Diumenge al matí, al peu del salze

FITXA
=====
Títol: Diumenge al matí, al peu del salze
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Barcanova, 2015
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: adolescència, conflictes escolars


RESSENYA
=========
L’últim any de Primària, un tutor es va endur la seva classe de colònies a una casa rural. Allà els va proposar un joc: omplir un sobre de secrets. Va demanar a cada alumne que hi fiqués un objecte que representés els seus projectes de futur i, escrita en un paper, alguna cosa que volgués fer desaparèixer per sempre. L’objectiu era enterrar el sobre al peu d’un salze i tornar-se a reunir cinc anys després per recuperar-lo i compartir els secrets.

Han passat els cinc anys i un grup d’adolescents decideix convocar la resta d’excompanys d’aquella classe per enllestir la missió. Troben que és l’excusa perfecta per retrobar-se i posar-se al dia sobre les seves vides.

El que havia de ser un cap de setmana divertit, però, acaba complicant-se. Perquè no tothom guarda bons records d’aquell últim curs en què la classe va passar per moments difícils. Perquè la vida no ha tractat igual de bé a uns i altres durant aquests cinc anys. Perquè hi ha qui guarda secrets que s’estimaria més no desenterrar.

Dolors Garcia i Cornellà ho ha tornat a fer. Si ja va aconseguir que desitgéssim que Serena no acabés mai, amb Diumenge al matí, al peu del salze sap com tenir-nos asseguts sense poder parar de llegir. Aquesta novel·la, que va guanyar el 13è Premi Barcanova de Literatura Juvenil, atrapa el lector des del primer capítol i no li dóna treva fins al desenllaç. L’aparentment senzilla història d’una trobada d’adolescents es transforma aviat en una trama d’intriga on els personatges no són com semblaven ser. El lector ha d’estar ben atent a les pistes per descobrir quin paper interpreta cadascú realment, qui és víctima i qui és botxí.

L’autora ho aconsegueix creant una novel·la coral que, capítol rere capítol, va desvetllant la personalitat dels protagonistes i la seva evolució durant aquests cinc anys. N’analitza els somnis, les frustracions i les victòries; i, de retruc, tracta temes propers al públic juvenil com l’amor, l’abandonament escolar o el bullying. Aquests capítols alternen amb d’altres en primera persona narrats per l’únic personatge (ignorem quin d’ells) que coneix tota la veritat i té la intenció de fer-la sortir a la llum. Part del joc que planteja l’autora és descobrir qui és aquest personatge i a qui vol desemmascarar.

La novel·la atrapa per l’estil àgil i la manera subtil de donar pistes que permeten anar resolent el misteri, però també pel retrat delicat d’uns fets i unes reaccions que van marcar la colla d’adolescents. Potser li podríem retreure, un cop descobert l’enigma, un desenllaç més benèvol del que esperàvem, ateses les expectatives creades per una tensió creixent... Però, ben pensat, no calia dramatisme final per fer-nos reflexionar; l’autora ho aconsegueix perfectament amb aquesta història altament recomanable.