¿Verdad o mentira?

FITXA
=====
Títol: ¿Verdad o mentira?
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Magnífiques il·lustracions les de Jimmy Liao en aquest àlbum, que impressionen a l’espectador. Totes elles plenes de colors forts, contundents, sense matisos que arriben a l’ànima.

Cada pàgina te com a protagonistes diferents nens que reflexionen i es fan preguntes sobre el món en què vivim. Tracta la família, el medi ambient, l’escola, la comunicació entre persones, la pobresa... temes qüestionats de manera categòrica i ràpida amb frases que xoquen, que et colpeixen i et fan reflexionar.

El fil conductor de tota l’obra son les bombolles de sabó, boniques, quasi màgiques però alhora fràgils i efímeres, com la vida mateixa. Jimmy Liao et fa arribar sentències on enfronta la veritat a la mentida, el que és i el que ens expliquen, el que és i el que hauria de ser.

Així, busca la teva opinió, el teu posicionament i potser si no t’agrada la resposta, la teva col·laboració per canviar aquesta realitat.

La llave

FITXA
=====
Títol: La llave
Autor: Tone
Almhjell
Il·lustrador: Ian Schoenherr
Edició: Barcelona: Océano, 2015
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
Lin Rosenquist no atraviesa por su mejor momento. Ha tenido que dejar su entorno para mudarse con sus padres a una vieja casa en un pueblo en el que no conoce a nadie. Echa de menos a su mejor amigo; como también echa de menos a Rufus, su mascota e inseparable compañero de juegos, que acaba de morir.

Una noche, Lin recibe un paquete con una misteriosa inscripción: “Girarrosa”. En su interior, simplemente una llave. La niña descubre que esa llave abre una puerta mágica en el sótano de su casa. Al atravesarla, entra en Platelia, el mundo al que van a parar todas las mascotas muertas que alguna vez amaron a un niño. En ese mundo fantástico, Lin se reencontrará con su querido Rufus. Ambos vivirán una trepidante y peligrosa aventura en busca del Príncipe Invernal; de ellos dependerá el futuro de Platelia.

Una puerta que comunica el mundo real con un universo mágico, un peligro inminente, una niña destinada a cumplir una profecía… La llave guarda similitudes con Las crónicas de Narnia u otros clásicos de la LIJ. A partir de ese punto de partida, Tone Almhjell se estrena como autora de novelas infantiles con una historia ágil, desarrollada en una sola noche, que combina acción, suspense y fantasía.

Aunque, si hay algo que nos ha llamado la atención, es la relación entre los dos protagonistas, Lin y Rufus, como ejemplo de la relación entre niños y mascotas. ¿Podrán su amistad y su lealtad sin condiciones resistir la distancia y el paso del tiempo? A través de esa relación, especialmente al final de la novela, la autora aborda con ternura el tema de la separación y el paso de la infancia a la edad adulta.

Contes infantils contra tot pronòstic

FITXA
=====
Títol: Contes infantils contra tot pronòstic
Autor: Empar Moliner
Il·lustrador: -
Edició: Columna, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un libro de cuentos infantiles de Empar Moliner era lo último que esperaba encontrarme en las librerías. Tanto es así que me costó decidirme a comprarlo, aunque tengo todos los libros de la autora.

Son cuentos infantiles, sí, pero al estilo de Rodari, aderezados con las gotas de mala leche e incorrección política habitual en la autora. Muy divertidos, con guiños que harán reír a los padres y muy bien acompañados por dibujos de su hija y una edición muy cuidada. Se incluyen también un par de poemas, críticas de cuentos tradicionales, recetas para comer niños y una plantilla para que los padres creen sus propios cuentos.

Por incluir hasta se incluye, por primera vez hasta donde llega mi conocimiento, un cuento infantil que incluye el uso recreativo de cierto tipo de plantas, que me ha arrancado varias carcajadas. Yo que siempre ando a la busca de cuentos infantiles que tengan algo de sustancia, he encontrado aquí un tesoro.

Ahora que estamos invadidos por los libros ilustrados reivindico el formato tradicional de libro de cuentos. Si son con la mala leche y la gracia de autores como Empar Moliner, bienvenidos...

Paisaje de amor

FITXA
=====
Títol: Paisaje de amor
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2015
Edat: de 9 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Ella resultó herida, mientras que él se fue para siempre de este mundo.
Las cosas que había soñado hacer junto a él ya no se harían realidad.

Us proposo una meravella en forma de llibre, un àlbum il·lustrat que parla de la pèrdua, amb una delicadesa i una bellesa plàstica excepcional.

Un accident de cotxe, una parella, una supervivent i un mort. Aquests són els quatre elements que configuren una història a través de la qual acompanyarem a la protagonista en un viatge des del fosc dolor de la pèrdua fins a la lluminosa esperança. Un camí complicat però ineludible en la vida de qualsevol. Acceptar l'absència d'una persona estimada és un dels aprenentatges més complexos en la vida de tota persona. Acompanyar un moment tan delicat amb una obra com aquesta pot ser de gran ajuda.

Paisaje de amor és un llibre dirigit a un públic molt ampli, podeu oferir-lo a un nen o nena de 9 anys, però també a un de 12, de 18 i de 30, però sens dubte, el millor que podeu fer és compartir-lo amb aquesta persona. És un llibre bell, delicat, amb la sensibilitat a què ens té acostumats Liao. Poesia visual acompanyada de breus textos, un llibre per mirar i remirar, per embadalir-se i encantar-se en les seves pàgines. Us deixo un clip que apareixia en acabar la pel·lícula The Floating Landscape (Miu-Suet Lai, 2003), on apareixen deu precioses il·lustracions d'un llibre que en essència ens parla de l'amor.

Jimmy Liao (Taiwán, 1958) és un il·lustrador autodidacta que va decidir-se a escriure les seves pròpies històries arran de patir una leucèmia que el va obligar a passar una llarga temporada de repòs i pensant a deixar un llegat a la seva filla. Té en el seu haver alguns dels àlbums més meravellosos que m’he trobat a les mans, és el cas de Desencuentros, La noche estrellada o Abrazos, tots tres publicats per l’editorial Barbara Fiore. És un clar exponent del cada cop més reconegut concepte d’àlbum il·lustrat per adults. Va ser premiat al Festival de Cinema de Berlín l’any 2006 per el curtmetratge El pez que sonreía.


Dad vol. 1: Niñas de papá

FITXA
=====
Títol: Dad vol. 1: Niñas de papá
Autor: Nob
Il·lustrador: Nob
Edició: Dibbuks, 2015
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: còmic, família


RESSENYA
=========
Nob presenta una nova sèrie, Dad, un retrat actual de la família moderna. Si us va agradar l’entranyable Marieta - Los recuerdos de Naneta, us asseguro que aquesta nova col·lecció us encantarà. És moderna, fresca i molt divertida!

Dad és un pare de família solter a càrrec de les seves quatre filles a temps complet. Un actor en hores baixes, que fa anuncis i petits papers per anar pagant les factures. Un home que afronta la paternitat en solitari amb el repte de bregar amb les necessitats, els
capricis i les exigències de les quatre noietes, d’edats i personalitats molt diferents. Tenim la petita Bebeatriz que gateja i balbuceja; la Roxane, una nena activa i esportiva que no para mai quieta; l’Ondina, una adolescent femenina i ensucrada; i la gran, la Panda, una jove emmurriada centrada en els seus estudis. Vaja, que en Dad no té temps per avorrir-se!

En aquest primer volum, Nob recull una col·lecció d’historietes curtes, quotidianes, amb les quals pares i fills se sentiran reflectits. Sempre fent ús del toc d’humor que caracteritza l’autor, aquest còmic esdevé una lectura molt agradable i entretinguda. Però, sota aquesta aparença lleugera, Nob aprofundeix en la personalitat i circumstàncies dels personatges. Ens regala, en petites píndoles, informació valuosa per conèixer més sobre les seves inquietuds i preocupacions, dotant el còmic de moments emotius. Amb una paleta de colors en tons pastel, la proposta gràfica és absolutament deliciosa.

Nob (Tours, 1973) ha col·laborat regularment en revistes clàssiques del còmic francòfon com Tchô! i Spirou. És conegut a casa nostra pel seu personatge de Naneta, una simpàtica àvia rabassuda i amant de la cuina, protagonista de La cocina de Naneta (Dibbuks, 2014) i la sèrie de tres volums Marieta - Los recuerdos de Naneta (Dibukks, 2012-2014).

Letras al carbón

FITXA
=====
Títol: Letras al carbón
Autor: Irene Vasco (Colombia)
Il·lustrador: Juan Palomino (México)
Edició: Editorial Juventud
Edat: 6 a 99 años
Temàtica: aprender a leer / escribir



RESSENYA
=========
Una madre colombiana relata a su hijo que está frente a un ordenador escribiendo un cuento que ella a su misma edad no sabía leer, ni escribir y cómo aprendió a leer y escribir, junto con su hermana, en el pueblo de Palenque, donde sólo sabía leer y escribir el Señor Velandia, el tendero. Anotaba el nombre de los vecinos y las cantidades que le debían por sus compras, y a medida que eran pagadas las borraba.

A la hermana de Gina le llegan unas cartas que no sabe descifrar, creyendo que son de amor y esta necesidad de saber qué dicen será el impulso a aprender las letras. Así pues, Gina decide cambiar su trabajo por la enseñanza con la única persona que puede enseñarle, que es el Sr. Velandia el dueño de la tienda. Se las fue enseñando una a una, hasta que la pequeña pudo descifrar las cartas que recibía su hermana

Con la ayuda del dueño de la tienda, descubrirá las letras que le rodean y la magia de la lectura, y la protagonista dibuja en el suelo, con el resto de las brasas que queman en la cocina, las letras al carbón.

Cuando ella aprende, extenderá su saber leyendo para los demás y enseñando. Ella ahora será más dueña de su destino.

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
San Basilio de Palenque, es un pequeño poblado ubicado en Bolivia, Colombia. Fue fundado por esclavos negros que escaparon de Cartagena de Indias en el siglo XVI. Es considerado el primer pueblo libre de América.

Las mujeres en sus peinados de trenzado, representaban los caminos hacia la libertad. Es una historia de esperanza, de ejemplo de lucha por el derecho a la libertad.

Letras al Carbón nos habla de amor hacia la lectura, nos enseña que somos afortunados de saber leer y comprender el signifiacado de las letras.

Tiempos solares


FITXA
=====
Títol: Tiempos solares
Autor: Xiong Liang
Traductor: Tyra Díez
Edició: Pastel de Luna, Colección Lejano Oriente, 2015
Edat: a partir de 7 años
Temàtica: calendario lunisolar chino, las estaciones


RESSENYA
=========
En este libro los meses dejan de ser los divisores del tiempo y se restablece la lógica de la naturaleza que rige al calendario lunisolar chino. El año se divide en 24 períodos: Principio de Primavera, Aguas de lluvia, Despertar de insectos, Equinoccio de primavera, Claridad pura, Lluvia de grano y así nos dejamos llevar por un ritmo más instintivo y natural; más cerca de lo que somos.

Narrado en primera persona y con un texto muy breve, el personaje principal y la tierra son la misma cosa. El texto nos hace sentir parte de los cambios de la naturaleza y con las ilustraciones de Xiong Liang, que retoman técnicas antiguas de ilustración china, vemos cómo a nuestro personaje-tierra le crecen cascadas y plantas y recorre las diferentes estaciones.


Un libro para recorrer el año con otros ojos y abrir la puerta de la curiosidad hacia otros calendarios.

Diumenge al matí, al peu del salze

FITXA
=====
Títol: Diumenge al matí, al peu del salze
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Barcanova, 2015
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: adolescència, conflictes escolars


RESSENYA
=========
L’últim any de Primària, un tutor es va endur la seva classe de colònies a una casa rural. Allà els va proposar un joc: omplir un sobre de secrets. Va demanar a cada alumne que hi fiqués un objecte que representés els seus projectes de futur i, escrita en un paper, alguna cosa que volgués fer desaparèixer per sempre. L’objectiu era enterrar el sobre al peu d’un salze i tornar-se a reunir cinc anys després per recuperar-lo i compartir els secrets.

Han passat els cinc anys i un grup d’adolescents decideix convocar la resta d’excompanys d’aquella classe per enllestir la missió. Troben que és l’excusa perfecta per retrobar-se i posar-se al dia sobre les seves vides.

El que havia de ser un cap de setmana divertit, però, acaba complicant-se. Perquè no tothom guarda bons records d’aquell últim curs en què la classe va passar per moments difícils. Perquè la vida no ha tractat igual de bé a uns i altres durant aquests cinc anys. Perquè hi ha qui guarda secrets que s’estimaria més no desenterrar.

Dolors Garcia i Cornellà ho ha tornat a fer. Si ja va aconseguir que desitgéssim que Serena no acabés mai, amb Diumenge al matí, al peu del salze sap com tenir-nos asseguts sense poder parar de llegir. Aquesta novel·la, que va guanyar el 13è Premi Barcanova de Literatura Juvenil, atrapa el lector des del primer capítol i no li dóna treva fins al desenllaç. L’aparentment senzilla història d’una trobada d’adolescents es transforma aviat en una trama d’intriga on els personatges no són com semblaven ser. El lector ha d’estar ben atent a les pistes per descobrir quin paper interpreta cadascú realment, qui és víctima i qui és botxí.

L’autora ho aconsegueix creant una novel·la coral que, capítol rere capítol, va desvetllant la personalitat dels protagonistes i la seva evolució durant aquests cinc anys. N’analitza els somnis, les frustracions i les victòries; i, de retruc, tracta temes propers al públic juvenil com l’amor, l’abandonament escolar o el bullying. Aquests capítols alternen amb d’altres en primera persona narrats per l’únic personatge (ignorem quin d’ells) que coneix tota la veritat i té la intenció de fer-la sortir a la llum. Part del joc que planteja l’autora és descobrir qui és aquest personatge i a qui vol desemmascarar.

La novel·la atrapa per l’estil àgil i la manera subtil de donar pistes que permeten anar resolent el misteri, però també pel retrat delicat d’uns fets i unes reaccions que van marcar la colla d’adolescents. Potser li podríem retreure, un cop descobert l’enigma, un desenllaç més benèvol del que esperàvem, ateses les expectatives creades per una tensió creixent... Però, ben pensat, no calia dramatisme final per fer-nos reflexionar; l’autora ho aconsegueix perfectament amb aquesta història altament recomanable.

El maravilloso sombrero de María

FITXA
=====
Títol: El maravilloso sombrero de María
Autor: Satoshi Kitamura
Il·lustrador: Satoshi Kitamura
Edició: Océano Travesía, 2015
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Amb Satoshi Kitamura, d’objectiva, no en seré mai. Aviso!

Gato tiene sueño va ser llibre de capçalera del meu primer fill. I va ser un betseller indiscutible dels primers anys del Nascuts per Llegir. Des d’aleshores, a casa, hem estat fans i seguidors de la seva obra.

A banda d’aquestes històries per a molt petits, sobre els hàbits, (editats per Anaya primer i després per Símbol) Kitamura ha escrit i/o il·lustrat altres contes que giren entorn les necessitats i emocions dels infants, però sempre des dels paràmetres de la imaginació, l’humor i la fantasia.

Segurament podríem destacar-ne dos, amb text d’ Hiawyn Oram, per la seva repercussió evident: En Ferran enfadat (Ekaré, 2010) i En el desván (FCE, 2002), ambdós imprescindibles.

El maravilloso sombrero de María, potser no desbancarà aquests dos clàssics, però és un llibre altament recomanable que desperta optimisme, ganes de jugar, de crear i de riure. Falta que ens fa!

La història comença quan la Maria entra en una botiga de barrets. Un apunt: he de dir que, per segona vegada en aquest mes, em trobo amb un botiguer literari que val el seu pes en or. Maria vol comprar-se un barret però no té diners. El botiguer però té un barret justament d’aquest preu. Un barret especial, invisible per segons qui, però transformable, adaptable, que es mimetiza amb l’entorn, que reflecteix estats d’ànims.

La Maria passeja i, aquest nou complement, li fa veure el món amb altres ulls. Quan arriba a casa, els pares entren de seguida en el seu joc i la fantasia de Maria creix i ens fa una mica més feliços a tots plegats.

Potser només ens cal aprendre a canviar-nos el barret!

Entrevista a l’autor a la Revista Babar.


Y esto, ¿qué es?

FITXA
=====

Títol: Y esto, ¿qué es?
Autor: Jürg Schubiger
Il·lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Libros del zorro rojo, 2015
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: poesia, humor absurd


RESSENYA
========
El tàndem Jürg Schubiger / Wolf Erlbruch nos trajeron hace un año aproximadamente un libro de poemas de amor, “Dos que se quieren”, que personalmente me dejó un poco desinflada. Al autor lo conocía sobre todo de uno de mis libros favoritos, Así empezó todo (ilustrado por Jutta Bauer), y el ilustrador de El pato y la muerte, El paraíso o El rey y el mar es uno de mis fetiches, así que estaba escrito que la cosa no podía quedar en aquel libro.
Y efectivamente, ahora llega este “Y esto, ¿qué es?”, y con este ya me quedo satisfecha.
Se trata de una serie de ilustraciones (en la página derecha), acompañadas por un poema (en la página izquierda) que a modo de diálogo entre dos personas no identificadas empieza siempre con la pregunta que da título al libro: “Y esto, ¿qué es?”.
Y lo que suele ser son animales, personajes y una “nada”, cuyas acciones, identidad o aspecto físico son descritas escueta, rimada e ingeniosamente, a veces dando más información y otras menos (tanto en el texto, con toques de humor evidentes, como en las ilustraciones, que van de realismo a la caricatura, del virtuosismo al garabato).
No se trata de un libro de poesía al uso (ni por el formato ni por el contenido), pero texto e ilustraciones son lo suficientemente sugerentes como para que den mucho mucho juego. Ojalá un montón de actividades para acercar este libro a los pequeños lectores, ya que creo que es de esos que dispara la imaginación y la creatividad.
Yo misma me descubro leyéndolo y pensando respuestas alternativas a la pregunta del título. Imposible resistirse…

Mi cajón favorito

FITXA
=====
Títol: Mi cajón favorito
Autor: Decur
Il·lustrador: Decur
Edició: Thule, 2014 (Isla Flotante)
Edat: 0 - 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Decur ens obsequia amb Mi cajón favorito, un treball subtil, poètic i molt personal. Aquest il·lustrador argentí sent veritable fascinació pels escriptoris i els calaixos, espais que amaguen en el seu interior petits tresors o universos sencers. I com no podia ser d’una altra manera, ens presenta aquest llibre dins d’un estoig, com si fos un calaix, que cal extreure per a llegir i gaudir amb els sentits. Un format horitzontal tan original i especial com el seu contingut.

Mi cajón favorito no és un còmic en sentit clàssic, difícil de catalogar, s’escapa de les etiquetes. Prescindint d’un fil argumental de tipus lineal, Decur ens ofereix un conjunt de vinyetes a través de les quals exposa reflexions, pensaments, gags, aforismes...

“Mi cajón favorito está lleno de lápices de colores que uso para dibujar el mundo y tratar de entenderlo.”

“Llevar los sueños a destino es como remar en arena. Te hace fuerte llegues o no, lo importante es no abandonarlos.”

Alhora, ho combina amb imatges simbòliques amb un fort caràcter oníric, il·lustracions silencioses plenes de detalls que cal observar detingudament per a donar sentit. Un univers particular i evocador, poblat de personatges petits, animals que parlen, criatures estranyes sorgides d’un món paral·lel o escriptoris amb vida pròpia. La tècnica amb acrílic de Decur és minuciosa, superposa capes, busca el detall, i aconsegueix un equilibri en l’ús de la línia i el color com a recursos expressius del seu dibuix de connotacions infantils. L’acurada edició de Thule permet als lectors observadors captar la trama del paper original, fet que reforça el seu caràcter pictòric.


Mi cajón favorito és una proposta surrealista i lliure que permet diferents nivells de lectura. Per aquest motiu és apte per a petits i grans. Els infants poden gaudir del dibuix i la fantasia, i els adults poden aprofundir en el seu caràcter conceptual i metafòric. En resum, una porta oberta a la imaginació i al somni, un còmic convertit en poesia visual.