il·lustrat basat en fets reals, que parla de l’acceptació. Escrit amb ànim d’oferir als nens i als adults una eina per parlar de l’amistat incondicional.

L’autora explica que el va escriure donat que no volia que es fiquessin amb el seu fill, o que el rebutgessin, pel fet d'anar a escola amb un vestit de nena. Ateses les conseqüències inimaginables que es deriven de l'assetjament escolar, el fet de parlar sobre l’acceptació pot ajudar a encarar aspectes bàsics com ara la compassió, qualitat que demana un esforç, atenció i compromís. La compassió que dediquem els uns als altres i el món sencer depèn d’uns i d’altres. Quan interrelacionem, celebrem la persona extraordinària que tots tenim a dins.

Transvestisme és un neologisme que va aparèixer fa poc més de cent anys i, amb més d’un segle segueix sent un terme que genera dubte, inquietud, incertesa i, fins i tot, malestar. Malgrat vivim en una societat desenvolupada i aparentment civilitzada, encara hi ha certs tabús que cal arribar a eradicar, un d’ells és justament el tema que tracta aquest conte, acceptar les persones tal com són, quan són diferents per alguna raó, tan li fa quina sigui, sovint apareixen tensions i conflictes que provoquen malestar al qui les pateix, i això, no és propi d’una societat civilitzada i moderna com la que ens mereixem tots plegats.

Cal veure la diferència com el que és, una riquesa, m’imagino un món on tots fóssim iguals, penséssim igual, vestíssim igual, tinguéssim els mateixos gustos i bufff!!! Se’m fa francament insuportable, m’encanta la varietat, la diferència, la pluralitat i això implica acceptar, valorar i sobretot respectar les persones, totes som dignes d’aquest respecte, independentment del nostre sexe, credo, tendència sexual o política. És per això que llibres com aquest són fantàstics, doncs exposen de manera senzilla i planera una situació que podria donar peu a estranyesa, burla o fins i tot generar actituds malintencionades envers infants que l’únic que fan és mostrar-se com són, meravellosament diferents!

Esa “cosa” (extraña) llamada amor

FITXA
=====
Títol: Esa “cosa” (extraña) llamada amor
Autor: Pedrita Parker
Il·lustrador: Pedrita Parker
Edició: Lumen
Edat: de 7 endavant
Temàtica: amor


RESSENYA
=========
Un llibre força divertit que passa de manera molt lleugera però entenedora alhora per damunt de l’amor i de les seves diverses fases. Ens parla de la cerca de l’amor, dels seus capricis i també dels desamors més variats i estrafolaris.

Tenint en compte que ens trobem en un blog de literatura infantil i juvenil, per fer la ressenya d’aquest títol, em centraré en l’interès que aquest exemplar pot despertar en el públic juvenil (...tot i que m’agradaria esmentar que la lectura d’aquest llibres és igualment recomanable a gent de totes les edats).

I voldria recomanar-vos que, un cop tingueu aquest llibre a les vostres mans, procediu de la següent manera:
• Deixeu-vos-el oblidat –com qui no vol la cosa- damunt la taula del menjador.
• Ja veureu que, com per art de màgia, el llibre en qüestió desapareix del menjador i apareix a l’habitació de la filla, fill, jove o adolescent que rondi per casa.
• I, amb una mica de sort, potser fins i tot us demana de fer-li una ullada tots dos junts (i això pot encetar un tema de conversa apassionant en aquestes edats... L’AMOOOR!!!)

Esa cosa extraña llamada amor” retrata una gran varietat de situacions amoroses. Amb la qual cosa en unes t’hi veuràs més reflectit i en d’altres no tant. Però, en tot cas, el punt fort d’aquest llibre és que en totes les situacions que planteja fa gala d’un gran sentit de l’humor, la qual cosa ens ajuda a relativitzar els tsunamis emocionals que solen provocar els amors i els desamors entre els éssers humans.

Un llibre fresc i recomanable.

Blanc com la neu

FITXA
=====
Títol: Blanc com la neu
Autor: Salla Simukka
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2014
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: misteri i aventures


RESSENYA
=========
Segunda parte de la trilogía de la autora finlandesa Salla Simukka SÓC LA LUMIKKI. De su primera aventura Vermell com la sang a la segunda Blanc com la neu. Del frío invernal más extremo en Finlandia al calor sofocante del verano en Praga. De estudiante en serios apuros en el país nórdico a turista envuelta, de nuevo, en otro asunto criminal.

Recuperamos a Lumikki, personaje muy atractivo, una estudiante de arte de 17 años inteligente, solitaria, reflexiva y en esta segunda parte... apasionada. Se desvela en este segundo volumen la razón de la actitud reservada y desconfiada hacia las relaciones sentimentales que se intuía en el primero.

Apenas cuatro meses han pasado desde su lucha contra policías corruptos y mafias de droga internacionales, ahora la Lumikki disfruta de sus vacaciones, libre, aislada y completamente sola, casi, casi se siente feliz.

“De sobte una ombra va aparèixer davant seu. Dreta al seu costat, hi havia una noia d’uns vint anys. Quan la noia va obrir la boca, la Lumikki ja preveia com rebutjaria aquell apropament. Quan la noia va acabar la frase, el fred, malgrat la calor, li habia recorregut la columna vertebral fins al clatell i li havia fet posat els pels de punta. “Crec que sóc la teva germana.”

Comienza el misterio, la intriga que enlaza los sentimientos de la protagonista hacia la desconocida y hacia su familia con el mundo de las sectas destructivas.

Lumikki nos hace un emocionante recorrido turístico por las calles de Praga a través de encuentros furtivos, persecuciones, huidas y reveladores descubrimientos hasta desenmascarar qué se esconde detrás del extraño comportamiento de su nueva hermana y su sospechosa familia.

La autora elabora un relato que avanza frenético casi sin darnos cuenta, que dosifica la intriga hasta el final. Utiliza descripciones visuales muy breves y presenta personajes coherentes que dan verosimilitud a la historia.

Novela juvenil para disfrutar y reflexionar desde la ficción pero anclada en la realidad que aborda el tema de los miedos, la identidad y la superación.

Els casos de Nils Hazard 1: Caçadors d’enigmes

FITXA
=====
Títol: Els casos de Nils Hazard 1: Caçadors d’enigmes
Autor: Marie-Aude Murail
Il·lustrador: -
Edició: Alzira: Bromera, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: misteri, contes


RESSENYA
=========
Nils Hazard es deleix tant pels etruscos com pels enigmes quotidians. La primera d’aquestes passions l’ha dut a ser professor d’etruscologia a la Universitat de La Sorbona. La segona l’empeny a investigar fets singulars del dia a dia als quals la gent que l’envolta no ha parat prou atenció o hi ha trobat una explicació equivocada. Quina és la causa del tic que distorsiona la cara d’un dels seus alumnes fins a provocar una ganyota esfereïdora? Com és que un pare de família normal ha desaparegut sobtadament? Per què ha començat a quequejar el fill adolescent d’uns coneguts?

En Nils és capaç de tirar del fil de les coses més aparentment insignificants i, guiat per elles, retrocedir en el temps fins a trobar l’explicació als enigmes plantejats. Tot i resultar molt efectius, sovint els seus mètodes i les seves formes de socialitzar són poc convencionals; això treu de polleguera la Catherine, alumna seva i companya habitual d’investigacions. Cas rere cas, però, la noia s’anirà acostumant a la manera d’actuar d’en Nils i anirà descobrint els misteris que també amaga el passat del professor.

Caçadors d’enigmes és el primer lliurament que Bromera publica sobre Els casos de Nils Hazard, una sèrie juvenil escrita per la popular autora francesa Marie-Aude Murail. El llibre inclou diferents històries breus, presentades com a contes, que tenen en Nils com a protagonista però que plantegen casos independents. La sèrie, que ha tingut molt èxit al seu país d’origen, va ser escrita als anys 90; esperem que el pas del temps no faci d’obstacle perquè els joves lectors catalans l’acceptin tan bé com els lectors francesos.

Si vols veure una balena

FITXA
=====
Títol: Si vols veure una balena
Autor: Julie Fogliano
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Andana
Edat: 5-100 anys
Temàtica: paciència, amistat, esperança, perseverança, àlbum il.lustrat


RESSENYA
=========
Si vols veure una balena, necessitaràs saber què és el que no s’ha de mirar: les roses, els pelicans i els pirates. Només has de fixar la mirada en la mar, i esperar...i esperar...i esperar...

Aquest àlbum il·lustrat és un manual cap a la imaginació, cap a la trobada amb tot allò que nosaltres desitgem, com ara trobar-se una balena. Per tal de fer-ho, només cal una finestra, un oceà i molt de temps per esperar i esperar, observar i preguntar-te si allò és realment una balena.

A través de les diferents pàgines el lector anirà trobant-se amb més elements que faran que les il·lustracions augmentin, i amb elles, la història i la poesia que hi conté. Amb temps suficient t’adonaràs que una balena no és un ocell, que cal estar ben atent, no desviar la teva missió amb la temptació de la bellesa de les roses, ni rebràs l’ajuda dels pirates, ni la dels pelicans, ni cucs verds petitons. Tampoc mirant al cel aconseguiràs trobar la balena.

El què has de fer és conèixer bé el que busques. I un cop coneixes bé el territori, endinsar-te. I navegar cap on tu creguis que et trobaràs la balena, perquè la coneixes bé, saps de què viu i que ella també et busca. I si la coneixes bé, llavors la trobaràs.

La seva autora, la Julie Fogliano ha estat tota la vida llegint llibres per nens. Ara, a més d’ocupar-se de la seva família, s’hi dedica a escriure’ls. És el seu segon èxit, després de And then it’s spring, que va obtenir el premi Boston Globe-Horn Book Honor.

Potser no és casualitat que, tant autora com il·lustradora es coneguessin a una llibreria de Nova York. Potser elles també navegaven buscant la mateixa balena, i van pujar a la mateixa aventura marítima. A vegades el fi justifica els mitjans. A buscar doncs la balena, que aquest àlbum il·lustrat ja ha trobat la seva.

Em venc el millor amic

FITXA
=====
Títol: Em venc el millor amic
Autor: Care Santos
Il·lustrador: -
Edició: El vaixell de vapor, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: sentiments


RESSENYA
=========
Després de vendre's el pare, la mare i el germà petit, el cigró, Care Santos torna amb el darrer títol de la sèrie Em venc... En aquesta ocasió l'Òscar, que ja té deu anys, vol trobar un nou millor amic ja que la Nora, la seva millor amiga, que ha canviat de classe i ha trobat una nova amiga i ja no li fa cas.

Un títol ple de bon humor per a infants amants de les sèries, que ja comencen a llegir sols. Ben amanit per les il·lustracions de la Mercedes Marro que ha sabut plasmar el món interior de l'Òscar. La Care, mare de tres fills i prolífica autora de llibres per a totes les edats, coneix bé com són els nens d'aquesta edat i sap descriure les situacions i els sentiments contradictoris que comencen a expressar els nens i nenes pre-adolescents.

Cuando papá era pequeño había dinosaurios

FITXA
=====
Títol: Cuando papá era pequeño había dinosaurios
Autor: Vincent Malone
Il·lustrador: André Bouchard
Edició: Edelvives, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: prehistòria, humor, absurd


RESSENYA
=========
Si la Prehistòria ja és un tema que apassiona els petits, quan hi afegim els referents a la infància dels seus pares aconseguim un regal meravellós. Això d’imaginar com vivien els pares, què feien per jugar, per comprar, quan estaven malalts, sempre és interessant. I aquest procés imaginatiu permet els més petits valorar com viuen ells actualment, amb moltes més facilitats, segur.

El conte es compon d’una frase per pàgina amb la imatge que l’acompanya. L’humor és patent al llarg de tot el llibre. El significat del text, però, a vegades frega l’absurd i és aquí quan l’adult haurà de posar cullerada per tal de fer-ho entenedor. Les il·lustracions ens recorden algunes imatges de la revista “El Jueves” i la sàtira no hi falta. Complementen el text de tal manera que no existeix l’un sense l’altre. És evident que el treball dels autors ha estat totalment en col·laboració al llarg de les pàgines.

Penso que aquest llibre aviat haurà de canviar el títol perquè els pares que poden sentir-se reflectits ja no feien aquestes coses, ja seran pares de l’era digital. Per tant, potser caldrà titular-lo “Quan l’avi era petit hi havia dinosaures”. L’edició original francesa és de l’any 2003, és a dir, han passat 11 anys i hi ha hagut molts canvis durant aquest temps. Per això menciono aquest decalatge generacional. No obstant és un llibre simpàtic que permet divertir-se amb la canalla. Amb un humor absurd que convida a aclarir dubtes i ampliar informació sobre les activitats infantils dels nostres “pares/avis”. Conèixer com funcionaven les coses quan els nostres familiars eren petits sempre és divertit i sorprenent per als infants. I és més, actualment vivim en un món rodejat de tecnologia punta i a vegades desmesurat. Aquest llibre també permet adonar-se de la senzillesa dels temps no massa remots, de la simplicitat de les coses. Que no calien tantes coses per ser feliç. És una bona eina per fer pensar als infants.

Els autors han treballat plegats en un altre llibre amb temàtica semblant: Avant quand y’avait pas l’école. En un entorn prehistòric semblant es fa referència a com es transmetien els coneixements de generació en generació sense necessitat d’escola. Era el que es nomena actualment com el “boca orella”. L’humor tampoc hi falta.

Us recomanem aquest vídeo de recomanació dels bibliotecaris francesos:


Quand papa était petit, y'avait des dinosaures por

El follet dels somnis (7 contes per anar a dormir)

FITXA
=====
Títol: El follet dels somnis (7 contes per anar a dormir)
Autor: H. C. Andersen
Il·lustrador: Eric Puybaret
Edició: Barcelona: Baula, 2014
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: contes clàssics, fantasia


RESSENYA
=========
Cada vespre, quan arriba l’hora d’anar a dormir, un curiós ésser fantàstic anomenat Ole Tancaülls es cola a l’habitació dels infants per explicar-los contes a cau d’orella. És el follet dels somnis. Ara mateix, l’Ole és a l’habitació d’en Viktor. Durant una setmana, el follet el visitarà i li explicarà set contes diferents gràcies als quals el nen viatjarà al país dels somnis.

El follet dels somnis és un recull de set contes breus clàssics escrits per H. C. Andersen. En aquesta acurada edició, van acompanyats de les precioses il·lustracions a bolígraf d’Éric Puybaret. Una selecció d’imatges delicades i suggeridores que encaixen perfectament amb el caire poètic dels contes.

No és la primera vegada que Baula edita històries clàssiques per als més petits il·lustrades per Puybaret: ja ho havia fet amb La Bella dorment del bosc i El trencanous. D’altra banda, a l’il·lustrador francès el coneixíem també per la seva feina a Semillas de cabañas, Los islotes de Pedestal o Tapallunes.

La tarta de hadas

FITXA
=====
Títol: La tarta de hadas
Autor: Michaël Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos, 2014
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano un àlbum il·lustrat molt divertit, una proposta d’aquelles que acaba provocant riallades tant als lectors com als narradors, una proposta especialment recomanable perquè la comparteixin pares i fills.

Un gripau impacient i capriciós a l’hora de menjar, dubta del pastís de fades que li ha preparat el seu pare. No serà un pastís de llimacs? El seu pare s’inventa arguments increïbles per a convèncer-lo. Fins i tot haurà de demostrar que ells dos són dracs i que ell sap volar…

Aquest tàndem autor-il·lustrador ja han col·laborat anteriorment mostrant la gran complicitat que tenen, text i il·lustracions van de la mà i estan plenament en sintonia, sempre amb l’humor per bandera, les històries que desgranen en els seus àlbums són propostes que saben captar l’interès dels nens i amb gran habilitat presenten situacions quotidianes, en ocasions conflictives, com poden ser l’hora d’anar a dormir, menjar determinats aliments, la por, etc., de tal manera que els més petits s’hi veuen reflectits i poden ajudar-nos a resoldre aquests petits entrebancs que tots anem trobant en aquest llarg aprenentatge que és la vida.


L’estructura feta a base de diàlegs ràpids entre els protagonistes, pare i fill, atorguen un ritme a la lectura molt dinàmic, a més el joc de tipografies variades i mides diverses el fan molt atractiu, com dèiem abans les il·lustracions juguen un paper molt important, els personatges dotats de gran expressivitat i la trama de colors amb un predomini indiscutible del verd i el taronja li donen lluminositat i alegria a les pàgines, a més la situació resulta tan quotidiana que provoca que tant nens com grans s’hi vegin reflectits, sumem-li un gir surrealista per acabar la història i una edició ben cuidada, amb un format generós, un gramatge del paper correcte i unes guardes molt ben trobades. Tot plegat tenim una proposta magnífica per regalar, que no falti a la vostra biblioteca particular!

Al teu rotllo

FITXA
=====
Títol: Al teu rotllo
Autor: Flavia Company
Il·lustrador: Laura Miyashiro
Edició: Cruïlla
Edat: 12-16 anys
Temàtica: humor, amistat, relat breu, família, escola


RESSENYA
=========
Després de l’estrena del llibre de microrelats No em ratllis, ara arriba aquest recull de relats breus amb els alumnes de l’Institut Fanals de nou com a protagonistes d’aventures plenes de trifulgues i ocurrències. De lo més inesperades que deixaran al lector sorprès i amb nous punts de vista amb els que viure d’ara en endavant.


El llibre es divideix en un recull de seccions que es corresponen amb el cicle escolar quotidià. Així, trobem llengua i literatura, biologia i geologia, física i química, geografia, educació per la ciutadania i drets humans, música, matemàtiques i tecnologia, i el lector anirà coneixent les opinions i pensaments d’alumnes i professors d’aquest institut sobre algunes d’aquestes assignatures.

Així, coneixerem des l’autenticitat del punt de vista literari, la formació de noms, els registres lingüístics, el turisme, les desigualtats i les grans discussions entre monarquies i repúbliques, dictadures i democràcies fins el que és realment la taula peròdica, els models atòmics, els nombres racionals i irracionals i el teorema de Pitàgores, sense oblidar la necessitat de l’ésser humà de viure en societat, la dignitat humala i la pròpia indentitat.

Els relats breus aniran acompanyats de petites il.lustracions fetes per la Laura Miyashiro que posaran punt i final a cadascún dels diferents capítols i episodis vitals amb que es compon el llibre, fent una composició de “bon rotllo”, una de les característiques principals de l’adolescent de la nostra societat actual.

Un llibre d’aquells per llegir i tornar a llegir, deixant llibertat al lector per moure’s per la temàtica que sigui del seu interès, això si, amb especial recomanació de llegir-ho de principi a fi, no sols per tenir més coneixements, sinó també perquè els relats tenen una continuïtat, no tenen un principi tancat, i la resposta a moltes de les preguntes amb què et deixen els diferents capítols es troben amagades en les pàgines posteriors.

Si jo fos un llibre

FITXA
=====
Títol: Si jo fos un llibre
Autor: José Jorge Letria
Il·lustrador: André Letria
Edició: Joventut, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: llibres, lectura, imaginació


RESSENYA
=========
Amants dels llibres, apassionats de la lectura, aquest llibre és per vosaltres. I també per a tots els qui vulguin imaginar un munt de funcions de l’objecte “llibre”. Amb la fórmula “Si jo fos...” ens endinsem en un món de possibilitats en què el llibre serà el protagonista. Què faríeu amb un llibre que en obrir-lo trobeu una escala al desconegut? Us hi endinsaríeu? I amb un llibre maletí, què hi guardaríeu? I si el poguéssiu convertir en una tenda de campanya, on acamparíeu? Hi ha un llibre per a cada ocasió, per a cada persona, per a cada moment. Tot un món dins un llibre.

José Jorge Letria és un poeta, periodista i dramaturg portuguès, autor de nombroses obres per a infants. A Si jo fos un llibre ens brinda unes invitacions meravelloses al seu propi imaginari. Unes frases fresques que ens faran pensar i observar les il·lustracions que les acompanyen. Perquè en aquest cas no s’entén el text sense la il·lustració d’André Letria. Considero que són un complement a voltes necessari. Hi ha imatges molt suggerents i amb una gran quantitat de simbologia. André Letria és un il·lustrador molt reconegut en l’àmbit internacional.

Altres ressenyes mencionen aquest àlbum com un llibre de postals i és cert. Endinseu-vos i comprovareu que per a cada moment teniu una resposta en un llibre.

Aquesta obra va rebre el Premi Junceda Ibèria al 2012 a la seva editora portuguesa Pato Lógico. Un reconeixement nacional per part de l’APIC (Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya).

Us recomano aquesta xerrada d’André Letria sobre el llibre digital il·lustrat, i aquí teniu també el booktrailer de Si jo fos un llibre:

Aquí teniu també el booktrailer de Si jo fos un llibre:

Catherine

FITXA
=====
Títol: Catherine (cat. i cast.)
Autor: Patrick Modiano
Il·lustrador: Jacques Sempé
Traducció: Isabel Obiols
Edició: Blackie Books, 2014
Edat: de 9 a 99


RESSENYA
=========
Catherine es la niña protagonista de este libro. Una niña inteligente y sensible que vive en el décimo distrito de París, con su padre, que tiene un negocio de importación-exportación, mientras su madre que es una gran bailarina vive en Nueva York.

Catherine y su padre comparten los poemas del socio de él, el señor Casterade, y también un importante rasgo distintivo: ambos llevan gafas. Pero Catherine sueña con ser bailarina como su madre, y para ello toma clases de baile (con una falsa profesora de acento ruso). Pero para bailar, debe quitarse las gafas.

Así, Catherine vive en dos mundos diferentes: el mundo que ve con las gafas y el mundo que ve sin las gafas. El mundo de las gafas es el mundo real, mientras que el otro es un mundo lleno de suavidad por el que se mueve bailando.

Una historia llena de ternura, con un final feliz, que une a dos genios franceses.

(Patrick Modiano va rebre el Premi Nobel de Literatura 2014)

[Emília Busquier]

RESSENYA
=========
Un volum ple de tendresa i imaginació que contraposa dues realitats: una, quan Catherine porta ulleres i veu el món real i tangible; l’altra, quan no en porta i veu un món tendre, delicat, fantasiós… Ella comença a voler treure profit i sort del poder íntim i personal de mirar la realitat de fora de cara... O no els homes, nosaltres com mirem i veiem el món, el nostre món que ens envolta… amb ulleres o no… Una petita gran obra mestra.

[Quim Pons]


El gos negre

FITXA
=====
Títol: El gos negre
Autor: Levi Pinfold
Il·lustrador: Levi Pinfold
Edició: Nubeocho, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: les pors


RESSENYA
=========
Levi Pinfold és un jove il·lustrador britànic emergent, admirador d' Maurice Sendak o... i que, tot i la seva joventut, ja ha estat ampliament reconegut amb el premi The Booktrust Best New Illustrators Award, l’any 2011 a la Gran Bretanya.

El gos negre, editat per la nova editorial Nubeocho en català i castellà, és la seva segona proposta d'àlbum il·lustrat després de publicar Django, biografia per a infants del famós músic de jazz Django Reinhartd

El gos negre ens relata la història de la família Esperança que assisteix, atemorida, a l'arribada d'un gos negre, un monstre gegantí, a la porta de casa quan es lleven al matí. Tots els membres de la família expressen la seva por i angoixa i es parapeten darrera el sofà, menys la més petita, la Xica, que ens demostra que cap problema és massa gran si l'entomem amb bon humor i sense prejudicis. La petita surt al bosc nevat sense arronsar-se i s'enfronta al gos que la persegueix per tot arreu fins que s'esmuny per la gatera seguida de l'animal que es fa petit com ella....

Pinfold és un gran autor que aconsegueix transmetre'ns sensacions com l'angoixa i la por i amb il·lustracions molt detallistes i plenes de tendresa, que no necessiten del text per ser gaudides. Un títol ideal per llegir amb els petits i que ens ensenya de manera divertida que els problemes no fan tanta por com sembla..