El pollet valent

FITXA
=====
Títol: El pollet valent
Adaptació i il·lustracions: Robert Byrd (Buenos Aires, 1971)
Traducció: Susana Tornero
Edició: Joventut, abril, 2015
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: natura, camí, muntanya


RESSENYA
=========
Un dia, la mare Lloca fa anar el pollet al mercat, de cop li cau un aglà al cap i li sembla que "el cel cau, el cel tomba". Pot ser la fi del món? Una catàstrofe així s'ha de comunicar al rei. El pollet, petit, valent i decidit enfila el camí per avisar-lo i mentre corre va topant amb tot d'amics que, quan els diu que passa, també tenen por i s'afegeixen a la corrua: la gallina, l'ànec, l'indiot, el conill, el porc, el ratolí, dos tals i el gripau. Tots, molt esverats travessen el bosc i es troben una guineu que, amb la seva astúcia, els canvia el pla.

Aquest és un conte de la tradició oral, universal i més vell que l'anar a peu. Existeixen moltes variants d'arreu, els estudiosos l'han classificat com ATU 20C i ATU 2028.* D'aquest segon l'Amades en recull una rondalla similar; però, enlloc d'un pollet la protagonista és una gallina; enlloc d'una guineu es troben el llop; enlloc de tancar-los al celler, el llop se'ls cruspeix; enlloc de cercar al rei, demanen ajuda al ferrer per obrir la panxa al llop...

Els contes tradicionals ja ho tenen això, més que un conte, són una suma de variants, que cadascú adapta i recrea a plaer.

Aquí Robert Byrd manté la fórmula rimada, la rima interna i part de l'argument, més unes il·lustracions exuberants.

Anem a pams. Pel que fa al text rimat: els noms dels protagonistes són rodolins, en català, la Lloca Cloca, la gallina Caterina, l'aneguet Espinguet, etc. i es repeteixen cada vegada que un personatge s'incorpora a l'estampida, recurs que crea una melodia/cantarella molt útil per a la memorització i/o lectura en veu alta. Trobem la rima interna en frases tan significatives com "sortim aviat o acabarem dins l'estofat" o "el Guillot esta aclucant l'ull i esperant que l'aigua faci el bull", per exemple. Sumem-hi, a més, l'ús d'onomatopeies, blam, plof, ...

Pel que fa a l'argument, Byrd és habil potenciant la imaginació del pollet per superar i venjar l'astúcia de la guineu. El pollet, quan allibera els seus companys del celler i s'adona que "el cel no cau", li ho fa creure a la rabosa tirant-li pomes al cap. Llavors es ella qui cau en el parany, qui ho comunica al rei i qui queda en evidència.

Al final veiem el pollet dormint al llit i no aclarim si tot plegat és un somni o una vivència. El que queda clar és que la seva mare l'acull amb tota la dolçor de les lloques.

Pel que fa a les il·lustracions són exuberants, la natura vegetal i animal és desbordant, esponerosa, preciosista. Tot hi és en excés i no es fa ni feixuc ni carregós. Byrd crea un ambient antic, fixeu-vos en el pont, és una filigrana de ves a saber quin segle... També ho dic pel vestuari, les cases i el seguici del rei, tota una ironia. Colors i línies cuidades al milímetre, utilitza la ploma, tinta i aquarel·la. Totes les il·lustracions són a doble pàgina, i alterna pàgines a sang, on el text trepitja el dibuix, i pàgines amb marge per col·locar el text a sota.

En definitiva, un clàssic amb il·lustracions clàssiques, molt recomanable.

Més info:
http://www.editorialjuventud.es/4203.html
http://www.robertbyrdart.com/index.html

***

*Vegeu el cercador de la rondalla catalana: http://rondcat.arxiudefolklore.cat/

ATU 20C. La gallina i els seus companys: A un animal domèstic li cau al cap un avellana; ho diu a diversos animals o objectes amb qui es troba emprant una fórmula rimada. (Serveix d'introducció als tipus ATU 124 o 130).

ATU 124. La casa de plomes: Tres animals abandonen el corral i per passar la nit es fan una casa. Un se la fa de plomes, l'altre de llana i el tercer de ferro. Es presenta el llop, desfà les dues primeres cases d'una bufada i es menja l'animal estadant. El llop no aconsegueix desfer la tercera casa i l'animal sobrevivent fa que el llop caigui en una perola d'aigua bullent i mori.

ATU 130. Els animals van de viatge: Diversos animals domèstics o de corral emprenen un viatge; arriben a una casa on viuen uns llops, els expulsen i s'hi queden; sopen i se'n van a dormir repartits al caliu, en una lleixa, a les pedres de la llar, darrere una porta, etc. Tornen els llops i quan un va a cercar foc per encendre el llum, els animals l'ataquen cadascun des del seu lloc. Els llops fugen i un dels fugitius dóna una interpretació terrorífica del que ha passat.

ATU 2028. Li obren la panxa al llop: El llop es menja successivament una sèrie de persones o animals (generalment després d’un diàleg formulístic). Finalment li obren la panxa i poden sortir.

El llibre perdut

FITXA
=====
Títol: El llibre perdut
Autor: Edward Berry
Il·lustrador: Stefano Turconi
Col·lecció: El conte més meravellós 1
Edició: La Galera, 2015
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: aventures basades en un conte clàssic


RESSENYA
=========
Con este libro los lectores entrarán en la historia de Peter Pan, el cuento clásico de James M. Barrie. Volarán al País de Nunca Jamás, se relacionarán con Wendy, Campanilla, los Niños Perdidos y el Capitán Garfio como lo hacen con sus compañeros y compañeras de clase. Y verán que las historias vividas no son tan fáciles como las leídas. Pero ya se sabe que... ¡la aventura es la aventura!

Así vieron Alba y Guillem a Peter Pan desde dentro del cuento:

“...duia el seu vestit de fulles. Era més petit del que esperaven, amb aspecte de tenir només 7 o 8 anys, un nas arromangat i el cabell curt i ondulat. Però els ulls eren tan brillants i l’esperit tan entremaliat i encisador que tots dos van caure de seguida sota el seu encís sense poder fer-hi res, com tots els altres.”

Los protagonistas son dos jóvenes preadolescentes, Alba y Guillem, aficionados a los relatos fabulosos de dragones y seres fantásticos.
Tienen la inmensa suerte de tener una tieta que además de ser librera es medio bruja y que les proporcionará el pasaporte –una tinta mágica llamada altramentum- al País de Nunca Jamás.
Deberán enfrentarse a un malvado productor audiovisual, decidido a acabar con la literatura introduciendo elementos externos al relato original que hace desaparecer los cuentos.
El objetivo de los jóvenes aventureros será quitar una espada láser al Capitán Garfio.

El llibre perdut es el primero de doce tomos de la colección El conte més meravellós. Esta serie parte de acontecimientos extraños que suceden repentinamente dentro de los clásicos de la literatura como Peter Pan, La Isla del tesoro, Alicia en el país de las maravillas, etc.

Escrito por Edward Berry, seudónimo que esconde a los dos autores: un reconocido escritor de literatura infantil i juvenil, Pierdoménico Baccalario (autor de la serie Ulysses Moore entre muchas otras) y Eduardo Jáuregui, psicólogo y escritor de libros sobre el sentido del humor.

Las ilustraciones son de Stefano Turconi que es colaborador de Walt Disney Company.

Aviso para los lectores: antes de abrir este libro tenéis que haber leido Peter Pan.

La república pneumàtica

FITXA
=====
Títol: La república pneumàtica
Autor: J. Valor Montero
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2015
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: Ucronia, steampunk, conspiracions, crítica social


RESSENYA
=========
Sabíeu que la primera màquina de vapor data de molt abans que la Revolució Industrial? Es deia eolípila i va ser creada per Heró d’Alexandria al segle I. L’invent va ser rebut com poc més que una joguina curiosa; però, imagineu què hauria passat si, ja en aquell temps, s’hi haguessin interessat i haguessin continuat desenvolupant la tecnologia pneumàtica? Això és precisament el que imagina J. Valor Montero en aquesta novel·la ucrònica i steampunk.

La República Pneumàtica presenta una època romana on ja s’ha estès l’ús de la màquina de vapor. Tota mena d’andròmines d’aquest tipus es mouen amb normalitat pel territori, des de caravanes fins a dirigibles. En aquest context comença la història d’en Marcus, un adolescent insegur i molt imaginatiu que presencia la detenció del seu pare acusat d’un assassinat que no ha comès. El noi haurà de viatjar des de Caesaraugusta (Saragossa) fins a Barcinomagna (Barcelona) a la recerca d’ajuda per demostrar la innocència del seu pare. L’escapada, que havia de durar uns dies, acaba esdevenint un viatge iniciàtic durant el qual en Marcus s’involucrarà amb diferents estaments de la ciutat, descobrirà maneres alternatives d’entendre la vida i fins i tot intentarà impedir un perillós complot.

Us pot semblar que la novel·la comença amb un ritme massa lent. A mi, la primera etapa d’en Marcus a Barcinomagna, durant la qual aprèn tècniques orientals al més pur estil Karate Kid, no em va atreure massa. Però la trama fa un gir poc després: un cop hi entreu, us hi enganxareu. L’autor, amb un ritme amè i àgil, us transportarà a una història on l’aventura, la intriga i les conspiracions van in crescendo fins a l’última escena, que despertarà el vostre desig de continuar llegint les altres entregues de la trilogia.

Podreu seguir clarament el viatge iniciàtic del protagonista, representat en la relació del noi amb l’Hoc, el seu autòmat. També gaudireu de la fascinant recreació d’una Barcinomagna estudiada fins a l’últim detall, en un suposat context de tensió entre l’Antiga Roma i la Xina. El pas d’en Marcus per diferents ambients de la ciutat us permetrà conèixer com viuen les classes socials en aquesta Barcelona ucrònica i trobar-hi possibles paral·lelismes amb l’actualitat: xenofòbia, crispació ciutadana, nens al carrer, corrupció...

Per completar l’experiència, podeu visitar Barcelona Robot, un interessant projecte de narrativa augmentada on J. Valor Montero, entre d’altres, juga a imaginar ciutats alternatives a través de llibres multimèdia interactius.