Una pandilla genial

FITXA
=====
Títol: Una pandilla genial
Autora i il·lustradora: Cornelia Funke
Edició: Siruela, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: entorn escolar, colla d'amics, aventures


RESSENYA
=========
Nova edició del primer volum de la col·lecció “Las gallinas locas”, nom d’una colla d’amigues que es reuneixen amb l’objectiu de viure aventures.

Les il·lustracions al principi de cada capítol i al final de cada pàgina són de l’autora. Es tracten d’uns dibuixos fets a llapis que, junt amb la portada, no li donen precisament un toc atractiu.
Sardine viu a una granja amb la mare i l’àvia. Nena treballadora, experta en cuidar gallines i fer créixer l’hort. El seu caràcter s’assembla al de l’àvia: rondinaire, misteriosa, seca, amb caràcter. Tot és degut a que està molt sola, la seva mare treballa fins tard i l’àvia la fa treballar de valent. Coincidint que la seva àvia marxa fora una setmana, proposa a les seves companyes trobar-se a la granja cada tarda per planejar com venjar-se de la colla dels nens de classe, que sempre els hi gasten bromes de mal gust.

El llibre s’emmarca en un entorn rural i, sense un ritme trepid
ant, recull tot d’anècdotes, plans, juguesques, bromes i ocurrències divertides que es fan entre les dos colles d’amics.

Una de les trames és descobrir què amaga una clau negra que l’àvia li ha prohibit fer servir. Les circumstàncies fan que les colles es facin amigues i organitzin una festa que els uneix i fa que la Sardine se senti millor, gaudeixi més de l’amistat i tingui més bon humor.

La col·lecció es completa amb els títols: Un viaje con sorpresa, ¡Que viene el zorro!, El secreto de la felicidad i Las gallines locas y el amor.

Tothom hauria de ser feminista

FITXA
=====
Títol: Tothom hauria de ser feminista
Autor: Chimamanda Ngozi Adichie
Traductora: Scheherezade Surià López
Edició: Fanbooks, 2016
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: assaig, feminisme, injustícies vers les dones.


RESSENYA
========
Chimamanda Ngozi Aidichie (1977) és una reconeguda novel·lista nigeriana – gairebé totes les seves novel·les, adreçades a un públic adult, han estat publicades en castellà.

El punt de partida d’aquest llibre, però, és molt diferent. Com ella mateixa explica a la introducció…

El que trobareu a continuació és una versió modificada d’una xerrada que vaig fer el desembre del 2012 a TEDxEuston, una sèrie anual de conferències centrades en l’Àfrica.

Qui no conegui les xerrades TED (Technology, Entertainmla web d’aquesta organització, que inclou un potent cercador, i la majoria de vídeos inclouen subtítols en gran varietat d’idiomes (és a dir: aquesta vegada no s’hi val el “no sé prou anglès”).
ent and Design), ara té una bona excusa per fer-ho. Es tracta de breus conferències (10-20 minuts) enregistrades en vídeo, d’un amplíssim ventall de temàtiques, i a càrrec sempre d’oradors molt inspiradors. Moltes estan emmagatzemades a

En aquesta xerrada, de manera molt propera, l’autora defensa la necessitat, encara avui dia, de posicionar-nos com a feministes; de defensar el terme “feminisme” enfront de les injustícies i desigualtats a les que les dones han d fer front en tots els àmbits de la seva vida: des del més privat de les relacions de família i parella fins als més generals com l’educació o els entorns laborals.

A còpia d’exemples concrets de la seva pròpia experiència, i de preguntes (què penseu? què us sembla? i si enlloc d’això es fes això altre?), és evident que Tothom hauria de ser feminista no és potser el “transcendental discurs” que el text de contracoberta ens vol vendre, però si una bona manera de portar el debat sobre una lluita encara amb molt de recorregut a joves lectors.

El drac vermell

FITXA
=====
Títol: El drac vermell
Autor i il·lustrador: Max Velthuijs
Edició: Libros del zorro rojo
Edat: a partir de 3 anys


RESSENYA
=========
Quin plaer tenir entre mans aquest àlbum escrit i il·lustrat per l’enyorat autor holandès Max Velthuijs (1923-2005) - Premi Andersen 2004 -, ara en català. L’any 1975, l’editorial Miñón el va editar per primera vegada en castellà amb el títol de El gentil dragón rojo.

Velthuijs ha estat més conegut en el nostre país per les històries del seu personatge de la Granota i els seus amics, entranyables contes on l’amistat és la clau de volta amb la que poder conjurar les pors i gaudir també de les petites o grans alegries de la vida.

L’editorial Libros del Zorro Rojo ha recuperat aquest àlbum que va guanyar el Premi Pinzell d’Or concedit per l’Acadèmia de les Belles Arts d’Holanda al 1973. Llavors, el conte va esdevenir un referent de la no-discriminació i el respecte ver les diferències. I 33 anys més tard, encara ho continua sent. Com ell mateix autor deia a través de la senzillesa i l’humor en la seva obra, “escric llibres per a nens que comencen a enfrontar-se als problemes de la vida”.

Un enorme drac vermell apareix en un petit país on sembla que la vida és perfecta. L’estrany nou habitant desperta la inquietud i estranyesa entre els ciutadans. Quan s’adonen que no és tan temible i que poder poden fins i tot conviure-hi, uns i altres intentaran trobar profit de les seves aptituds.
L’autor dels Països Baixos ens va oferir un text precís i irònic on les il·lustracions a sang són el plat central de l’argument. Pàgina, rere pàgina, podem gaudir dels vius colors i les delicades expressions, un tret característic del gran artista que va ser.

Cal incidir en l’encert de l’editorial, no només per publicar aquest títol, sinó també per la darrera pàgina d’homenatge a l’escriptor i il·lustrador. Trobem a faltar en molts àlbums il·lustrats una bona informació de referència sobre els seus autors. No a la manera de la gran majoria de publicacions adreçades a joves on el que sembla importar és si l’escriptor/a viuen o no en família amb algun animal domèstic. El grau de reflexió i aprofundiment de la pàgina final dedicada a Velthuijs en aquest àlbum és un molt bon exemple a seguir. L’elegància, calidesa i precisió del contingut que apareix, aporten un valor literari de qualitat, com no podia ser menys.

El armario chino: un libro de ida y vuelta elaborado segun notas de Mons Snow

FITXA
=====
Títol: El armario chino: un libro de ida y vuelta elaborado segun notas de Mons Snow
Autor i il·lustrador: Javier Sáez Castán
Edició: Ekaré, 2016
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Sáez Castán (Huesca, 1964) ens torna a deixar amb un pam de nas amb aquest nou repte literari. Si sou dels que us agraden els llibres únics, especials, que no es deixen llegir amb el cap en una altra banda, doncs aquest és el vostre llibre.

Castán ha ideat un llibre, de format allargat com un armari, que funciona com un palíndrom, que es llegeix per dues bandes, que tant podem començar per un extrem o per l’oposat.

En aquesta entrevista llegeixo que Castán parla així dels seus llibres:

“Mis libros son como barracas de feria con prodigios y curiosidades”

Si alguna cosa defineix l’obra de Javier Sáez Castán és aquesta voluntat de jugar, de posar a prova l’espectador a partir de propostes molt intel·ligents i treballades. En aquest sentit ens alegra la complicitat de l’editorial Ekaré que ha publicat la història d’aquest misteriós armari xinès que només es pot obrir des de dins.

El llibre es llegeix en dues direccions. A cada banda hi trobem un mateix escrit, que pot ser un pròleg o un epíleg, que us pot donar una pista o acabar-vos de despistar. Aparentment és la mateixa història, una vegada en color vermell i l’altra en color blau. Un matrimoni burgès que parlen en un menjador, davant la xemeneia, mentre el seu fill dorm a l’habitació del costat.

Però a l’habitació hi ha l’estranya presència de l’armari xinès, i també un gat i una papallona, que entren i surten i transiten per aquest estrany túnel que, qui sap, potser connecta dos mons paral·lels?

Tot en el llibre és un gran enigma que voldríem descobrir: és un bucle temporal? Estem tancats en veritat dins l’armari i som nosaltres que no podem sortir? O no podem entrar? Qui és Mons Snow? Tot el llibre és cap-i-cua? Com ha arribat aquest armari en aquestes cases? Quines forces de la natura hi ha en joc? I el gat, serà el de Schrödinger? I el rellotge que no para de girar?

No puc dir-ne gaire cosa més, només convidar-vos a llegir-lo i a parlar-ne. Venint de Sáez Castán res, absolutament res, cap element del llibre és gratuït!

Des d’aquí faig una crida a l’editorial Ekaré perquè organitzem plegats una trobada amb Javier Sáez Castán per poder descobrir tot allò que l’autor ha amagat en aquest armari xinès. Ben segur que serà APASSIONANT!

De moment, us deixo l’escrit que volta per internet arran de l’exposició dels originals que ha organitzat la llibreria El bosque de la Maga Colibrí, a Gijón.

Sobre la exposición
Notas para la exposición, por Mons Snow

Hay dos mundos, si es que son dos: Rojo y Azul. Pero no sabemos cuántas veces, ni dónde.
Hay un armario en cada mundo, si es que son dos, cada uno del otro color.
Hay una escalera de caracol que une los dos mundos, dentro del armario, si es que es uno. Si sube o baja, nadie sabe.
Hay una habitación para el fuego y otra para el agua. El fuego sube, el agua baja. Si un espejo se colocara en medio, el agua sería fuego y el fuego, agua.
Hay un animal para cada habitación, tigre para el fuego, pez para el agua.
Hay una habitación para el armario, semejante a un dragón*.
Hay dos mundos, si es que son dos: Rojo y Azul. Pero no sabemos cuántas veces, ni dónde.
Hay un armario en cada mundo, si es que son dos, cada uno del otro color.
Hay una escalera de caracol que une los dos mundo
s, dentro del armario, si es que es uno. Si sube o baja, nadie sabe.
Hay una habitación para el fuego y otra para el agua. El fuego sube, el agua baja. Si un espejo se colocara en medio, el agua sería fuego y el fuego, agua.
Hay un animal para cada habitación, tigre para el fuego, pez para el agua.
Hay una habitación para el armario, semejante a un dragón*.
El gato es el tiempo viajando a través del espacio. El niño va con él. Hay quien opina que fue el causante de todo.
La mariposa es el espacio que viaja a través del tiempo ¿Qué ocurriría si el niño viajara con la mariposa?

* El dragón es un guardián, animal subterráneo y celeste a la vez. La utilización del dragón en las puertas alude a un simbolismo cíclico. El dragón engulle y vuelve a escupir su presa después de haberla transformado.

El tiempo del gigante

FITXA
=====
Títol: El tiempo del gigante
Autor: Carmen Chica i Manuel Marsol
Il·lustrador: Manuel Marsol
Edició: Fulgencio Pimentel, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: pas del temps


RESSENYA
=========

Una meravella, aire fresc. Un àlbum destinat a gaudir i veure passar el temps, a contemplar el silenci i allò que ens envolta encara que sigui petit o ens passi inadvertit.

Un gegant explica, o es queixa, que no passa res al seu voltant. Però nosaltres, si som observadors, sí podem veure que passen moltes coses. La primera cosa fascinant i excepcional, per exemple, és el mateix gegant. El gegant té al cap un petit brot el qual anirà experimentant uns certs canvis...

Text breu i concís el qual segur que ens provoca un somriure lleu quan veiem que allò que diu i el que veiem potser va en direccions oposades, generant-se així un cert humor amable.

Tractat d’una manera molt elegant i amb una edició molt acurada. Manuel Masol crea amb les seves il·lustracions el temps lent que necessita i evoca l’àlbum a partir d’il·lustracions a sang les quals adopten de vegades punts de vista objectius fent-nos sentir grans com el gegant o subjectius quan es vol crear la distància necessària amb aquest.

Gama de colors molt personal per realitzar un bon art digital que barreja textures i plàstica artesanal.

Podeu perdre tot el temps del món amb aquesta delícia d’àlbum que pot servir com a reflexió sobre no deixar passar el moment, d’estar atents a tot el que passa al nostre voltant i donar importància a tot el que ens envolta.


El tiempo del gigante, de Carmen Chica y Manuel Marsol from fulgenciopimentel on Vimeo.

El petit jardiner

FITXA
=====
Títol: El petit jardiner
Autor: Emily Hughes
Il·lustrador: Emily Hughes
Edició: Impedimenta, 2016
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: jardí, somnis, superació


RESSENYA
=========
Un petit jardiner, molt petit, amb un jardí molt gran on no hi creixen gaire coses. Ben mirat el jardí està bastant desmanegat. Però pel seu jardiner ho és tot: la seva casa, el seu sopar, la seva alegria. Per això s’hi esforça molt en cuidar-lo sense obtenir a canvi gaire resultat. Un dia, alguna cosa comença a créixer, és tan preciosa que el petit jardiner s’hi esforça encara més, en cuidar el seu jardí, però els seus esforços semblen vans. El petit jardiner cau esgotat. Només li queden forces per demanar un desig amb la seva veueta petita que ningú sent. Després cau en un somni llarguíssim. Al despertar el jardí ha canviat, alguna cosa ha passat.

Una història petita i bonica sobre l’amor, l’esforç i la superació de la frustració; una història breu amb un text quasi telegràfic relegat al peu de pàgina i amplificat per unes il·lustracions exuberants m’han fet pensar en la teoria de l’efecte papallona: petites variacions com el moviment d’ales d’una papallona poden produir en un altre lloc grans efectes com un tornado. Per tant atenció amb el que fem, perquè encara que no ho sembli tota acció, per molt petita que sigui, té un efecte.

Al cel cabretes...

FITXA
=====
Títol: Al cel cabretes...
Autor: Lola Casas i Alfred R. Picó
Il·lustrador: Mercè Galí
Edició: Barcanova, 2016
Edat: de 5 a 10
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano un preciós àlbum il·lustrat, un llibre que conjuga amb un encert magistral meteorologia i poesia i a més ho amaneix amb música, amb el qual els lectors descobriran algunes de les moltes sorpreses que amaga el cel! I és que la meteorologia és plena de curiositats, de poesia i de música. Voleu saber que se sent viatjant per l’atmosfera, com sona una tempesta musical o, quin és el país del món amb més tempestes elèctriques, doncs amb aquest llibre ho descobrireu!

Què hi trobarem en aquest llibre? Doncs des de poemes amb el sempre encertat estil de Lola Casas, petits textos de gran interès al voltant de diversos fenòmens meteorològics, dites i frases fetes i música. Val a dir que d’aquest últim punt a banda, evidentment, dels textos de coneixements i curiositats sobre llamps i trons se n’ha cuidat l’Alfred, sembla ser que és un gran coneixedor de la música clàssica i per acompanyar aquestes pàgines ha buscat les peces més adients, intens treball que cal reconèixer i valorar, ja que dóna veu a peces poc conegudes, fet que val la pena, doncs és força habitual que les referències musicals a peces clàssiques, especialment quan es dirigeixen als més petits, siguin força repetitives. La cirereta del pastís la posen les il·lustracions de Mercè Galí, que trobo no podien ser més encertades, senzilles, evocadores, lliures i d’una aparent simplicitat que amaga molt i bon treball.

Amb al cel cabretes descobrirem moltes i fascinants dades com ara el fet que el primer rastre d’un home del temps data de 2600 anys! Que poden arribar a ploure coses ben estranyes, com ara fang, granotes, peixos, mantega i fins i tot tinta! També podrem descobrir quin és l’origen del Maneki-neko, aquest gat japonès que mou la pota amunt i avall. Val la pena també pensar quan ens queixem del fred o de la calor que fa que en alguns indrets del planeta poden arribar a donar-se temperatures extremes que van des dels 56,7º positius fins als 71,2º negatius, què? Ja no ens queixem tant, oi? I pensar que ha arribat a caure una pedregada amb pedres que superaven el quilo de pes fa una mica de por....

Com veieu es tracta d’un llibre que podem llegir a estones, que no exigeix una lectura continuada i que sempre podem anar a buscar en moments determinats, per exemple el dia que plogui a bots i barrals i mirar què ens explica dels xàfecs.


Lola Casas (Mataró, 1951) és mestra de primària jubilada. Assegura que no acaba de creure’s del tot el fet que sigui poeta, més aviat es considera una mestra que escriu poemes, tot i que porta més de quaranta obres publicades entre assaigs sobre literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil. És una gran activista per el foment de la lectura, ha engrescat a diverses generacions de lectors.

Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 1958) és un meteoròleg conegut sobretot per la seva faceta com a presentador en programes de televisió i ràdio. Meteoròleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic en la seva casa d'Horta-Guinardó. Als quinze anys va començar a treballar a l'Institut botànic de Montjuïc, als setze es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Ràdio Barcelona i col·laborant amb el Servicio Meteorológico Nacional i als disset inicià les observacions a l'Observatori de Montjuïc. Després d'una curta estada a França, on conegué el sistema meteorològic francès, tornà a Catalunya i començà a estudiar meteorologia pel seu compte. Ha col·laborat amb premsa i ràdio i ha publicat diversos llibres de caràcter divulgatiu. Aficionat musical i germà del compositor Jesús Rodríguez Picó, toca el clavicèmbal; aquesta afició l'ha portat a combinar música clàssica amb la faceta meteorològica. Actualment dirigeix l'empresa de prediccions meteorològiques TAIKO Meteorologia.

Mercè Galí (Vilafranca del Penedès, 1976) Ha il·lustrat contes, llibres de text, cartells, portades de revistes i altres projectes. Des de molt petita ha estat amant de la literatura per a petits, va créixer envoltada de contes a la llibreria dels seus pares, on es passava hores tafanejant il·lustracions. En la seva faceta musical, forma part de Dúmbala Canalla, un grup que interpreta música balcànica, en què fa de cantant, lletrista i hi toca la pandereta.

Fes-ne un tastet

En Blau i en Bertie

FITXA
=====
Títol: En Blau i en Bertie
Autor: Kristyna Litten
Il·lustrador: Kristyna Litten
Edició: Blume, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: amistat, descoberta


RESSENYA
=========
En Bertie és una girafa groga normal i corrent que viu amb la seva família a la sabana. Juntes són felices amb la seva rutina diària de menjar, beure i dormir. Tot canvia quan apareix en Blau, una girafa blava a qui li agrada descobrir nous llocs i viure aventures. Amb ella en Bertie se sent lliure i descobreix una nova manera de viure. Gràcies a aquesta coneixença, les girafes continuen amb la seva rutina però estan més obertes a deixar-se sorprendre.

Al principi la relació de les girafes és d’amistat però acaba d’una manera més amorosa. Tal i com va suggerir una companya de les tertúlies, un final rodó seria el naixement d’una girafa verda.

Del llibre destaquen les il·lustracions amb colors molt vius, plenes de frescor i alegria. Els sentiments de les girafes també es transmeten a través dels colors, tons grisos quan estan tristes o molt lluminosos en el moment de descoberta. L’autora utilitza onomatopeies (ideal per explicar-lo en veu alta), canvia els tipus de lletra i juga amb la orientació dels fulls (el format del llibre és rectangular i a la part central el dibuix és vertical)

Krystina Litten és escriptora i il·lustradora i aquest és el primer llibre que ens arriba traduït. Remeneu la seva web per veure els seus bonics dibuixos.

Maria Antonieta: diario secreto de una reina

FITXA
=====
Títol: Maria Antonieta: diario secreto de una reina
Autor: Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Edelvives, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: autobiografia


RESSENYA
=========
Maria Antonieta de Benjamin Lacombe explica una història íntima, personal, a vegades imaginària, de la reina de França Maria Antonieta d’Àustria, des de la seva arribada a França als 15 anys fins al dia de la seva mort, executada amb la guillotina a la plaça de la Revolution de Paris el 1793. Lacombe utilitza la fòrmula clàssica de l’epistolari, especialment amb la seva mare Maria Teresa, i del diari íntim. Però, com no podia ser d’altra manera tractant-se de Lacombe, l’element central de la narració és la il·lustració. Aquesta adopta l’estil rococó de l’època d’una manera quasi didascàlica, barrejat però amb unes esfumadures de pintura onírica més pròximes a l’estil de Lacombe, que ens retornen a l’època actual. La història tràgica de Maria Antonieta ens parla sobretot de les obligacions del ser reina – Noblesse oblige – més aviat constriccions que no deixen espais als sentiments, als afectes sincers, a conduir una vida corresponent a la pròpia manera de ser, sinó feta únicament d’aparença. Coneixem així a una reina encadenada a un món de luxe exagerat fins que l’esclat de la revolució francesa el 1789 trenca definitivament amb aquest món, sense però alliberar a l’heroïna.

El llibre és un objecte bonic, si us agrada l’estil de l’àlbum. Només una recomanació: abans de decidir si treballar el llibre amb joves fixeu-vos en les il·lustracions, n’hi ha una que fa referència explicita a la vida sexual dels dos monarques amb l’estil de les publicacions llibertines de l’època, que, segon amb qui es treballi, podria ser inadequat. De fet el llibre s’ha catalogat com a còmic per adults.

Somiatruites

FITXA
=====
Títol: Somiatruites
Autor: Albert Pla
Il·lustrador: Liniers
Edició: Takatuka, 2016 (2a edició)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:

RESSENYA
(Mireia Sala)

==========
Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny on només hi estudien els nens que somien amb truites...

Així comença aquesta cançó d’Albert Pla del disc "Anem al llit" i tema central de l’espectacle que va fer amb Pascal Comelade i que portava el mateix títol. Un tema que ha convertit també amb un conte, del qual ara en surt la segona edició, interpretat per la mirada de Liniers.

Liniers posa imatge a l’univers d’Albert Pla en aquesta cançó tan imaginativa on petits i grans ens hi podem veure reconeguts:

I l'Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
i a l'escola és clar mai s'hi presentava,
però la mestra mai li posava una falta i sempre
l'aprovava.

Qui no ha estat mai batejat com a somiatruites? i quan éreu petits segur que mentre la mestra explicava alguna cosa la vostra imaginació sortia volant per la finestra... doncs aquest conte va dedicat a tots aquests nens, i a vegades no tan nens, que marxen del camí establert.

Els nens d’aquesta escola són personatges ingràvids que no toquen de peus a terra (literalment) vestits amb uniforme, fet que et trasllada a un tipus d’escola pot
ser més clàssica però quan somien l’univers s’amplia i marxen les cotilles (pupitres, etc) per donar pas a la imaginació

Aquest conte aconsegueix tenir una entitat pròpia que funciona si no coneixes la cançó i si la coneixes és un complement que encaixa a la perfecció tots els llenguatges . És a dir, una fusió de música, text i imatge per somiar i fugir dels convencionalismes que reivindica entre línies la llibertat i la imaginació com a vies de coneixement.

Escolteu, llegiu i mireu aquesta història i tornareu a ser nens.

[Aquí la podreu escoltar i llegir-ne la lletra.]

RESSENYA
(Sílvia Nebot)

==========
Amb les il·lustracions de Ricardo Liniers -autor de culte dins el món del còmic gràcies a obres com “Macanudo”- , l’Albert Pla ens fa un llibre sobre què caram podem trobar (... o no!) dins la ment dels somiatruites.

Aquest és un llibre difícil de classificar -com no podia ser d’altra manera en un producte amb un pare tan singular com és l’Albert Pla- però en tot cas, si un es deixa dur pels textos, les imatges i el món que evoquen i esborren alhora, podríem dir que en queda un curiós experiment que dona com a resultat un cant a la imaginació. A la teva. A la seva. A la de cadascú.

La idea del llibre es basa en una cançó del mateix títol inclosa a l’àlbum “Anem al llit” i de la qual també se n’ha fet una adaptació teatral (amb la col·laboració de Pascal Comelade).