Linterna mágica

FITXA
=====
Títol: Linterna mágica
Autor: Lizi Boyd
Il·lustrador: Lizi Boyd
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2015
Edat: a partir de 3/5 anys
Temàtica: natura, por

RESSENYA
(Natàlia Lara)

=========
Linterna mágica és un àlbum sense mots, poètic i tendre, d’una descoberta i de com afrontar les pors amb valentia. L’autora, na Lizi Boyd, és una artista multidisciplinar que treballa diferents tècniques, materials i textures. Això és nota en aquesta obra, on el dibuix en blanc i negre ens atrapa i l’ús dels grisos li dóna llum i un gran detall.

És negra nit. Un nen al mig del bosc duu una llanterna. El flaix de llum mostrarà què hi ha al bosc. Allò que s’il·lumina amb la llanterna es veu bellament acolorit. Una ensopegada del nen desencadenarà que els habitants del bosc juguin amb ell i alhora alliberin les seves pors, il·luminant-lo i descobrint-lo per parts: ara braços, ara cames..., retrobant el camí de tornada.

Però no tot és fosc... Els ulls s’acostumaran a distingir formes i matisos. Observarem la natura a la nit i ens fixarem quin éssers vius ens trobem, així com que hi ha una altra font lumínica.

És la descoberta de l’entorn que tot infant desitja fer quan arriba a un lloc nou. És l’impuls d’explorar i descobrir nous mons. Tot llegint-lo m’he sentit com si jo mateixa estigues d’acampada a la muntanya i fes un joc de nit. He fet un viatge a la meva infantesa i he recordat com d’intrigant i divertit era explorar i jugar a la natura.

Em fascinen els llibres que a cada nova lectura et sorprenen amb nous detalls. Aquest n’és un.

***

RESSENYA
(Sergi Portela)

=========
Bonic àlbum sense paraules on un nen acampat enmig del bosc decideix calçar-se les botes i sortir a explorar ajudat d’una llanterna. El bosc és fosc però mínimament il·luminat per la lluna veient així el contorn de les coses . Allà on enfoqui la llum de la llanterna anirem descobrint coses amagades i els seus colors.

Un llibre gran en la seva aparent senzillesa que ens demostra justament que en l’observació dels detalls, del silenci i de la natura es troba l’universal. I això són paraules majors.
També, si voleu, podeu trobar més ingredients interessants com ara el de ser valent, els beneficis d’experimentar i de fer coses diferents, perdre algunes pors, etc.

I tot realtitzat a partir de l’elegant i poètica senzillesa de la mà de Lili Boyd pintant, sobre negre, les formes a partir de la línia blanca o grisosa amb un estil força naïf però essent l’adequat a més de molt divertit i tendre.

Mireu aquest vídeo promocional:

Una casa a la mida

FITXA
=====
Títol: Una casa a la mida
Autor: Petr Horàcek
Il·lustrador: Petr Horàcek
Edició: Joventut
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica: natura, primers coneixements


RESSENYA
=========
Una vegada més un petit ratolí és el protagonista d’una historia pensada per els més petits de la casa. Però aquest no és un ratolí qualsevol, és un ratolí amb mitjons i guants que fan joc amb la seva cua a ratlles.

En aquesta aventura el nostre petit protagonista es troba una suculenta poma i se la vol endur a casa seva, però te un petit problema, la poma és tan gran i la seva casa tan petita que no pot ficar-la pel forat del seu cau... Llavors se li ocorre una gran idea, buscar-se una altra casa. Així comença el seu viatge, on anirà descobrint les cases d’altres animals del bosc. Petr Horácek ens proposa aquesta aventura com si fos un joc per als més petits on podran descobrir conceptes com dintre, fora, gran o petit.

Horácek ens il·lustra la natura i els seus habitants amb colors forts i lluents, amb una estètica naïf que atrapa tant a petits com a grans. El forat per on entrem a la casa dels animals no està dibuixat, si no que és un forat real que comunica una pàgina amb una altra, això li dóna al llibre una dimensió tàctil i un caràcter més interactiu.

A casa som fans d’aquest ratolí, ja que Horácek té una sèrie de contes amb el mateix protagonista. El Ratolí i l'arc de Sant Martí, El Ratolí que es va menjar la lluna, són alguns dels títols d’aquest tendre ratolí que surt a descobrir món .

El libro sin dibujos

FITXA
=====
Títol: El libro sin dibujos
Autor: B. J. Novak
Il·lustrador: -
Edició: Timun Mas
Edat: a partir de 3 años
Temàtica: humor, lectura en voz alta


RESSENYA
=========
¿Qué se puede esperar de un libro sin imágenes? ¡Pues casi todo! Mundos difíciles de dibujar, animales salvajes o plantas silvestres. Piratas, aventuras... Lo que desees.

Pero no; esta vez no es así. Este libro no cuenta ninguna historia específica, excepto la que se va creando en la medida en que el lector va leyendo en voz alta las palabras que llenan sus grandes páginas. Eso sí, está lleno de palabras estrambóticas como para enredar al más hábil lector y arrancar buenas risas de un público con ganas de divertirse.

Escrito por el actor, guionista y director norteamericano B. J. Novak y aclamado por la magia que logra suscitar entre los más pequeños, el libro ha sido traducido a un sinnúmero de idiomas. Más allá de demostrar que un libro para niños sin dibujos puede ser atractivo, el libro pone en evidencia la fuerza de la palabra oral y su capacidad de hacernos sentir y divertirnos (a niños y adultos por igual).

Un libro para compartir y que requiere de un lector desparpajado. Seguramente un libro estrella para una tarde de cuentacuentos.

(Intentad un pequeño lector y un público adulto... ¡seguro que también valdrá la pena!)

Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres

FITXA
=====
Títol: Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres
Autor: Dídac Micaló Rebaque
Il·lustrador: Roger Ballabrera
Edició: Tramuntana. Barcelona, febrer 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: trastorn bipolar


RESSENYA
=========
Aquest és un conte que parla del trastorn bipolar a través de la relació entre el nen protagonista de la història i el seu tiet. Els dimarts són molt especials per al nen ja que es troba amb el seu tiet, un personatge imaginatiu, original i que del seu cap no paren de sorgir idees i mons fantàstics. Tot i així hi ha vegades que no poden anar junts al parc ja que el tiet està tancat a l’habitació “com si la seva nau s’hagués perdut enmig de l’univers i no trobés el camí cap a casa”. D’aquesta manera tan metafòrica descriu l’autor aquest estat del tiet, a vegades difícil de comprendre per al nen. També explica que és una malaltia que qui la té li fan mal les emocions sense que hi hagi un motiu aparent.

Una història explicada amb molta sensibilitat i tendresa i que ajuda a apropar aquesta malaltia a petits i grans. També s’agraeix que hi hagin inclòs una fitxa pedagògica per als infants i una explicació per als adults que poden servir per aprofundir i entendre millor el trastorn bipolar.

Les il·lustracions acompanyen la història en els seus alts i baixos, descriuen les emocions tant del tiet com del nen. Quan tot va bé les figures agafen molta força i color però, quan no, tot es fa petit i tot queda a l’ombra de núvols grisos i incerts. La portada resumeixi i sintetitza sense paraules aquests dos estats del tiet, representant-lo dalt del tobogan o a baix, i no calen més paraules.

Personalment m’ha agradat molt el fet que compari el tiet amb un extraterrestre que “a vegades està molt content perquè ha descobert un nou planeta i a vegades trist perquè no sap com tornar a casa”, penso que és una imatge molt gràfica i clara per explicar aquesta problemàtica. També hi ha una altra cosa que m’ha sorprès positivament: hi ha un moment en que el tiet passa la barrera de l’estat d’imaginar coses a una eufòria desbordant que fa que comenci a dir coses a la gent. I el nen això ho veu i no li agrada perquè diu que “sembla que hagi arribat a un planeta on ell- l’infant- no pot entrar”. El que m’ha agradat és que situï al nen com un adult que diferencia que aquest comportament ja no és normal i passa alguna cosa.

El missatge final és positiu i normalitzador d’aquesta realitat que afecta a tanta gent i tan de bo sigui aquest un altre granet de sorra per treure l’estigma que tenen les malalties mentals

Aquest relat va guanyar el primer premi del concurs “Contes d’emocions; si em coneixes, m’entens” convocat i organitzat per l’Associació de Bipolars de Catalunya.

Quan un elefant s'enamora

FITXA
=====
Títol: Quan un elefant s'enamora
Autor: Davide Cali
Il·lustrador: Alice Lotti
Edició: Barcanova, 2016
Edat: de 2 a 6 anys
Temàtica: amor, enamorament


RESSENYA
=========
Què passa quan un elefant s’enamora?....

Es renta cada dia, i fins i tot l’esquena.
Sembla que està una mica despistat i melancòlic.
Sembla que res li surt com ell voldria.
Comença a fer règim.
Passa hores mirant els núvols
Deixa flors davant de la seva porta.

Fins que, un dia, truquen a la seva porta... quan menys s’ho espera.

Un conte tendre que descriu els símptomes i les conseqüències de quan ens enamorem... però quan menys ens ho esperem.

Els calçotets de l'ós blanc

FITXA
=====
Títol: Els calçotets de l'ós blanc
Autor: Tupera Tupera
Il·lustrador: Tupera Tupera
Edició: Andana, 2016
Edat: a partir de 3
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano una proposta genial per als més petits, un llibre divertidíssim que mostra com amb senzillesa i enginy pot aconseguir-se un èxit indiscutible.

Les darreres setmanes per coincidències d’agenda he encadenat un munt de visites escolars en les quals havia d’explicar contes a nens i nenes d’edats ben diverses. Quan això passa, necessites disposar d’un ventall prou ampli d’històries per no acabar avorrint-te (i sobretot, als teus oients). Tots tenim títols que sabem que funcionen, però és evident que descobrir-ne un de nou et fa molt feliç. Això mateix és el que m’ha passat amb Els calçotets de l’ós blanc, en el moment que el vaig tenir a les mans, vaig saber que funcionaria (molt!) amb els més petits.


És una proposta molt senzilla, un ós ha perdut els calçotets i amb l’ajuda d’un ratolí (i dels lectors) haurà d’anar descobrint si els diferents models que van apareixent a les pàgines són els seus, o no. Crec que, just en aquesta senzillesa és on rau l’èxit del llibre. Les pàgines són molt netes, il·lustracions molt clares i de colors vius, amb un joc d’encunyats que permeten intentar endevinar qui apareixerà.

El punt de partida, pensar que l’ós s’ha oblidat els calçotets genera la primera riallada de l’audiència i, us prometo, que no serà la última. També us he de dir, que bona part dels nens amb els qui he jugat amb aquest llibre (sí, perquè en aquest cas, podem dir, que llegim i juguem). Ara bé, he de dir, que en alguns casos, hi ha hagut nens que divergien del que deien els autors i afirmaven rotundament, que el protagonista no era un ós, sinó una osseta i que el que apareixien al conte no eren calçotets sinó calcetes, apa doncs, aquí ho deixo... ;-)

Els creadors japonesos Tupera Tupera, un dels fenòmens editorials que ja han publicat a tot el món, són en realitat Tatsuya Kameyama i Atxuko Nakagawa, treballen conjuntament des de 2002. A banda de produir llibres per infants, conreen l’art de les manualitats, tallers, animació i televisió, sempre pensant en un públic infantil. Han guanyat múltiples premis incloent el prestigiós Japan 2012 i el Prix du Livre Jeunesse Marsella per el llibre que avui us recomanem, títol que apareix per primer cop en català.

[Enllaç a activitats]

Ojos

FITXA
=====

Títol: Ojos (en català: Ulls)
Autor: Iwona Chmielewska
Il·lustrador: Iwona Chmielewska
Edició: Tramuntana, 2015
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: la visió i la ceguesa


RESSENYA
========
"Ojos" ganó uno de los premios de Bologna en la edición de 2013, y nos llega en catalán y castellano publicado por Tramuntana casi tres años más tarde. Ya saben lo que dice el dicho, así que nos alegramos de poder contar al fin con este maravilloso libro. Ojos juega tanto en el terreno del libro de conocimientos como del álbum ilustrado “con mensaje” pero también con mucha delicadeza y poesía, cosa que siempre es de agradecer en los libros que pretenden transmitir valores: si se ha de hacer un libro “útil”, que al menos literariamente y visualmente aporten algo más que haga que la pastillita sea más agradable de tragar y que lo haga destacar de la avalancha de títulos que ahogan las mesas de novedades.

Hay varios motivos que lo convierten en un libro destacable.

Por un lado, está esa indefinición: ¿es un álbum? Sí, lo es: imágenes y texto se complementan, no se entienden el uno sin el otro, se aportan y enriquecen sus mutuos significados… Pero, ¿es un libro de conocimientos? También, pues lo que nos cuenta no es una historia de ficción, sino que explora las posibilidades de las que disponemos los que podemos disfrutar de nuestra visión, de nuestros ojos (la infinita suerte que esto supone), pero también todas las capacidades de aquellos seres (animales y personas) que no pueden disfrutar de sus ojos pero que a cambio (o además) tienen otras capacidades y cualidades.

Después, está la estructura del libro, la disposición de texto, imágenes, troqueles, que convierte el paso de página en un descubrimiento constante y que da al libro un gran sentido y una gran coherencia. Todo está pensado, no hay nada dejado al azar, y todo refuerza el mensaje y la lectura, tanto textual como visual.

Y por último, está el contenido. Las frases cortas, breves y directas son el contrapunto ideal a las ilustraciones, de contenido más bien simbólico / metafórico. El predominio del espacio vacío hace destacar con mucha fuerza los objetos representados, y el ritmo repetitivo (siempre el texto en la página izquierda, siempre los ojos troquelados en la página derecha, la doble página con ilustración) favorece la lectura pausada y reflexiva que el libro pide.

Como suele ser, Bologna no escoge sus premios a la ligera… “Ojos” se une a “El libro negro de los colores” (ed. Libros del Zorro Rojo) y “Cierra los ojos" (ed. Thule) como libro imprescindible para explicar lo que significa vivir en el mundo sin el sentido de la vista.

[Llegiu-ne la ressenya que el Tàssies va fer per Faristol]

Sfer

***

RESSENYA
========
Ulls ens parla del regal de la vista, del plaer de veure-hi, però també ens parla de que la discapacitat de no poder gaudir d’aquest sentit no ha de ser concebuda com quelcom negatiu: si no pots veure, podràs tocar, podràs olorar i sentir tot allò que t’envolta.

Amb un parell de frases molt senzilles i unes il·lustracions bellíssimes, d’una gran delicadesa, Chmielewska ens proposa un joc: cada pàgina esta encunyada amb dos forats, com si fossin ulls que ens anticipen la imatge següent. Veient només una petita part de la imatge serem capaços d’esbrinar quina imatge serà? O ens enganyarà la nostra vista? Ens deixarem portar per imatges preconcebudes en el nostre cap?... El que creiem que eren uns ulls passem la pàgina i es transformen en unes flors, quan creiem veure una imatge delicada passem pàgina i és una imatge agressiva.

A casa ens ha agradat fer aquest joc, hem reflexionat de la sort que tenim de poder gaudir d’aquest sentit tan important. Personalment he trobat a faltar que el llibre estigués dirigit també a un públic invident, el text podria haver estat en Braille, les imatges podrien tenir algun tipus de relleu i això hagués fet que el missatge del llibre fos més rodó. Però igualment per a aquells que el podem veure ha sigut tota una delícia tenir-lo a les mans.

Aquest llibre ha estat premiat amb el Gran Premi de Ficció del Concurs de Bologna Ragazzi de 2013.


Montse Pozo

El regreso a los sauces

FITXA
=====
Títol: El regreso a los sauces
Autor: Jacqueline Kelly
Il·lustrador: Clint Young
Edició: Roca editorial
Edat: de 6 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Mole, el andrajoso sapo y Badger vuelven con más aventuras, en las que reiremos y nos emocionaremos... y descubriremos que a Mole ya no parecen interesarle los automóviles sino los vuelos en globo.

Una maravillosa historia donde la valentía y el compañerismo harán las delicias de quien lo lea. Una nueva generación de lectores.

Esta preciosa lectura continua la historia de “El viento en los Sauces”, de Kenneth Grahame, un maravilloso clásico que no debería pasar desapercibido.

Nick, el grumet: la volta al món amb el capità Cook

FITXA
=====
Títol: Nick, el grumet: la volta al món amb el capità Cook
Autor: Michael J. Rosen
Il·lustrador: Maria Cristina Pritelli
Edició: Símbol, 2015

Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Expedicions, James Cook, llibre de coneixements.


RESSENYA
=========
Diari de bord basat en fet reals.
En Nick és un jove trapella d'11 anys que forma part de la primera expedició de James Cook amb el vaixell Endeavour.
Una apropiada introducció ens situa en l'època i el temps històric.
En Nick descriu en el seu diari els dies claus de l'expedició: temporals, dificultats derivades per la manca de menjar, eufòria al descobrir un nou continent, relació amb els nadius, descoberta d'espècies desconegudes, malalties i superació de contratemps. Són tres anys descrits de forma resumida però que retraten perfectament les sensacions i situacions marineres. Tot acompanyat per unes il·lustracions apaïsades, fetes amb pintura, que donen amplitud i et transporten al lloc dels fets.
A la portada del llibre apareix un mapa del món on es pot visualitzar el recorregut del viatge. Resulta un bon exercici de geografia per petits i grans.
Es tracta d'un llibre d'aventures per donar a conèixer als joves lectors el món de les expedicions. I si encara en volen més, els llibres de viatges del capità Cook són la següent lectura.

Paula Crusoe

FITXA
=====
Títol: Paula Crusoe
Autor: Mathilde Domecq
Il·lustrador: Mathilde Domecq
Edició: Dibbuks, 2015
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: aventures


RESSENYA
=========
“Pfff... La edad de Google Earth... Y que tanga que hacer señales de humo... Flipo.”

Us recomano un còmic d’aventures, una història de nàufrags en família en ple segle XXI. Una sèrie infantil amb dos volums publicats, i un tercer en camí. Una trilogia exquisida que pica l’ullet al clàssic de Daniel Defoe, Robinson Crusoe.

La Paula, juntament amb el seu pare Xavier, el seu germà adolescent Yonas i la petita Beni, sobreviuen al naufragi del creuer en el què passaven les vacances. La família es retroba a la platja d’una illa exòtica i deserta, en el algun punt de l’oceà Índic.
En el primer volum, Náufraga, després de l’ensurt inicial, i en companyia d’una altra supervivent, la Rachel, els nàufrags prenen un primer contacte amb aquest nou paratge, selvàtic i desconegut, desproveït de la tecnologia i les comoditats a les que actualment estem tan acostumats. Organitzen les tasques de recollida d’aliments, construeixen un refugi, i fan front als perills que amaga la seva nova llar. Tots ells viuen la nova situació de maneres diferents. Mentre la Paula es deixa seduir per la natura salvatge que l’envolta, en Yonas vol tornar, el més aviat possible, a casa.
En una història paral·lela, ens traslladem a París per veure com la mare de la família, l’Ana, viu la pèrdua del marit i els fills, tot i que té el convenciment que encara són vius.
En el segon volum, La distancia, retrobem els personatges molt adaptats a la vida a l’illa, però apareixen conflictes de convivència, nous perills i nous desafiaments. D’altra banda, l’Ana inicia la seva pròpia singladura a la recerca de la seva família.

Paula Crusoe és un còmic ideal per a joves lectors perquè disposa dels ingredients necessaris que la converteixen en una lectura atractiva: aventures, natura, humor, amistat, família... Una bona història que es complementa amb un dibuix amable, un color lluminós i nítid, i un ritme molt àgil. La bona acollida de crítica i públic queda avalada pe

r la nominació del primer volum a la selecció juvenil del Festival Internacional de BD d’Angoulême.

Mathilde Domecq (Marsella, 1982) és diplomada en Il·lustració per l’Escola d’Arts Decoratives d’Estrasburg. Ha col·laborat amb premsa juvenil com Spirou, Pif Gadget, entre d’altres. És autora de la sèrie Basil & Melba (2006) per a la revista Tcho! Implicada en diferents projectes culturals i artístics, actualment viu i treballa a Berlín.

Quina pena!

FITXA
=====
Títol: Quina pena!
Autor: Rémi Courgeon
Il·lustrador: Rémi Courgeon
Edició: Tramuntana
Edat: de 4 a 7 anys
Temàtica: acceptació de les diferències


RESSENYA
=========
La Noemi és una nena que té la pell fosca. Un dia es posa a plorar desconsoladament i el seu pare li pregunta si tot va bé.

Ella li diu que vol ser blanca, com el seu pare... A ell se li trenca el cor i decideix explicar-li una història de la gateta Piula, la gateta negra que volia ser blanca.

Un llibre que ajuda els nens a acceptar i viure les diferències.

La tassa

FITXA
=====
Títol: La tassa
Autor: Rebecca Young
Il·lustrador: Matt Ottley
Edició: Símbol, 2015
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: refugiats, futur, superació


RESSENYA
=========
La tassa narra el viatge del Dídac cap a un lloc nou perquè ha hagut d’abandonar casa seva. Ell porta només un llibre, una ampolla, una manta i una tassa amb terra d’on solia jugar. Només amb això s’endinsa al mar amb la seva barca vers un futur pròsper i millor. El que hi troba ho haureu de descobrir vosaltres mateixos.

Aquesta és una bonica història sobre els refugiats. Explica amb una sensibilitat enorme la pèrdua d’aquest nen, el valor enfront les adversitats naturals i la seva esperança per trobar un futur millor.

Rebecca Young és una jove escriptora australiana. Quan parla d’ella mateixa a l’hora d’escriure ens diu: “Els objectes quotidians i moments m'inspiren per escriure. Quan no estic llegint, escrivint o editant llibres per a nens, em poden trobar veient pel·lícules, fent llistes, devorant empanades, arreglant el jardí o reordenant els mobles”. La seva prosa a La tassa té una sensibilitat especial.

Les pintures a l’oli de Matt Ottley encaixen perfectament amb aquesta sensibilitat. Aquests colors apagats a estones però forts en quant a combinació ens fa entrar de ple en el món imaginari del protagonista.

Us deixo un enllaç en què podreu apreciar l’obra de l’il·lustrador.

Una companya de tertúlia em va comentar el detall de la traductora, la Núria Sales i Rovira, de posar uns noms molt especials als dos personatges d’aquest conte. Ha fet un bonic homenatge al Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. A la versió original en anglès, els personatges no tenen nom. A la versió en català el nen i la nena es diuen Dídac i Alba, com els del Mecanoscrit. Podeu imaginar per què? Llegiu aquesta meravella d’història i ho entendreu perfectament.